Obre el menú principal

Canvis

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-tampoc +tampoc no)
Un altre argument per l'incompatibilisme és la "cadena causal". L'incompatibilisme és clau en la teoria [[idealisme|idealista]] del lliure albir. La majoria d'incompatibilistes rebutgen la idea que la llibertat consisteixi simplement en el comportament "voluntari". Insisteixen en que, més aviat, el que lliure albir significa és que l'home sigui la "primera" o la "última" causa de les seves accions. Ha de ser una "causa pròpia" (''causa sui''), seguint l'expressió tradicional. Ser responsable de les eleccions de cadascú significa ser la primera causa d'aquestes eleccions, on primera causa significa que no hi ha una causa antecedent a aquesta. L'argument és, doncs, que si l'home té lliure albir, aleshores l'home és la causa final de les seves accions. Si el determinisme és cert, aleshores totes les eleccions de l'home estan causades per events i fets fora del seu control, i per tant no pot ser causa última de les seves accions. En conseqüència, no pot tenir lliure albir.<ref>Kane, R. (1996) ''The Significance of Free Will'', Oxford:Oxford University Press. ISBN 0-19-512656-4</ref><ref>Campbell, C.A. (1957) ''On Selfhood and Godhood'', London: George Allen and Unwin. ISBN 0-415-29624-2</ref><ref>Sartre, J.P. (1943) ''Being and Nothingness'', reprint 1993. New York:Washington Square Press. [[Sartre]] també proporciona una versió psicològica de l'argument argumentant que si les accions de l'home no són pròpies, actuaria per ''mala fe''.</ref> Aquest argument ha suposat un repte per a diversos filòsofs compatibilistes.<ref>Fischer, R.M. (1994) ''The Metaphysics of Free Will'', Oxford:Blackwell</ref><ref>Bok, H. (1998) ''Freedom and Responsibility'', Princeton:Princeton University Press. ISBN 0-691-01566-X</ref>
 
Un tercer argument a favor de l'incompatibilisme va ser formular per [[Carl Ginet]] els anys 60, i ha rebut molta atenció en els treballs recents. L'argument simplificat diu que si el determinisme és cert, aleshores no tenim control sobre els events del passat que han determinat el nostre estat present, i tampoc no tenim control sobre les lleis de la natura. Donat que no podem controlar aquests aspectes, tampoc no poden tenir control sobre les ''conseqüències'' d'aquests. Com que les nostres eleccions i actes presents, assumint el determinisme, són una conseqüència necessària del passat i les lleis de la natura, aleshores no tenim control sobre aquestes i, per tant, no podem tenir lliure albir. Aquest argument és conegut com a ''argument de la conseqüència''.<ref>Ginet, C. (1966) "Might We Have No Choice?" In Lehrer, 1966: 87–104.</ref><ref name="Ving"> Van Inwagen, P. and Zimmerman, D. (1998) ''Metaphysics: The Big Questions''. Oxford:Blackwell</ref> Peter van Inwagen remarca que C.D. Broad tenia una versió d'aquest argument de la conseqüència ja als anys 30.<ref>Inwagen, P. (n.d.) [http://philosophy.nd.edu/people/all/profiles/van-inwagen-peter/documents/HowThinkFW.doc "How to think about free will"] {{en}}, p. 15.</ref>
 
La dificultat d'aquest argument per als compatibilistes rau en el fet que comporta la impossibilitat de què hom hagués pogut escollir de forma diferent a com ho ha fet. Per exemple, si Jane és compatibilista i s'acaba d'asseure al sofà, aleshores es veu obligada a afirmar que podia haver-se quedat dempeus, si així ho hagués desitjat. Però es dedueix de l'argument de la conseqüència que, si Jane realment s'hagués quedat dempeus, o bé hauria generat una contradicció, hauria violat les lleis de la natura, o hauria canviat el passat. Per tant, els compatibilistes es veuen obligats a postular l'existència d'"habilitats increïbles", segons Ginet i van Inwagen. Una resposta a aquest argument és que erra en la noció d'habilitats i necessitats, o que el lliure albir a què es recorre per decidir una elecció determinada és en realitat una il·lusió i que de fet l'elecció ja havia estat presa amb anteriorment, sense que aquell que "decideix" en sigui conscient.<ref name="Ving" /> [[David Lewis]] suggereix que els compatibilistes només es veuen obligats a reconèixer l'habilitat d'actuar de forma diferent si s'haguessin donat en el passat.<ref>Lewis, D. "Are We Free to Break the Laws?"
851.856

modificacions