Viquipèdia

Yaqub ibn al-Layth: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot insereix {{ORDENA:Yakub Ibn Al-Layth}}
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 9:
El 870 Yakub va fer una campanya militar que el va portar a Kabul, Bamitan i [[Pandjir]], creuant tot el [[Zabulistan]] a través de [[Gazni]] perseguint al fill de l'antic ''zunbil''; una segona expedició (872) el va permetre capturar al fill del ''zunbil'' a la fortalesa de Nay Laman; la seva sort es desconeguda però probablement fou executat. Yakub va seguir des de aquesta fortalesa cap al nord, en direcció a [[Balkh]], que va arrabassar al seu sobirà Dawud ibn Abi Dawud, de la dinastia [[Banidjúrida]] o [[Abu Dawúdida]]; aquesta campanya li va donar el control temporal de les mines de plata del Pandjir i del [[Badakhshan]], i es van encunyar monedes entre 872 i 875. Aquestes operacions van acabar amb la dinastia dels ''zunbils'' que fins aleshores (i durant dos segles) havien aturar la progressió dels àrabs cap a l'est.
 
Abd Allah al-Sidjzi es va revoltar contra Abu Yusuf Yakub I ibn al-Layth al-Saffar, però fou derrotat i es va haver de refugiar amb [[Muhammad ibn Tahir]], que el va nomenar governador dels districtes de Tabasayn i [[Kuhistan]]; això va donar excusa a Yakub per envair el [[Khurasan (província del califat)|Khurasan]]. Muhammad va enviar una ambaixada per negociar però Yakub ja havia buscat aliats al Khurasan entre els malcontents i les converses no van reeixir. L'agost del 873 (o ja el 872 segons alguna font) Yakub va entrar a la capital [[Nishapur]] sense lluita i va va fer presoner a Muhammad ibn Tahir, que no havia volgut fugir. Després va avançar cap a les costes de la [[mar Càspia]] perseguint al imam zaydita [[Hasan ibn Zayd|al-Hasan ibn Zayd]] (864-884). El califa va protestar el 873 per l'ocupació del Khurasan, però sobretot el 874 quan el tahírida Ubayd Allah ibn Abd Allah ibn Tahir, que havia reunit als pelegrins del nord i est de Pèrsia a [[Bagdad]], va denunciar davant d'ells les accions de Yakub (fetes sense autorització del califa) i els va lliurar del jurament de fidelitat al califa. Yakub llavors va parar i va dedicar els dos anys següents a consolidar el seu poder a Kirman, Fars i [[Khuzestan]]: el 875 va marxar a Fars per segona vegada on va derrotat a Muhammad ibn Wasil i va seguir cap a l'oest al Khuzestan i Ramhurmuz; això posava en perill el Baix Iraq, ja que es podia unir als rebels [[zandj]] revoltats contra el califat. Yakub no obstant no tenia aquesta intenció ja que va rebutjar les propostes d'aliança d'Ali ibn Muhammad, el líder dels zandj, però la presència del seu exèrcit constituia de fet un suport per la causa zandj. El califa al-Mutamid va proposar a Yakub escollir entre diversos governs a canvi de parar el seu avanç, però Yakub va refusar i va penetrar a l'Iraq. Els abbàssides li van presentar batalla i el van poder derrotar decisivament a Dayr al-Akul, a la vora del [[Tigris]], el [[8 d'abril]] del [[876]]. L'exèrcit saffàrida es va desbandar i molts presoners van poder fugir incloent Muhammad ibn Tahir; l'amenaça sobre [[Bagdad]] es va esvair.
 
Yakub va tornar al Fars i al Khurasan, regions en les que va passar els seus darrers anys; una vegada més va rebutjar l'aliança amb els zandj. Va morir d'una malaltia abdominal el juny del [[879]]. El va succeir el seu germà [[Amr ibn al-Layth]]. Yakub pels seus governs de Sistan i Khurasan no va reconèixer als [[abbàssides]] als que considerava usurpadors, i mirava amb mal-estim als seus governadors (procedents de famílies aristocràtiques). Dirigia les tropes anant al davant i no confiava en els governs hereditaris; va rebutjar crear una genealogia que el lligués a les antigues dinasties perses.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Yaqub_ibn_al-Layth»