Gliconeogènesi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: bg:Глюконеогенеза
m quinasa -> cinasa
Línia 14:
En primer lloc, cal remarcar que la GNG i la [[glicòlisi]] no son rutes idèntiques que tenen lloc en direccions oposades: només set de les deu reaccions de la GNG són la inversa de les reaccions de la glicòlisi. Les altres tres són reaccions irreversibles, ja que tenen una gran variació negativa d’energia lliure (ΔG):
 
* La conversió de glucosa a glucosa 6-fosfat per l’hexoquinasal’[[hexocinasa]]
* La fosforilació de la fructosa a [[fructosa]] 1,6-bifosfat per la fosfofructoquinasafosfofructocinasa-1
* La conversió del fosfoenolpiruvat a piruvat per la piruvat quinasa-cinasa.
 
La GNG i la glicòlisi són processos irreversibles a la cèlul·la.
Línia 23:
 
===Conversió de piruvat en fosfoenolpiruvat (PEP)===
Com s’ha esmentat abans, aquesta reacció no pot realitzar-se per inversió de la reacció de l’hexoquinasal’hexocinasa. És per això que aquesta reacció requereix dues seqüències de reaccions (una o l’altra depenent del precursor) exergòniques que necessita d’enzims del citosol i del mitocondri.
 
-Si el precursor de la GNG és el piruvat o l’alanina, es du a terme la seqüència de reaccions següent:
Línia 33:
Per últim, l’oxalacetat es redueix a malat mitjançant la malat deshidrogenasa, ja que la membrana mitocondrial no té cap transportador d’oxalacetat. En condicions fisiològiques l’ΔG d’aquesta reacció és propera a zero i, per tant, reversible. El malat és transportat al citosol mitjançant un transportador de la membrana mitocondrial interna (MIM) i és reoxidat a oxalacetat. En aquesta reacció es produeix NADH citosòlic.
 
A continuació l’oxalacetat és transformat en PEP per l'enzim fosfoenolpiruvat carboxiquinasacarboxicinasa en una reacció depenent de Mg2+, que requereix GTP i és reversible a l’interior de la [[cèl·lula]].
 
Aquesta reacció comporta la despesa d’un [[Adenosina trifosfat|ATP]] i d’un GTP. Per contra, quan el PEP es transforma en piruvat en la glicòlisi només se’n genera un ATP.
Línia 53:
La tercera seqüència de la GNG és la desfosforilació de la glucosa 6-fosfat per produir glucosa.
 
Aquesta reacció, inversa a la de l’hexoquinasal’hexocinasa de la glicòlisi, necessitaria la transferència d’un grup fosfat a l’ADP per donar ATP. Tot i així, aquesta reacció és energèticament desfavorable.
 
Per tant, la reacció que es dóna és una reacció catalitzada per la glucosa 6-fosatasa que no requereix síntesi d’ATP ja que consisteix en una hidròlisi d’un èster fosfat.
Línia 118:
El piruvat es pot transformar en [[acetil-CoA]] pel complex enzimàtic de la piruvat deshidrogenasa per impulsar el cicle de Krebs o per iniciar el procés de GNG. Quan els àcids grassos són fàcilment accessibles per obtenir energia, la seva degradació al mitocondri produeix acetil-CoA, que serveix de senyal per indicar que no és necessària l’oxidació de glucosa per obtenir energia.
 
L’acetil-CoA és un modulador al·lostèric positiu de la piruvat carboxilasa i un modulador negatiu de la piruvat deshidrogenasa, mitjançant l’estimulació d’una proteïna quinasa-cinasa que inactiva la deshidrogenasa.
 
Quan les demandes energètiques es troben cobertes, la fosforilació oxidativa és més lenta i la concentració de NADH augmenta en comparació a la de NAD+ inhibint el cicle de Krebs. Per tant, s’acumula acetil-CoA i aquest increment inhibeix el complex de la piruvat deshidrogenasa. Conseqüentment, la formació d’acetil-CoA a partir de piruvat es fa més lenta. D’aquesta manera, s’estimula la GNG per l’activació de la piruvat carboxilasa. Això fa possible la transformació de piruvat en glucosa.