Arthur Rimbaud: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Errors Check Wikipedia |
m Robot substitueix 'inmensa' per 'immensa' |
||
Línia 8:
El 1870, el seu mestre, [[Georges Izambard]], esdevingué el seu primer mentor literari, i els seus versos en francès van adquirir ràpidament una qualitat superior. Sovint fugia de casa seva i molt possiblement, en una d'aquestes fugides, participà breument a la [[Comuna de París]], en 1871, el que va retratar al seu poema '' L'Orgie parisienne ou Paris se repeuple '' (L'orgia parisenca o Paris es repobla).
Probablement fou víctima d'un atac sexual per part de soldats comuners embriacs. El seu poema ''Le Coeur supplicié'' (El cor torturat), ho suggereix. Aleshores es va tornar [[anarquisme|anarquista]] i començà a beure i divertir-se colpint els burgesos locals amb les seves robes esparracades i el seu cabell llarg. Al mateix temps escrigué a Izambard i [[Paul Démenty]] sobre el seu mètode per assolir la trascendència poètica o el poder visionari a través "d'una llarga,
Rimbaud va viure per poc temps a la casa de Verlaine, i es va traslladar a cases d'amics comuns, com el nord-català [[Ernest Cabaner]] o [[Charles Cros]]. El poeta Verlaine, d'orientació bisexual, ràpidament es va enamorar d'aquell ombrívol i alt adolescent, d'ulls blaus i de cabell castany i immediatament van esdenir amants, portant en endavant una vida dissoluta de vagabunds, embriacs de l'[[absenta]] i l'[[haixix]]. Així van escandalitzar l'elit literària parisenca, indignada particularment pel comportament de Rimbaud, l'arquetípic [[enfant terrible]]. Al llarg d'aquest període, va continuar escrivint els seus contundents, visionaris versos moderns, superant el seu mestre, [[Charles Baudelaire]].
| |||