Art asturià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- es s + se s, - es ce + se ce, - es ci + se ci) |
||
Línia 12:
El [[19 de juliol]] de [[711]] va tenir lloc la [[batalla de Guadalete]], prop de [[Gibraltar]], on partidaris dels hereus de [[Vítiza]], amb el suport de l'exèrcit musulmà de [[Tàriq ibn Ziyad]], van matar el rei got [[Roderic]] i van destruir l'exèrcit visigòtic. Tot seguit, Tàriq i les seves tropes van aprofitar la seva superioritat militar i van marxar cap a la capital visigòtica, [[Toledo]], que va ser ocupada quasi sense oposició. El [[regne d'Astúries]] va sorgir entre el 718 o 722 (no se sap la data exacta) quan es coronà el rei [[Pelai I]]. El [[28 de maig]] del [[722]] va tenir lloc la [[Batalla de Covadonga]], on fou derrotat el general musulmà [[Al Qama]]. Mitjançant un acord, Pelai –cabdill astur– i el duc [[Pere de Cantàbria]] varen fusionar els seus territoris a partir del matrimoni d'Alfons, fill de Pere, i [[Ermessenda d'Astúries|Ermessenda]], filla de Pelai. D'aquesta forma, el 14 de setembre de l'any 739, Alfons fou designat rei d'Astúries amb el nom d'[[Alfons I d'Astúries|Alfons I el Catòlic]].<ref>[[#Suárez| Suárez Fernández 1976]]: pàg.143-146</ref>
L'art asturià es va desenvolupar als territoris que actualment corresponen a [[Astúries]], part de [[Galícia]] i [[província de Lleó|Lleó]]. Es considera que es va desenvolupar a partir del [[segle VIII]] i fins a començaments del [[segle X]]. Els seus inicis
Va ser sota el regnat del seu fill [[Alfons III d'Astúries| Alfons III el Magne]] (866-910) quan es va aconseguir l'extensió territorial més gran. A la seva mort, el [[20 de desembre]] de [[910]], els seus successors van traslladar la capital del regne d'[[Oviedo]] a [[Lleó (Castella i Lleó)|Lleó]]. ''Les cròniques d'Alfons III'' relaten la ideologia política de la [[Reconquesta]], sota el signe del [[cristianisme]]. Tots aquests monarques van realitzar obres arquitectòniques, emplaçant els seus [[palau (arquitectura)|palau]]s al costat de les [[església (arquitectura)|esglésies]] que feien construir.<ref>[[#Barral|Barral i Altet 1989]]: pàg.344</ref>
| |||