Abd-an-Nabi ibn Alí: diferència entre les revisions

El pillatge de territoris veïns va continuar. [[Lahej]] i [[Abyan]] foren atacades i també es van fer ràtzies cap al nord de la [[Tihama]] en territori dels emirs [[sulaymànides]]. El [[1164]] el seu germà [[Abdallah ibn Ali]] l'hauria enderrocat breument però va recuperar el poder. El [[1164]] en un dels atacs [[màhdides]] cap a la Tihama va morir el [[sulaymanida]] [[Wahhas ibn Ghanim]] que fou una de les causes de la conquesta del [[Iemen]] (9 anys després) pels aiubites. El [[1165]] va ocupar [[Taizz]] i [[Ibb]] i al mateix any va assetjar [[Aden]]. El setge va durar fins el [[1172]] quan el [[zuràyida]] [[Hatim ibn Ali]] que ja portava assetjat set anys, va anar a [[Sanaa]] per obtenir l'aliança d'[[Ali ibn Hatim]] (que havia succeït al seu pare [[Hatim ibn Ahmad]] com emir de la dinastia [[hatimita]] de [[Yam]]); com que els dos eren [[ismaïlites]] l'acord es va aconseguir però Ali va posar com a condició que la fracció dels [[Djanb]] del Dhamar, de la tribu [[Madhhidj]], havia de participar; Hatim els va convèncer i hatimites ([[Banu Yam]]) i Djand (Madhhidj) van marxar contra [[Aden]] i van obligar als [[màhdides]] a aixecar el setge després que els van causar fortes baixes ([[1173]]).

Poc mesos després van arribar a la Tihama els [[aiubites]], que es van reunir amb els sulaymànides que esperaven venjar la mort de Wahha ibn Ghanim. Els aiubites ven avançar al sud i van entrar a Zabid el [[14 de maig]] de [[1174]]. L'emir Abd al-Nabi i el seu germà Ahmad van caure presoners i foren executats el [[1176]]. Algun membre de la família màhdida van intentar després recuperar Zabid, però no ho van aconseguir i la dinastia va desaparèixer definitivament.