Diferència entre revisions de la pàgina «Bartomeu de Narbona»

cap resum d'edició
'''Batormeu de Narbona''' fou [[arquebisbe de Narbona]]. És esmentat per primer cop a la capitular d'[[Aquisgrà]] del [[828]] on l'emperador ordenava a diversos arquebisbes convocar i presidir quatre congressos a celebrar al imperi, i hauria succeït poc abans, el [[827]] probablement, a [[Nebridi de Narbona]]. Va assistir al [[concili de Tolosa del 829]]. El [[833]] era a l'assemblea de [[Compiègne]]. [[Lluís el Pietós]] era al monestir de [[Saint-Médard]] de [[Soissons]] on va refusar abraçar la vida monàstica. [[Lotari]] per treure-li del cap el desig de retornar al poder (els que havien estat monjos no podien tornar a la milícia ni barrejar-se en afers públics segons els cànons) el va fer portar a l'esmentada assemblea i el va fer acusar pels seus principals partidaris de diversos crims i a demanar que fos condemnat a expiar les culpes per pública penitència. Els principals acusadors foren Bartomeu de Narbona, Ebó o Ebles de [[Reims]], [[Agobard de Lió]] i [[Bernat de [[Vienne]]. Tot i que fos injusta, la proposta fou adoptada per l'assemblea per amplia majoria i l'emperador, per temor a ser pitjor tractat, es va declarar culpable i va acceptar la sentència, sent retornar a [[Saint-Médard]] on va entregar les armes i va rebre el cilici i l'habit de penitent de les mans dels bibesbisbes, en presència de tota l'assemblea i de les relíquies dels sants, quedant tancar al monestir. Segurament hi estaven presents amb Bartomeu els bisbes Esteve de [[Besiers]] i Teugrí de [[Viviers]] doncdoncs apareixen esmentats aen un diploma que l'arquebisbe Alderic de Sens va obtenir en el temps d'aquesta assemble, poc abans o poc després (signada pels bisbes que reconeixien a Lotari com únic emperador que s'haurien reunit al anar o tornar de l'assemblea) en relació a l'abadia de [[Saint-Remi]] de [[Sens]], que l'arquebisbe havia traslladat a [[Vareilles]], a uns 15 km de la ciutat obtenint l'autorització dels demés bisbes.
'''Batormeu de Narbona''' fou arquebisbe de [[Narbona]]. Es esmentat per primer cop a la capitular d'[[Aquisgrà]] del [[828]] on l'emperador ordenava a diversos arquebisbes convocar i presidir quatre congressos a celebrar al imperi, i hauria succeït poc abans, el [[827]] probablement, a [[Nebridi de Narbona]].
 
Va assistir al [[concili de Tolosa del 829]]. El [[833]] era a l'assemblea de Compiègne. Lluís el Pietós era al monestir de Saint-Médard de Soissons on va refusar abraçar la vida monàstica. Lotari per treure-li del cap el desig de retornar al poder (els que havien estat monjos no podien tornar a la milícia ni barrejar-se en afers públics segons els cànons) el va fer portar a l'esmentada assemblea i el va fer acusar pels seus principals partidaris de diversos crims i a demanar que fos condemnat a expiar les culpes per pública penitència. Els principals acusadors foren Bartomeu de Narbona, Ebó o Ebles de [[Reims]], [[Agobard de Lió]] i Bernat de [[Vienne]]. Tot i que fos injusta, la proposta fou adoptada per l'assemblea per amplia majoria i l'emperador, per temor a ser pitjor tractat, es va declarar culpable i va acceptar la sentència, sent retornar a Saint-Médard on va entregar les armes i va rebre el cilici i l'habit de penitent de les mans dels bibes, en presència de tota l'assemblea i de les relíquies dels sants, quedant tancar al monestir. Segurament hi estaven presents amb Bartomeu els bisbes Esteve de [[Besiers]] i Teugrí de [[Viviers]] donc apareixen esmentats a un diploma que l'arquebisbe Alderic de Sens va obtenir en el temps d'aquesta assemble, poc abans o poc després (signada pels bisbes que reconeixien a Lotari com únic emperador que s'haurien reunit al anar o tornar de l'assemblea) en relació a l'abadia de Saint-Remi de [[Sens]], que l'arquebisbe havia traslladat a Vareilles, a uns 15 km de la ciutat obtenint l'autorització dels demés bisbes.
 
El [[840]] Bartomeu es va declarar per Lotari però després es va reconciliar amb Carles. Després de la [[batalla de Fontenoy-en-Puisaye]] del [[25 de juny]] del [[841]] Carles el va fer deposar el que fa pensar que Bartomeu tornava a estar al camp de Lotari. Florus, diaca de l'església de Lió esmenta la seva deposició, en fa l'elogi, i deixa entendre que no fou una deposició canònica, i afegeix que al poble de la diòcesi li va saber greu. Aquesta deposició s'hauria produït l'any [[841]]. El seu successor Berari era al casament de Carles a [[Quierzy]] el desembre del [[842]].
 
Bartomeu es va sentir injustament deposat i va anar a Roma a apel·lar, el [[844]], intentant aconseguir del papa el restabliment; allí es va trobar amb Ebó o Ebles de [[Reims]] per una causa semblant. Es van dirigir al papa [[Sergi II]] que acabava de ser elegit el gener i li van demanar el pali, però per causes desconegudes el papa va refusar la seva demanda i els va reduir a la comunió laica. Tot i així va restar molt apreciat per molta gent i entre ells el seu amic Amoló de [[Lió]] (arquebisbe del [[840]] al [[852]]) que va deixar una carta posterior a la deposició on l'elogia i fa esment del zel amb que mantenia la puresa de la disciplina a les esglésies de la seva província; segons la carta havia abolit les supersticions sorgides a [[UzèsUsès]] sobre la tomba de [[sant Firmí]] on alguns falsaris fabricaven fals miracles.
==ReferènciaBibliografia==
* {{Histoire générale de Languedoc}}
{{hgl}}
 
[[Categoria:Bisbes de Narbona]]
219.987

modificacions