Diferència entre revisions de la pàgina «Mauront»

11 bytes afegits ,  fa 9 anys
cap resum d'edició
m (Robot-assisted disambiguation: Loire - Changed link(s) to Riu Loira)
'''Mauront''' (''Maurontus'') o '''Mauronci''' (''Maurontius'') (vers [[720]]- després del [[739]]) fou un dels ducs i patricis que hi havia al [[regne de [[Borgonya]] sota [[Carles Martell]], que va viure a la primera meitat del segle VIII, que va organitzar una conspiració borgonyona per independitzar el regne de la nissaga del duc i majordom de palau Carles Martell i el seu home de confiança al territori, el patrici [[Abbó de Provença|Abbó de Besançon]], seguint les passes que 20 anys ans havia iniciat el patrici [[Antenor de Provença]]. Es esmentat per la crònica de Fredegari amb títol de dux, residint a [[Marsella]], i es creu que era parent del antic majordom de palau de [[Nèustria]] [[Warattó]].<ref name="Geary">Patrick J. Geary, ''Before France and Germany'', pàg.205. Oxford University Press: 1988</ref> També l'esmenta la Crònica de Fontanelle i els ''[[Annales Metenses]]''. La base del seu poder era Provença mentre el duc Abbó representava els interessos dels grans senyors de Borgonya fidels als pipínides i els de la seva pròpia família, els waldelens (descendents de [[Waldelè]]) de [[Besançon]], que controlaven els passos cap a Itàlia per [[Susa]], [[Gap]] i [[Embrun]]. Mauront va portar al seu bàndol a la major part dels senyor de Provença, des de [[Lió]] a la mar [[Mediterrània]] i dels [[Alps]] al [[Roine]]. Vers el [[733]] la rebel·lió estava preparada quan Carles Martell, que acabava de rebutjar als musulmans i s'havia aliat amb [[Eudes I d'Aquitània]], va rebre informacions dels fets, va anar a la zona i va nomenar alguns governador fidels especialment el de [[Lió]], retornant a la cort pensant que tenia la situació dominada.
 
No era així, doncs el cap dels conspiradors, Mauront, va fer un pacte amb el valí sarraï de [[Narbona ]] [[Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí]],<ref> aquest no hauria estat nomenat valí fins el [[734]], per lo que l'acord no podria ser anterior a aquesta data, probablement a finals d'any o ja el [[735]]</ref> al que es va comprometre a cedir Avinyó i altres llocs a la riba esquerra del Roine a canvi del seu ajut contra Carles Martell;<ref name="Geary"/> Yussúf va ocupar Arles, Avinyó i Lió on va establir guarnicions i a final del 735 els musulmans dominaven les dues ribes del Roine entre la desembocadura i la ciutat de Lió.<ref> aquesta informació està extreta de la ''Histoire du Languedoc'' en nota a peu de pàgina d'Emile Mabille del departament de manuscrits de la Biblioteca Nacional de França, que corregeix a Devic i Vaisette, però més probablement això va passar al final del 736 </ref> El valí de l'Àndalus [[Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí]] (734-741) estava disposat a portar la guerra a [[Ifrandj]] (França) i planejava atacar per la zona de la [[Garona]] i cap el [[Riu Loira|Loire]] al mateix temps que Yússuf ho feia pel [[Roine]]. Però Carles Martell va accelerar la pau amb els vascoaquitans del duc Hunald I <ref> Annales Metenses</ref> i va entrar al regne de Borgonya per la vall del Roine derrotant a Yússuf quan Uqba encara no havia acabat els seus preparatius (segurament el 736). Mauront va haver de restar a Marsella intimidat per la presència de l'exèrcit reial. Llavors Carles va haver de tornar a [[Austràsia]] on els saxons s'havien revoltat.
 
Només sortir el rei de Borgonya, el duc Mauront i els seus partidaris es van aixecar en armes complint amb el tractat secret concertat amb els musulmans, i els van entregar Avinyó i segurament [[Arle]],<ref> Continuador de Fredegari</ref> que si be s'hauria rendit per un acord, fou saquejada pels sarraïns. Després de creuar la barrera del Roine els musulmans es van estendre cap a [[UzèsUsès]], [[Viviers]], [[Valence]], [[VienneViena del Delfinat]], [[Lió]] i altres viles. Devic i Vaisette<ref>{{HGL}}</ref> fixen en quatre anys el temps que van durar aquestes devastacions (que serien segons ells del 533 al 536, però més probablement del 534 a 537). les cròniques contemporànies diuen que per arreu es veien esglésies destruïdes, monestirs arruïnats, viles i cases saquejades i castells derruïts a més de gran nombre de persones massacrades. Es pensa que fou en aquestos quatre anys que fou destruït el monestir de [[Lérins]] i foren martiritzats uns 500 religiosos; els sarraïns van devastar les ribes del Roine i fins al ''Saône''.
 
Carles Martel, al corrent de la devastació va aturar la guerra als saxons i va reunir ràpidament un exèrcit de francs i borgonyons i altres aliats i va sortir la primavera següent (possiblement la primavera del [[537]]). Va destacar una avantguarda manada pel seu germanastre el duc [[Khildebrand ]] i altres generals. La guarnició àrab de Lió, que no esperava als francs, es va retirar cap a [[Avinyó]], principal fortalesa musulmana perseguits pels francs. Carles seguia al darrera i quan va arribar Avinyó fou assetjada, cremada i conquerida i els defensors foren massacrats, dominant els francs tota la riba esquerra del Roine entre [[Lió]] i el [[Durance]]. Carles va creuar el Roine i va entrar a la [[Septimània]] musulmana creuant el país sense oposició, arribant davant de Narbona que va assetjar. Vegeu [[setge de Narbona (737)]].
 
Mauront i els seus partidaris haurien mantingut la revolta fins el [[739]] segons la crònica de [[Fredegari]], fins que foren derrotats decisivament prop d'Avinyó (739). Mauront es va refugiar als Alps i no se'l torna a esmentar.
 
El [[780]] apareix un bisbe de [[Marsella]] amb el mateix nom Mauront però no se sap si pertanyia a la mateixa família del duc.
 
==Notes==
=={{Referències==|2}}
<references/>
 
==Referències==
* Archibald R. Lewis, "The Dukes in the Regnum Francorum, A.D. 550-751." Speculum, Volum 51, nº 3 (Juliol 1976), pàgines 381–410. En línea a [http://links.jstor.org/sici?sici=0038-7134%28197607%2951%3A3%3C381%3ATDITRF%3E2.0.CO%3B2-8]"
* Archibald R. Lewis, The Development of Southern French and Catalan Society, 718–1050. University of Texas Press, Austin, 1965, En línea a [http://libro.uca.edu/lewis/index.htm]
*Patrick J. Geary, ''Before France and Germany''. Oxford University Press: 1988.
*Thomas Hodgkin, ''Italy and her Invaders, Volum VIII''. Clarendon Press: 1895.
 
==Bibliografia==
* Archibald R. Lewis, "[http://links.jstor.org/sici?sici=0038-7134%28197607%2951%3A3%3C381%3ATDITRF%3E2.0.CO%3B2-8 The Dukes in the Regnum Francorum, A.D. 550-751]." Speculum, Volum 51, nº 3 (Juliol 1976), pàgines 381–410
* Archibald R. Lewis, [http://libro.uca.edu/lewis/index.htm The Development of Southern French and Catalan Society], 718–1050. University of Texas Press, Austin, 1965, En línea a [http://libro.uca.edu/lewis/index.htm]
*Thomas Hodgkin, ''Italy and her Invaders, Volum VIII''. Clarendon Press: 1895.
 
[[Categoria:Ducs]]
230.965

modificacions