Cinisme: diferència entre les revisions

L'escola cínica és una [[escola socràtica menor]]; els seus seguidors consideraven que per aconseguir la [[felicitat]] s'havia de viure segons la natura, per això rebutjaven la civilització com a perniciosa. Consideraven que l'home té tot el necessari per conquerir la felicitat, la seva autonomia és, de fet, el vertader bé al que s'ha d'aspirar, d'aquí el seu rebuig de les riqueses i de qualsevol preocupació material. L'home serà més feliç quantcom menys necessitats materials tingui, per això predicaven una vida extremadamentextremament austera. La vida senzilla i d'acord amb la naturalesa és el que pot retornar als homes la serenitat d'ànim, per això aspiraven a l'''[[ataràxia]]'' (literalment "no pertorbació"). Així els cínics defensen la pobresa i la vida ascètica allunyada de la civilització.

Més que construir un conjunt sistemàtic de teories, els cínics predicaven amb l'exemple, per això són coneguts per les seves excentricitats, conegudes gràcies a Diògenes Laerci. Eren famosos per la seva actitud irreverent i en molts casos un tantxic revulsiva sobre la conducta de societat (''[[anaideia]]''). El moviment cínic accentua alguns elementelements socràtics com la [[ironia]], si bé en ocasions no estan d'acord amb algunes de lesalguns opinionsparers de Sòcrates sobre la societat.

L'actitud dels cínics es preocupa poc de la política (a diferència de [[Sòcrates]] i [[Plató]]). IndividualistesEls individualistes radicals, no es cansaven de dir (com [[Epicur]]) que els seu objectiu no era ''genspas'' una transformació de la societat, sinó només oferir una tranquil·litat individual a tot aquellel qui, voluntàriament, s'unís a les seves doctrines.