Falange (militar): diferència entre les revisions

La '''falange''' (en [[grec antic]] φάλαγξ) és una formació rectangular de soldats d'[[infanteria]] pesant, fortament armats amb [[llança|llances]], [[pica (arma)|piques]] i [[espasa|espases]] i protegits per un escut i altres elements de protecció, que avança amb una estructura compacta i que té la missió d'aniquilar la infanteria enemiga en produir-se el xoc. La forma més antiga data de mitjans del [[III mil·lenni aC]] a [[Mesopotàmia]], a càrrec dels [[sumeris]]. Tanmateix, la més coneguda és la falange [[hoplita]] de les [[ciutat-estat|ciutats-estats]] gregues a partir del [[segle VII aC]], imitada per la falange macedònia del [[segle IV aC]]. En l'[[Grècia hel·lenística|època hel·lenística]], el soldat de la falange vestia una [[armadura]] lleugera i una impressionant [[sarissa]], una llança macedònia de 4 a 6 metres de llargada. Esdevinguda un dels instruments de conquesta d'[[Alexandre el Gran]] i de les seves victòries sobre els [[Pèrsia|Perses]], la falange, formació massa rígida i incapaç d'executar maniobres improvisades, fou substituïda en el curs de la primera meitat del [[segle II aC]] per l'agilitat que oferia la [[legió romana]], d'origen [[samnita]].<ref>Jean-Nicolas Corvisier, ''Guerre et société dans les mondes grecs'', [[Armand Colin]], 1999 {{fr}}</ref>