Montesa: diferència entre les revisions

|predoling = [[Català]]: dialecte [[valencià meridional]]

'''Montesa''' és un municipi de la comarca valenciana de [[La Costera]]. Limita amb [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Canals]], [[Xàtiva]] i [[Vallada]] (a la mateixa comarca), i amb [[Aielo de Malferit]] i [[Enguera]] (a la [[Vall d'Albaida]] i [[Canal de Navarrés]] respectivament).

SituatConstruït ena la [[Vall de Montesa|vall del seu mateix nom]], el relleu forma una ampla vall recorreguda pel riu [[Cànyoles]] en direcció sud-oest nord-est i limitat en la seva part septentrional per una ramificació de la serra d'[[Énguera]]. Les alineacions muntanyenques són de naturalesa [[Cretaci|cretàciques]], mentre que el fons de la vall, amb una altitud mitja de 249 m. es troba ocupat per molasses [[miocè|miocèniques]].

Vestigis d'un assentament [[iber]] en la partida de la Canyada i una làpida funerària romana són els antecedents poblacionals més antics que s'hi ha trobat; en època musulmana fou un important castell que, rere la caiguda del de Xàtiva, en [[1244]], obligà ela [[Jaume I|reiel conqueridorConqueridor]] a pactar, en [[1248]], la permuta dels pobles de Montesa i Vallada i a deixar com a Cadi al Califa [[Ab Ya Far Yahyo]]; allí es van mantenir els musulmans fins la revolta de [[1277]] en què foren definitivament derrotats per [[Pere el Gran|Pere III el Gran]] (1240-1285) i venuts com esclaus; al Cadi se'l va atorgar un salconduit per que abandonés el regne; [[Alfons el Franc|Alfons I el Franc]] (1256-1291) va donar [[carta pobla]] el [[1289]] per a 150 veïns, juntament amb Vallada; rere la desapariciól'anihilació de l'[[orde del Temple]], en [[1312]], [[Jaume IIel Just]] (1267-1327) encetà els tràmits per a la creació d'unaun novanoi orde aportant la Vila Reial de Montesa com a seu; el [[1319]], una vegada constituïda l'[[orde de Montesa]], el rei va donar-la el terme per que hi edifiqués el seu centre religiós; en [[1706]] tropes angloportugueses assetjaren la vila, que s'havia decantat pel borbó; en la nova distribució política del regne, Montesa fou cap d'una de les Governacionsgovernacions; el [[23terratrèmol de març]]Montesa eldel [[2 d'abril1748]] (de fet dos tremolors, [[174823 de març]] senglesi [[Terratrèmol del2 1748|terratrèmolsd'abril]]) destruïren el monestir i el castell i obligaren els frares a traslladar-se a [[València]], on fundaren el [[Església i Palau del Temple|monestir del Temple]]; en [[1835]] l'extinció del senyorius despullà l'orde de les seues possessions a Montesa, que passaren a mans particulars.

A més des de l'any [[1982]] se celebracelebren '''festes de [[morosMoros i cristiansCristians]]''' sent el principal acte la desfilada de les comparses. Les festes de moros i cristians se celebren la setmana del [[9 d'octubre]], commemorant la conquesta de [[Jaume I]].