Silivri: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 52:
'''Silivri''' és una ciutat i un [[Districtes de Turquia|districte]] de la [[província d'Istanbul]], capital del districte homònim, situada a la costa de la [[mar de Màrmara]] a la part europea de [[Turquia]], uns 80 km a l'oest d'[[Istanbul]].
 
== Història ==
És l'antiga Selimbria (en turc, '''''Selymbria'''''), una ciutat de [[Tràcia]], colònia de [[Megara]].
'''Selímbria''' (''Selymbria'', Σηλυβρίη,) fou una ciutat de [[Tràcia]], colònia de [[Megara]] a la [[Propòntida]], a uns 30 km a l'est de [[Perint]] i a 60 km a l'oest de [[Bizanci]]. A la ciutat començava la muralla construïda per Anastasi Dicoros que defensava [[Constantinoble]] que anava fins a l'Euxi (a [[Scyllae]]). El seu nom volia dir "Ciutat de Selis" i se suposa que Selis fou el fundador de la ciutat, que fou fundada com a colònia de [[Megara]]. En temps de l'emperador [[Arcadi]] (377-408) el seu nom va ser canviat a '''Eudoxiòpolis''', en honor de l'emperadriu Eudòxia.
Fou lloc de naixement de [[Pròdic de Queos]], deixeble d'[[Hipòcrates]]. A aquesta ciutat [[Xenofont]] es va trobar amb [[Medosades]], enviat del rei [[odrisis|odrisi]] [[Seutes II]]. El [[410 aC]] la ciutat va refusar admetre a les forces atenenques dirigides per [[Alcibíades]], però va pagar un tribut a canvi de ser deixada en pau. Alcibíades es va apoderar poc després de la ciutat mercès a la traïció d'alguns dels seus habitants, i hi va deixar una guarnició.
El [[351 aC]] es esmentada com a aliada atenenca. Filip de Macedònia la va assetjar el [[343 aC]] segons un document del que l'autenticitat es dubtosa.
Sota domini romà i després bizantí, va passar als búlgars el [[805]] però els bizantins la van recuperar ràpidament.
 
L'emperador [[Miquel III]] (839 - 867) hi va construir una fortalesa (les ruïnes encara existeixen).
El [[1346]] el soldà Orhan I es ca casar amb Teodora, filla de [[Joan VI Cantacuzè]] a Selímbria. La ciutat no va caure en mans dels otomans fins després de la conquesta de [[Constantinoble]] ([[1453]]).
 
A la [[guerra dels Balcans]] la ciutat fou ocupada pels búlgars el [[16 de novembre]] de [[1912]], ocupació que va durar fins el [[30 de maig]] de [[1913]].
 
El [[20 de juliol]] de [[1920]] fou ocupada pels grecs i quan la van evacuar fou entregada als italians ([[22 d'octubre]] de [[1922]]) retornant als turcs el [[1 de novembre]] de [[1922]].
 
==Vegeu també==
* [http://portal.silivri.co.uk Silivri Portal]