Revisió del 01:56, 7 gen 2012 modifica Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 14:32, 24 feb 2012 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Gulf of Gaeta map.png\|thumb\|right\|Situació de les illes Poncianes, al [[golf de Gaeta]]]] Les '''illes Poncianes''' (en italià ''isole Ponziane'' o també ''isole Pontine'') són un [[arxipèlag]] volcànic de la [[mar Tirrena]], situat al [[golf de Gaeta]], a uns 30-40 km al sud del [[cap [[Circeo]], a la costa occidental de la [[península Itàlica]], que pertany a l'[[Estat Italià]]. ==Geografia== [[Fitxer:Pontine Islands map.png\|thumb\|right\| Mapa de les illes Poncianes]] L'arxipèlag té una extensió total d'uns 12 km², distribuïts en dos grups d'illes: * L'occidental, al nord-oest, amb les illes de [[Illa de Ponça \|Ponça]] (antigament ''Pontia'', en italià ''Ponza''), la principal, [[Palmarola]] (antiga ''Palmaria'') i [[Zannone]] (''Sinonia''), i l'illot de [[Gavi]]. * L'oriental, al sud-est, amb l'illa de [[Ventotene]] (''[[Pandatària]]'' o ''Pandateria'') i l'illot de [[Santo Stefano]] (''Partenope'' i després ''Palmosa'' i ''Borca''). Els dos grups d'illes constitueixen, respectivament, els municipis de [[Ponça]] (''[[Ponza]]'') i de [[Ventotene]], que formen part de la [[província de Latina]], a la regió del [[Laci]]. Gairebé tota la població, d'uns 4.000 habitants, es concentra a l'illa principal (Palmarola, Zannone i Santo Stefano estan deshabitades). Tanmateix, el turisme estival hi multiplica considerablement la població. El turisme ha rellançat l'economia de les illes, en altres èpoques fonamentada en la pesca, en la mineria i en l'activitat derivada dels centres penitenciaris. Línia 22: El [[537]] el papa [[Silveri I]] fou exiliat per [[Belisari]] a l'illa de Palmarola i hi va morir de fam aquell mateix any; més tard fou canonitzat i esdevingué el patró de Ponça. Poc després, els [[benedictins]] van fundar a Ponça l'abadia de Santa Maria ([[538]]). Les illes passen a formar part dels [[Estats Pontificis]]. A partir del [[813]] foren sovint atacades pels [[sarraïns]], que aquell any esclavitzaren els monjos i durant tot el segle següent saquejaren sovint la regió. El [[1202]] l'abadia de Ponça va passar als [[cistercencs]], i els benedictins en fundaren una altra a Zannone, més tard també transferida al Císter i finalment transferida a [[Gaeta]]. A les seves aigües, el [[14 de juny]] de [[1300]] [[Roger de Lloria\|Roger de Llúria]], al capdavant de l'estol català de [[Jaume IIel Just]], va derrotar l'almirall genovès [[Corrado d'Oria]], que dirigia l'estol de [[Frederic II de Sicília]], a la primera [[batalla de Ponça (1300)\|batalla de Ponça]]. [[Fitxer:Ponza porto.JPG\|thumb\|left\|Port de [[Ponça]]]]

Poncianes: diferència entre les revisions