Erard de la Mark: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Vermeyen-Marck.png|thumb|'''Retrat d'Erard de la MarckMark''' d'en [[Jan Cornelisz Vermeyen]] (1500-1559)]]'''Erard de la MarckMark-Sedan''' (en [[alemany]] ''Eberhard von der Mark-Sedan'', en [[neerlandès]] ''Everhard van der Marck'', en italià ''Erardo della Marca)'', també anomenat ''Cardenal de [[Bouillon]]'', (* [[31 de maig]] de [[1472]] a [[Sedan (Ardenes)|Sedan]] - [[18 de març]] de [[1538]] a [[Lieja]]) fou el [[príncep-bisbe]] del [[principat de Lieja]] des de [[1505]] i [[arquebisbe]] de l'[[Arxidiòcesi de València|arxidiòcesi]] de [[València]] des de 1520 fins a la seva mort. També fou bisbe de [[Chartres]] de 1507 a 1525. El 1518, va esdevenir procurador de l'Abadia de Sant Miquel, prop d'[[Anvers]].

El [[duc]] Erard era el tercer fill de [[Robert I de la MarckMark]] i de Joana de Saulcy. El seu germà gran, [[Robert II de la MarckMark]] era el mariscal de Bouillon. Al [[1521]], el papa [[Lleó X]] el promogué cardenal.

[[Fitxer:Liège - Palais des Princes-Evêques.jpg|thumb|esquerra|Lieja, façana principal del palau dels prínceps-bisbes]]Després d'un període turbulent de guerres, Erard de la MarckMark, un noble adinerat, va restaurar la pau era un home polític hàbil que tenia relacions a moltes corts europees i al [[Vaticà]]. Adepte de les idees de l'[[humanisme]] va estimular les arts i les ciències. [[Erasme de Rotterdam]] va dedicar-li unes de les seves obres. Va nomenar un altre humanista, Jerôme Àlexandre com el seu canceller. Va contribuir a la renaixença de la ciutat de Lieja en encarregar l'arquitecte [[Arnold van der Mulcken]] de reconstruir el [[Palau dels Prínceps-Bisbes de Lieja|palau dels prínceps-bisbes]]. Al 1537 va enviar el pintor de la cort, [[Lambert Lombard]], junts amb el cardenal [[Reginald Pole]] a [[Roma]] per a adquirir obres d'art per al principat. Fora de Lieja, va embellir la seva residència d'estiu, el [[Prinsenhof]] a [[Kuringen]] i va ser un mecenes per a l'[[Abadia d'Herkenrode]]. El seu escut es troba sempre damunt al portal d'aquesta abadia. També volia crear una universitat, però la [[Universitat Catòlica de Lovaina]], àvida del seu monopoli, va oposar-se ferotgement. La [[Universitat de Lieja]] només podrà crear-se tres segles més tard sota el regne de [[Guillem I dels Països Baixos]]. Tot i ser [[humanisme|humanista]], va castigar durament els protestants. Sota el seu regne, els primers «herètics» van ser executats al [[1528]]. Va ofegar amb sang els animadors d'un moviment de la població famolenca, els anomenats ''Rivageois''.

{{ORDENA:La MarckMark, Erard}}