Lliure albir: diferència entre les revisions

Un altre argument per l'incompatibilisme és la "cadena causal". L'incompatibilisme és clau en la teoria [[idealisme|idealista]] del lliure albir. La majoria d'incompatibilistes rebutgen la idea que la llibertat consisteixi simplement en el comportament "voluntari". Insisteixen en que, més aviat, el que lliure albir significa és que l'home sigui la "primera" o la "última" causa de les seves accions. Ha de ser una "causa pròpia" (''causa sui''), seguint l'expressió tradicional. Ser responsable de les eleccions de cadascú significa ser la primera causa d'aquestes eleccions, on primera causa significa que no hi ha una causa antecedent a aquesta. L'argument és, doncs, que si l'home té lliure albir, aleshores l'home és la causa final de les seves accions. Si el determinisme és cert, aleshores totes les eleccions de l'home estan causades per events i fets fora del seu control, i per tant no pot ser causa última de les seves accions. En conseqüència, no pot tenir lliure albir.<ref>Kane, R. (1996) ''The Significance of Free Will'', Oxford:Oxford University Press. ISBN 0-19-512656-4</ref><ref>Campbell, C.A. (1957) ''On Selfhood and Godhood'', London: George Allen and Unwin. ISBN 0-415-29624-2</ref><ref>Sartre, J.P. (1943) ''Being and Nothingness'', reprint 1993. New York:Washington Square Press. [[Sartre]] també proporciona una versió psicològica de l'argument argumentant que si les accions de l'home no són pròpies, actuaria per ''mala fe''.</ref> Aquest argument ha suposat un repte per a diversos filòsofs compatibilistes.<ref>Fischer, R.M. (1994) ''The Metaphysics of Free Will'', Oxford:Blackwell</ref><ref>Bok, H. (1998) ''Freedom and Responsibility'', Princeton:Princeton University Press. ISBN 0-691-01566-X</ref>

 

 

La dificultat d'aquest argument per als compatibilistes rau en el fet que comporta la impossibilitat de què hom hagués pogut escollir de forma diferent a com ho ha fet. Per exemple, si Jane és compatibilista i s'acaba d'asseure al sofà, aleshores es veu obligada a afirmar que podia haver-se quedat dempeus, si així ho hagués desitjat. Però es dedueix de l'argument de la conseqüència que, si Jane realment s'hagués quedat dempeus, o bé hauria generat una contradicció, hauria violat les lleis de la natura, o hauria canviat el passat. Per tant, els compatibilistes es veuen obligats a postular l'existència d'"habilitats increïbles", segons Ginet i van Inwagen. Una resposta a aquest argument és que erra en la noció d'habilitats i necessitats, o que el lliure albir a què es recorre per decidir una elecció determinada és en realitat una il·lusió i que de fet l'elecció ja havia estat presa amb anteriorment, sense que aquell que "decideix" en sigui conscient.<ref name="Ving" /> [[David Lewis]] suggereix que els compatibilistes només es veuen obligats a reconèixer l'habilitat d'actuar de forma diferent si s'haguessin donat en el passat.<ref>Lewis, D. "Are We Free to Break the Laws?"