Orde dels Frares Menors Caputxins: diferència entre les revisions

|data d'aprovació=3 de juliol de [[1528]] (com a orde separat dels Observants: enel 1526 ja n'era reconegut com a una branca)

L''''Orde dels Frares Menors Caputxins''', en llatí '''Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum''', és un orde religiós, [[orde mendicant]] nascudanascut com a branca de l'orde dels [[Franciscans]] i integradaintegrat avui a la [[família franciscana]]. És l'única divisió dels [[Franciscans de l'observança|observants]] que va poder romandre independent fins al dia d'avui. Fou fundada el [[1534]], per Fra [[Matteo da Bascio]] i altres franciscans. Els seus membres posposen al seu nom les sigles '''O.F.M. Cap.'''

L'orde neix cap al [[1520]] quan alguns frares franciscans, desitjosos de tenir una vida més contemplativa i observant de la regla original, van retirar-se a viure com a [[eremita|eremites]]. Dirigia aquests frares [[Matteo da Bascio]], ael quiqual la [[Inquisició]] va perseguir perquè havia abandonat l'obediència del seu convent per iniciar el nou tipus de vida.<ref>Eren temps de reformes en els ordes religiosos, la majoria de caire observant i rigorista, i alguns d'ells, per excés, abocaven a actituds properes a la [[Reforma protestant]] o a moviments mal vistos per la jerarquia eclesiàstica; d'aquí la cura amb quequè es miraven aquestes reformes.</ref> Matteo i alguns companys van trobar suport entre els [[camaldulesos]], raó per la qual van adoptarincorporar al seu hàbit la caputxa punxeguda que portaven aquests, com també l'obligació de dur [[barba]].

El 1528, Matteo va obtenir, amb la mediació de [[Caterina Cybo]], duquessa de [[Camerino]], l'aprovació de [[Climent VII]] (amb la butlla ''Religionis zeus'') de viure com a eremites i, predicar al poble i demanar-hi almoina. El permís incloïa tothom que volgués unir-se al moviment de restauració de l'observança original de [[Francesc d'Assís]]. Aviat, el grup fou anomenat dels [[Frares Menors de la Vida Eremítica]]. L'oposició dels [[Franciscans Observants]] va fer que se'n separessin i els caputxins s'erigissin com a congregació de [[Frares Menors Eremites]] dintre de l'orde dels [[Franciscans Conventuals]], amb un vicari propi. Amb el temps el seu nombre va créixer a totatot [[Itàlia]]. Com les altres branques, en general els caputxins es dediquen a la cura pastoral de [[parròquia (religió)|parròquies]].

El 1542, el vicari general Bernardino Ochino es va fer [[protestant]], la qual cosa va estar a punt de fer que l'orde fos suprimit. [[Gregori XIII]], enel 1574, va permetre que l'orde pogués obrir cases fora d'Itàlia, començant per [[França]]. AlEl segle XVI, ja eren uns 14.000 frares en uns mil convents, nombre que va créixer ininterrompudament durant elsel seglessegle XVII i mitjan segle XVIII, quan arribaren als 34.000 frares i 1.700 convents.

Entre mitjan segle XVIII i el final del XIX, l'orde va tenir, com d'altres, una greu crisi: entre 1787 i 1847 no hi va haver-hi capítols generals de l'orde. La [[Revolució francesa]] i els moviments de secularització a diferents estats va fer que l'orde fos suprimit o prohibit en bona part d'Europa. Es compensà, però, amb una tasca de missió als països americans i a les [[Filipines]], on l'orde es va mantenir i cresqué.

En començar el segle XX, hi havia uns 9.500 caputxins en 600 cases. Al capítol de 1884 s'aprovà una nova regla de l'orde, que modificava la de 1643, tot tornant-la als orígens i obrint-sela al món contemporani. La crisi de vocacions dels anys seixanta alals vuitanta del segle XX va afectar l'orde, tot i que continua essent un dels ordes més grans i difosos de la cristiandat.