Adoberia: diferència entre les revisions

La transformació de les pells animals en [[cuir]] requeria un laboriós procés que desenvolupaven tres professionals diferents de manera consecutiva: Primer els [[blanquers]], seguidament els [[assaonadors]] i per últim els diversos menestrals que en feien els béns concrets (sabates, selles de muntar, bosses, etc.).<ref name="Margalef">{{Citation|last=Margalef|first=M. Rosa|last2=Amelang|first2= James S.|last3=Simon|first3=Antoni|last4=Torres|first4=Xavier|last5=Parets|first5=Miquel|title=Crònica. Llibre I/1|year=2011|place=Barcelona|publisher= Editorial Barcino|page=34-3538|isbn=978-84-7226-769-5}}</ref> El nivell de riquesa també seguia aquest ordre: en el ram del cuir els més rics eren els blanquers ja que treballaven a l'engròs, seguits a distància pels assaonadors, i per exemple de l'última fase els sabaters acostumaven a quedar endeutats amb els segons.<ref name="Margalef"/> Aquesta segmentació del procés del cuir és pròpia almenys de la Barcelona d'[[Època moderna a Catalunya|època moderna]] i altres ciutats catalanes amb una indústria de la pell potent, però a la majoria de ciutats europees del mateix moment l'ofici quedava simplificat al professional de l'[[adober]].<ref name="Margalef"/>

Cal tenir en compte, però, que des del segle XVI la manufactura del cuir catalana es va deslocalitzar de la capital fugint de les estrictes normes gremials i els elevats costos per tal d'instal·lar-se i créixer a ciutats com Igualada, Manresa, Vic, Olot, Solsona i Girona; i a finals del XVII la indústria fins i tot es desurbanitza per cercar els baixos salaris rurals.<ref name="Margalef"/> [[Granollers]], [[Igualada]], [[Lleida]], [[Tàrrega]] i [[Vic]] conserven importants testimonis i restes patrimonials relacionades amb les adoberies antigues. És destacable la indústria adobera d'[[Igualada]], ciutat on es pot visitar actualment l'[[Museu de la Pell d'Igualada|adoberia de Cal Granotes]], una construcció industrial del [[segle XVIII]] on s'explica l'antic sistema d'adobar vegetalment les pells utilitzat abans de la [[industrialització]]. És una de les adoberies més antigues d’Europa i conserva les dues plantes típiques d'una adoberia: la ribera i l'estenedor. Recentment també s'han habilitat les antigues Adoberies de Lleida<ref>[http://lesadoberiesdelleida.blogspot.com/ Les Adoberies de Lleida, s. XIII]</ref> i l'[[Adoberia de Granollers]].<ref>{{citar web |url=http://www.museugranollers.org/adoberia/index2.html |títol=L'adoberia |consulta=17/2/2012 |obra= |editor=Museu de Granollers |data= |llengua= }}</ref>