Sidney Lumet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Trec l'enllaç als anys perquè no està directament relacionat amb l'article, i poso parèntesis on cal
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 5:
| nom de naixença =
| data de naixença = {{Data naixement|1924|6|25}}
| data_mort = {{Data defunció i edat|2011|4|9|1924|6|25}}
| indret de naixença = [[Filadèlfia]], [[Pennsilvània]] ([[EUA]])
| data de defunció = {{Data defunció i edat|2011|4|9|1924|6|25}}
Línia 15:
| pàgina web =
| premis oscar = '''[[Oscar honorífic]]'''<br />2005 - Trajectòria cinematogràfica
| afiawards =
| premis golden globe = '''[[Globus d'Or al millor director|Millor director]]'''<br />1977 - ''[[Network]]''
| premis emmy =
Línia 34:
Format al [[teatre]] i a la [[televisió]], Sidney Lumet debuta en la carrera cinematogràfica a finals de la [[dècada de 1950]]. Cineasta prolífic, amb una obra molt [[wikt:heteròclita|heteròclita]], desenvolupa un estil característic al si de dos gèneres concrets: el [[cinema policíac]] i la pel·lícula de judicis, dos estaments en els quals se sostenen les democràcies i que esdevenen un focus de corrupció latent.
 
[[Henry Fonda]] li dóna la seva gran oportunitat en el cinema confiant-li la realització de dues pel·lícules protagonitzades per ell: ''[[Dotze homes sense pietat]]'' (1957), versió cinematogràfica d'un drama per a la televisió amb una realització summament teatral, seguida de ''[[Stage Struck]]'' (1958), en la qual l'escenari es converteix en el protagonista. L'òpera primera de Sidney Lumet es va revelar com un títol ja mític fonamentalment per una suprema direcció d'actors i en l'honestedat dels seus plantejaments, dos dels trets més característics d'aquest cineasta. Algunes de les seves pel·lícules posteriors seran adaptacions d'obres de teatre de [[Tennessee Williams]], [[Anton Txékhov]] o [[Arthur Miller]], entre els autors més coneguts, o bé estaran impregnades d'alguna manera d'inspiració teatral com ''[[Tarda negra]]'' (1975). Les seves característiques serien la unitat de lloc i d'acció, abundància de diàlegs, posada en escena basada en la interpretació dels actors, utilització recurrent del plànol seqüència.
 
A finals dels anys 50, ja dirigeix a les estrelles més grans en superproduccions com ''[[That Kind of Woman]]'' (1959) amb [[Sophia Loren]] i ''[[The Fugitive Kind]]'' (1960) amb la insòlita parella [[Marlon Brando]] i [[Anna Magnani]]. Lumet és encara un cineasta molt jove, però la seva capacitat per treballar ràpida i eficaçment adquirida a la televisió, constitueix una marca de fàbrica especialment valorada en el sistema de [[Hollywood]], desitjós de rendibilitat.
Línia 44:
Al si d'una obra rica i variada, Sidney Lumet ha aconseguit igualment desenvolupar un estil característic entorn de temàtiques recurrents. Igual com [[Martin Scorsese|Scorsese]], passeja la seva càmera pels carrers i els baixos fons de [[Nova York]], el decorat de la majoria de les seves pel·lícules. Filma la seva ciutat fetitxe amb tota la seva majestuositat, però també en el seu costat més brut (magatzems abandonats, comissaries insalubres). Desprèn un cert naturalisme, completat per segons rols pintorescos, en pel·lícules que solen tenir com a marc els ambients cínics i corruptes de la policia, com per exemple ''[[Serpico]]'' (1973), [[El príncep de la ciutat]] (1981), ''[[Districte 34: corrupció total]]'' (1990), ''[[La nit cau sobre Manhattan]]'' (1996), o de la justícia ''[[Veredicte final]]'' (1982), ''[[Poder (pel·lícula)|Poder]]'' (1986) i ''[[L'advocat del diable]]'' (1993).
 
El 2005 va rebre l'[[Oscar]] honorífic per la seva trajectòria. Les seves darreres pel·lícules foren ''[[Declareu-me culpable]]'' (2006), que es basa en la història real, i ''[[Before the Devil Knows You're Dead]]'' (2007), la trama de la qual gira entorn de dos germans que organitzen el robatori de la joieria dels seus propis pares, però el pla no resulta tan perfecte com estava previst. Aquestes dues últimes obres d'un Sidney Lumet octogenari, i en especial la darrera, van recuperar el prestigi crític del director.
 
== Filmografia<ref>{{imdb name|id=0001486}}</ref> ==
Línia 113:
|rowspan="2" | [[1982]] || ''[[Veredicte final]] (The Verdict)'' || 5 || ||[[Paul Newman]], [[Jack Warden]] || [http://www.youtube.com/watch?v=YBD6FxrtJN0 Escena]
|-
| ''[[Deathtrap]]'' || || . ||[[Michael Caine]], [[Christopher Reeve]], [[Dyan Cannon]] ||
|-
| [[1983]] || ''[[Daniel]]'' || || ||[[Timothy Hutton]], [[Mandy Patinkin]] || [http://us.imdb.com/video/screenplay/vi2510291225/ Escena]
Línia 131:
| [[1992]] || ''[[A Stranger Among Us]]'' || || ||[[Melanie Griffith]], [[John Pankow]] ||
|-
| [[1993]] || ''[[L'advocat del diable]] (Guilty as Sin)'' || || ||[[Don Johnson]], [[Rebecca De Mornay]] ||
|-
|rowspan="2" | [[1997]] || ''[[La nit cau sobre Manhattan]] (Night Falls on Manhattan)'' || || ||[[Andy Garcia]], [[Ian Holm]], [[Lena Olin]], [[Richard Dreyfuss]] || [http://www.youtube.com/watch?v=QSXxtzKKjNU Trailer]