Teoria de cordes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot modifica: sr:Теорија струна
Cap resum de modificació
Línia 1:
La '''teoria de cordes''' és una proposta de descripció [[mecànica quàntica|quàntica]] unificada de totes les [[interacció|interaccions]], incloent-hi la [[gravetat]], que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són [[partículaPartícula elemental |partícules]] puntuals sinó objectes unidimensionals (''cordes'').
 
{{Problema|física|És la teoria de cordes o la [[teoria M]] un camí per unificar [[gravetat]] i [[mecànica quàntica]]? O és només un carreró sense sortida?}}La idea bàsica és que els components fonamentals del món físic són cordes d'una longitud de l'ordre de la [[longitud de Planck]] ( 10<sup>-35</sup> [[metre|m]]) que vibren a freqüències de ressonància. La tensió que haurien de tenir aquestes cordes (8,9·10<sup>42</sup> [[newton|N]]) és al voltant de 10<sup>41</sup> vegades la tensió d'una corda de piano habitual (735 [[newton|N]]). Per exemple la teoria prediu que el [[gravitó]] (la proposada [[partícula elemental|partícula]] transmissora de la força [[gravetat|gravitacional]]) seria una corda amb amplitud zero. Una altra idea clau proporcionada per la teoria és que no es pot detectar cap diferència perceptible entre cordes que es caragolen al voltant de dimensions més petites que elles mateixes i les que es mouen en dimensions més grans (és a dir, els efectes en una dimensió de magnitud ''R'' igualen els de magnitud 1/''R'').
Línia 9:
== 5 teories de cordes diferents? ==
 
Inicialment la ''teoria de cordes'' es referia a la [[teoria de cordes bosònica]] (de 26 dimensions i que només inclou [[bosó|bosons]]), creada durant la dècada de [[1960]]. Actualment, però, el terme s'aplica a qualsevol de les 5 teories de cordes que inclouen fermions i [[supersimetria]] (les ''supercordes'', de 10 dimensions). Com a resultat dels treballs en la teoria de cordes, cap als anys de [[1990]] semblava clar que hi havia 5 versions diferents de la teoria de cordes (o supercordes), consistents però aparentment incompatibles entre si. Les 5 teories difereixen en el tipus de cordes que permeten i en com implementen la [[supersimetria]].
Són les següents:
* '''Tipus I''': Les cordes no tenen orientació (qualsevol de les dues orientacions és equivalent) i considera cordes tancades i obertes.
Línia 27:
==Èxits i problemes de la teoria de cordes==
Alguns dels èxits de la teoria de cordes són:
 
* Donar una descripció pertorbativa de la [[gravetat quàntica]], unificada amb les altres interaccions.
* Ser una teoria finita, és a dir, no tenir els [[infinit]]s que apareixen en la [[teoria dels camps quàntics|teoria quàntica de camps]].
Linha 33 ⟶ 32:
Alguns dels problemes o reptes de la teoria de cordes són:
 
* La manca de prediccions susceptibles de [[falsació|falsar]]. Els resultats de la teoria de cordes es refereixen a les [[unitats de Planck|escales de Planck]], completament inaccessibles experimentalment avui dia i, per tant, no es poden contrastar en absolut. Hom ha arribat a argumentar que la teoria de cordes no fa cap mena de prediccions i que, per tant, no es pot considerar una teoria científica.
* Manca d'una explicació convincent de per què no observem les dimensions que superen les 4 conegudes.
* Manca d'una explicació de per què no observem [[supersimetria]] a la natura.
* Manca d'una descripció no [[teoria de pertorbacions|pertorbativa]] de la teoria de cordes, anàloga a la de la [[relativitat general]].
 
==Vegeu també==
* [[Escàndol Bogdànov]].
* [[Supersimetria]]
* [[Gravetat quàntica]]
* [[Teoria de la xarxa d'espín]]
 
{{Link GA|ru}}
{{Enllaç AD|ar}}
{{Enllaç AD|la}}
{{Enllaç AB|ru}}
 
{{ORDENA:Teoria De Cordes}}
Linha 49 ⟶ 50:
[[Categoria:Gravetat]]
[[Categoria:Física teòrica]]
 
{{Enllaç AB|ru}}
 
{{Enllaç AD|ar}}
{{Enllaç AD|la}}
{{Link GA|ru}}
 
[[ar:نظرية الأوتار]]