Gaafar al-Nimeiry: diferència entre les revisions

Era el fill d'un carter i el renét d'un líder tribal local de la regió de la [[ciutat de Dongola]], [[ash-Shamaliyah]] o [[estat del Nord |Nord]]. En un incident el 1948, en protestar a la seva escola contra els britànics a Sudan, fou expulsat temporalment. Va estudiar a la prestigiosa Escola Hantoub, un de les tres que existien al Sudan a l'època. El 1952 Nimeiry es graduava del Col·legi Militar del Sudan, on fou fortament influït per les idees del [[Moviment d'Oficials Lliures]] de [[Gamal Abdel Nasser]], que havia aconseguit el poder a [[Egipte]] aquell mateix any. Més tard fou membre de la guarnició de [[Khartum]]. Des de la independència va seguir la seva carrera militar i va anar ascendint. El 1966, Nimeiry es graduava al Col·legi de Comandament de l'Exèrcit dels Estats Units a [[Fort Leavenworth]], [[Kansas]].

El 19 de juliol de 1971 quan estava reunit el Consell de Comandament, el comandant Hashim al-Atta, militant comunista, es va presentar i els va arrestar a tots junt amb altres oficials propers a Nimeiry. Al-Atta va formar un Consell Revolucionari de set membres sota la presidència d'un coronel comunista, Babiker al-Nur Osman, que en aquell moment era a Londres per tractament mèdic. Quan retornava al país fou interceptat per aparells libis i obligat a aterrar i no va poder arribar a Khartum; al-Atta va prendre totes les mesures per evitar un contracop i va fer la seva tasca a la perfecció, però les forces egípcies estacionades a Khartum van intervenir i van fer possible un contracop. Forces lleials a Nimeiry el van alliberar; Nimeiry va saltar per la finestra del lloc on estava empresonat quan els seus seguidors arribavaren al rescat<Ref>Gaafar al-Nimeiry, a Sudan Leader With Shifting Politics, Dies at 79 per Dennis Hevesi, al New Tork Times 11 de juny de 2009 a [http://www.nytimes.com/2009/06/12/world/africa/12nimeiry.html] </ref> i després de forts combats els seus es van fer amb el control i van detenir a al-Atta, que fou afusellat juntament amb altres militars, incloent al-Nur Osman i un altre que tornaven de Londres junts i que foren entregats per Líbia (22 de juliol de 1971). Poc després, en un plebiscit sense oposició, es va fer elegir president amb el 98,6 per cent dels vots, i el 1972 va signar l'acord d'Addis Abeba que posava fi a la [[primera guerra civil sudanesa]] (1975-1972) al sud del país i establia una regió autònoma, que conduïa en un període d'11 anys d'estabilitat a la regió. La seva política va esdevenir marcadament pro-occidental i aliada a Egipte; els bans van ser retornats a la propietat privada i es fomentava la inversió estrangera com va quedar evidenciat per un cert nombre de tractats d'inversió bilaterals que es van signar (amb [[Suïssa]] el 17 de febrer de 1974, amb [[Egipte]] el 28 de maig de 1977, amb [[França]] el 31 de juliol de 1978).

Nimeiry va viure en exili a Egipte des de 1985 a 1999, en una vil·la situada a [[Heliòpolis]], al Caire. Va retornar al Sudan el maig de 1999 i va tenir una benvinguda entusiasta que va sorprendre a molts dels seus detractors. El següent any, concorria a l'elecció presidencial contra el president en exercici [[Omar al-Bashir]], però només va obtenir un 9,6% dels vots en unes eleccions que foren boicotejades per l'oposició sudanesa i de les quals es considerava que estaven manipulades. El 2005, el partit de Nimeiry, l'[[Aliança de les Forces del Poble Treballador]] signava un acord de fusió amb el [[Partit del Congrés Nacional del Sudan]] d'al-Bashir que governava al Sudan. El Partit del Congrés Nacional va negociar un final a la guerra civil del Sudan (2002) i va signar l'anomenat Acord“Acord de Paupau Completcomplet” a Nairobi el 9 de gener de 2005.

Va morir per causes naturals a la seva casa d'Omdurman el 30 de maig de 2009. Desenes de milers de persones van assistir al seu funeral incloent-hi membres de les forces polítiques del Sudan que s'havien oposat al seu govern. Després de la mort de Nimeiry el maig de 2009, l'anterior membre de Consell de Comandament Revolucionari Khaled Hassan Abbas, fou elegit cap de l'Aliança de les Forces del Poble Treballador. Les divisions en entre els seguidors de que Nimeiry van esclatar entre els que donaven suport a la unió amb el Partit de Congrés Nacional i altres que renegaven d'aquesta unió i refusaven implementar-la. Els grups dissidents formaren la Unió Socialista de Maig que va participar el 2010 en les eleccions parlamentàries al [[Sudan]]. Un altre grup dirigit per la Professora Dra. Fatima Abdel Mahmoud establia va fundar la Unió Socialista Democràtica Sudanesa com el partit successor de la [[Unió Socialista Sudanesa]]; Fatima Abdel Mahmoud, fou la primera dona ministre al Sudan durant els anys 1970, i la primera dona sudanesa que va disputar una elecció a la Presidència en les eleccions generals del 2010.

== Referències ==

{{Referències|2}}