Poalanca: diferència entre les revisions

4.251 octets eliminats ,  fa 10 anys
Contingut canviat per «es un artefacte introduït desde mesopotamia, possiblement després se usà en l'antic egipe. a la corda es lliga una mena de recipient fet amb pell, fusta o fang cuit».
m (r2.7.1) (Robot afegeix: fi:Shaduf)
(Contingut canviat per «es un artefacte introduït desde mesopotamia, possiblement després se usà en l'antic egipe. a la corda es lliga una mena de recipient fet amb pell, fusta o fang cuit».)
es un artefacte introduït desde mesopotamia, possiblement després se usà en l'antic egipe.
{{2L}}
a la corda es lliga una mena de recipient fet amb pell, fusta o fang cuit
[[fitxer: Egypt.KomOmbo.Shaduf.01.jpg|thumb|Una poalanca, a [[Kom Ombo]], [[Egipte]].]]
La '''poalanca''' o ''' shaduf ''', (també apareix escrita com: '' shadoof, shadouf , chadouf o chaduf ''en altres idiomes) és una [[màquina simple]] que, usada a manera de [[palanca]], serveix per pujar aigua des d'un riu, canal, dipòsit o un pou.<ref name="Fontanals2002">{{cite book|author=Institución Milá y Fontanals|title=Pergamins del monestir benedictí de Sant Pau del Camp de Barcelona: de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (segles XII-XIV)|url=http://books.google.es/books?id=aItZwTJjA_oC&pg=PA284&dq=Poalanca&hl=es&sa=X&ei=5hQLT6ThDMXKhAfBpPmjCQ&ved=0CD8Q6AEwAQ#v=onepage&q=Poalanca&f=false|accessdate=9 January 2012|year=2002|publisher=CSIC|isbn=978-84-00-08028-0|pages=284–}}</ref> Aquesta aigua s'empra per regar o per a ús domèstic i pels animals. La paraula shaduf és d'origen àrab (شادوف).<ref>{{optimot|poalanca|poalanca}}</ref>
 
El viatger alemany Karl Kaeger la descriu així{{cita|"... es claven a la terra dos troncs que a dalt posseeixin una forqueta natural; damunt d'aquestes es col·loca una barra transversal a la qual es subjecta una palanca que a una banda porta una pedra pesada i a l'altre un cubell. "<ref> Kaeger: op. cit., pàg. 222-223. </ref>}}
 
== Descripció i funcionament ==
La ''poalanca'' s'utilitza per treure aigua d'un riu o pou, pujant-fins al nivell en què es troba la persona que l'utilitza. Es tracta d'una palanca, conformada per un pal recolzat en un suport, de manera que un dels seus extrems sigui molt més llarg que l'altre, a l'extrem llarg s'hi col·loca una corda amb algun tipus de [[cubell]], i a l'altre extrem un contrapès. Quan està correctament equilibrat, La poalanca es manté en posició horitzontal quan el recipient està mig ple.
 
Per treure l'aigua s'empeny cap al pou l'extrem amb el recipient, subjectant-lo dins de l'aigua fins que està ple, en aquest moment es deixa anar i el contrapès el fa pujar amb una petita empenta. <ref Name="Palerm"> Palerm Viqueira '' et al '': op. cit. </ref>
 
== Història ==
 
[[fitxer: Ipuy shaduf.jpg|thumb|Poalanca egípcia pintada a la tomba de Ipuy. [[Deir el-Medina]].]]
 
Encara que s'atribueix a la poalanca un origen [[Antic Egipte|egipci]], datant-se l'inici del seu ús durant l'[[Imperi Nou]] (c. 1550-1070 aC), ja figurava en relleus i segells cilíndrics de [[Mesopotàmia]] (datats entre 2500 i 3000 aC). També es troba representada a [[Mohenjo-Daro]], [[Índia]] (c. 2500 aC) <ref name="Palerm"/>
 
Els [[Imperi romà|romans]] també la feien servir, (en [[llatí]], '' tolleno ''), i està representada a un [[fresc]] d'[[Herculà]]. <ref Name="Palerm"/>
 
[[Julio Caro Baroja]] escriu que al [[segle XIX]] era d'us comú a tota Europa, citant el seu ús a '' "Suècia, Noruega, Dinamarca, Finlàndia, Països Baixos, Alemanya, Hongria, Polònia, països balcànics, Rússia, Espanya i Portugal, a més de l'Àfrica blanca, Orient Mitjà, Índia, Xina, Japó, i fins i tot Nova Escòcia i Nova Bruswick, al Canadà. "'' <ref> Caro Baroja: op. cit., pàg. 411-412. </ref>
 
== Vegeu també ==
* [[Sínia]]
* [[Cargol d'Arquimedes]]
* [[Ressonador de Helmholtz]]
 
== Referències ==
=== Notes ===
{{amaga}}
 
=== Bibliografia ===
*{{cita llibre|autor = Palerm Viqueira, J.; Pimentel Equihua, JL; Sánchez Rodríguez, M.|Any = 2001|url = http://www.geocities.com/bimbaletes/|títol = Tècniques hidràuliques a Mèxic, paral·lelismes amb el Vell Món|obra = II Trobada sobre Història i Medi Ambient|fechaacceso =|añoacceso = desembre 2007|idioma =}}
*{{Cita llibre|autor = Kaeger, Karl|títol = Agricultura i colonització a Mèxic el 1900|any = 1986|id = ISBN 968-884-007-6|pàgines =|editorial = Ed Universitat Autònoma Chapingo|url =|fechaacceso =}}
*{{Cita llibre|autor = Caro Baroja, Juliol|títol = Tecnologia popular espanyola|any = 1983|id = ISBN 84-276-0588-9|pàgines =|editorial = Editora Nacional|url =|fechaacceso =}}
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Shaduf}}
 
[[Categoria: Màquines]]
[[Categoria: Antic Egipte]]
[[Categoria: Enginyeria]]
[[Categoria: Aigua]]
 
[[ar:شادوف]]
[[de:Schaduff]]
[[en:Shadoof]]
[[es:Cigoñal]]
[[et:Vinnkaev]]
[[ext:Zaqui]]
[[fi:Shaduf]]
[[fr:Chadouf]]
[[gl:Cambón]]
[[hu:Gémeskút]]
[[it:Shaduf]]
[[nl:Sjadoef]]
[[pl:Żuraw studzienny]]
[[pt:Picota (água)]]
[[ro:Cumpănă (unealtă)]]
[[sh:Đeram]]
[[sl:Šaduf]]
[[sr:Ђерам]]
Usuari anònim