Notger: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 40:
}}
 
'''Notger''' (nascut a [[Suàbia]] [[930]] – mort a [[Lieja]], [[10 d'abril]] [[1008]]), va ser el primer [[príncep-bisbe]] del [[Principat de Lieja]].
 
[[Fitxer:Square Notger-Liège.jpg|thumb|esquerra|Plaça de Notger a [[Lieja]] amb l'ala del [[segle XIX]] del Palau dels Prínceps-Bisbes i l'ampliació del [[segle XXI]] en obres]]Notger, també anomenat ''Notker,'' era un noble [[Suàbia|suabi]], monjo de l'[[abadia de Sankt Gallen]]. Va esdevenir canceller delde l'[[emperador]] [[Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic|Otó I]] del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. [[Otó II]] el nomenà bisbe de Lieja, el [[27 d'octubre]] [[971]]. Home de confiança, '''Notger''' tenia el paper de contenir de manera diplomàtica les aspiracions d'autonomia dels [[Ducat de Lotaríngia|ducs de Lotaríngia]] a les [[marca (territori)|marques]] de l'imperi. L'emperadriu Teofania, que exercia la tutoria del jove [[Otó III]], va concedir-li el [[comtat d'Huy|comtat]] d'[[Huy]] al [[980]]. En obtenir poders seculars, va esdevenir doncs príncep-bisbe. Aquestes possessions van donar-li els recursos per a començar la construcció i la fortificació de Lieja. Notger va aliar-se amb l'emperador [[Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric III]] en les guerres contra el comte [[Balduí IV]] de [[comtat de Flandes|Flandes]] a la baixa Lotaríngia. La seva despulla es troba a la col·legiata de [[Sant Joan (Lieja)|Sant Joan]] a Lieja.<ref>Jean-Pierre Delville, Jean-Louis Cupper & Marylène Laffineur-Crépin, ''Notger et Liège: l’an mil au cœur de l’Europe'', Liège, Editions du Perron, 2008, 128 pàgines, ISBN 9782871442263</ref>
 
Tot i ser un gran diplomàtic i estrateg, també era un home de lletres i d'arts. Va inspirar la construcció d'esglésies, la catedral Sant Lambert i el primer [[Palau dels Prínceps-Bisbes de Lieja|palau bisbal de Lieja]]. Va estimular els artistes i va crear l'escola de la catedral que atreia escolars de tot arreu l'imperi. Avui, roman poc de les seves construccions ja que els seus successors les van ampliar i modernitzar i una gran part de les obres d'art i dels monuments de la seva era van perdre's el [[1468]] durant la destrucció de la ciutat i les massacres a càrrec de [[Carles I de Borgonya]], ''el [[Carles I de Borgonya|temerari]]''. <ref>Jean-Pierre Delville ''et al.'', ''ibídem''</ref>