Àreu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 151:
=== Edat contemporània ===
Àreu, té un article en el ''Diccionario geográfico...''<ref>Madoz 1848.</ref> de [[Pascual Madoz]]. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada al peu del port del seu nom, a l'extrem d'una vall envoltada pels Pirineus, on les muntanyes estan cobertes d'arbusts, herba, avets i altres arbres que li confereixen un aspecte alegre i pintoresc. La combaten principalment els vents del nord i de l'oest. El clima, molt fred, es bastant sa, i s'hi pateixen alguns refredats i pulmonies. En aquell moment la vila tenia 31 cases de construcció mitjana, Casa de la Vila, presó i l'església parroquial de Sant Fèlix, servida pel rector i 3 beneficiats amb títols de família o de sang; el rector és de provisió pel rei o pel bisbe, segons el mes de l'any en què queda vacant. Hi ha en el terme diverses fonts, fortes i ferruginoses; l'aigua del riu serveix per a abeurar el bestiar. Al nord i al sud hi ha muntanyes altes, amb pastures i boscos que subministren llenya als habitants d'Ainet de Besan, o de Vallferrera. Hi passa el camí ral, en mal estat a partir d'Àreu, que va a França pel port d'Àreu. Descriu el terme com a muntanyós i amb terres de qualitat mitjana, comprèn uns 100 jornals de conreu i alguns prats. S'hi produïa sègol, patates, llegums, fenc, una mica d'hortalisses i llenya. Hi ha bones pastures per a la cria de vaques, ovelles, mules, cavalls, cabres i porcs. La cacera era de perdius, llebres i isards, i hi havia bastants animals nocius. Formaven la població 26 veïns (caps de casa) i 186 ànimes (habitants).
En el cens del 1857<ref>''Nomenclàtor'' 1858.</ref> ''Aréo ó Arréu'' apareix amb 380 habitants i 74 cèdules personals inscrites.
| |||