Adoració dels Mags (Leonardo da Vinci): diferència entre les revisions

Domina un sentit de cercle, un vèrtex d'acció i gests que giren al voltant del grup de la Verge amb el Fill, que representa l'[[Epifania]] que afecta tots els assistents. El fet que les cames de Maria estiguin tornades cap a l'esquerra mentre que el seu cap i la de Jesús es giren a la dreta donen a la [[piràmide]] un sentit de moviment rotatori. El cap de Maria és la intersecció de les dues diagonals del quadre, que es pot dir quadrat vist la lleu diferència entre l'alçada i la base, i per això mateix el cap de la Verge és el centre de l'obra.

Després d'aquests arbres apareixen dues escenes. A l'esquerra, la ruïna d'un edifici clàssic, on poden veure's obrers, aparentment reparant-la. A la dreta hi ha genets desarçonats lluitant, sobre cavalls enfurismats, i un esbós d'un paisatge rocós. El temple en ruines pot veure's com una al·lusió a la caiguda del [[Temple de Jerusalem]], amb un arc trencat on creixen petits arbusts, el que succeeix a algunes construccions antigues en els que la natura ha començat a apropiar-se. Però també és possible que les ruïnes al·ludissin a la [[Basílica de Maxenci]], doncs, segons una llegenda medieval, els romans deien que romandria en peus fins que una verge donés a llum. Es suposa que va caure la nit del naixement de Crist (de fet, ni tan sols estava construïda aleshores). Les ruïnes dominaven un dibuix preparatori de Leonardo, que també presentava als cavallers lluitant, però va quedar relegat al fons a la pintura final.

Al [[2002]] Maurizio Seracini, un especialista tècnic en diagnòstic artístic, va rebre l'encàrrec dels Uffizi d'estudiar la superfície de la pintura per determinar si la pintura podia restaurar-se sense danyar-la. Va concloure que no es podia i va demostrar que solament l'esbós era obra de Leonardo da Vinci, estant la pintura de la superfície obra d'un altre artista, més feble. Va afirmar que "res de la pintura que veiem a l'Adoració avui va ser posada aquí per Leonardo". Per demostrar els resultats de la seva recerca diagnòstica, Seracini va fer més de 2.400 enregistraments fotogràfics d'[[infraroig]]s de l'elaborat dibuix inferior de la pintura, i anàlisis científiques.