Zuni: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
{{vegeu3|la tribu|la seva llengua|llengua zuni}}
[[Fitxer:Zuni lang.png|thumb|200px|Localització dels zuni]]
Els '''zuni''' o '''zuñi''' són una tribu índia de parla aïllada (alguns la consideraren [[uto-asteca]] o [[penutià]]) i cultura [[pueblo]], el nom de la qual és la corrupció de '''sunyitsi'''. Ells, però, s'anomenen '''ashiwi''' "carn humana". Antigament vivien en set ciutats de '''Hawikuh''', '''Ketcipawa''', '''Halona''', '''Matsaki''', '''Kiakima''' i '''Towaylane'''.
 
== Localització ==
Línia 14:
== Costums ==
Pertanyen a la cultura pueblo, vivien en quatre llogarrets fets de cases d'adob similars a la dels [[hopi]], [[taos]] i altres.
Socialment es dividien en 30 clans matriarcals que gaudien d'un paper important en les funcions religioses, encara que els oficiants eren homes. Els homes conreaven moresc, faves, carabasses i melons, o bé eren platerers i joiers de turqueses de gran qualitat, en les quals assoliren un gran nivell. Les dones feien cistelleria i terrisseria, amb atuells guarnits amb símbols de pluja i núvols.
 
[[Fitxer:Zuni-girl-with-jar2.png|thumb|right|250px|Noia zuni amb gerro, 1903]]
Línia 20:
Una jerarquia de quatre ordres sacerdotals governava la tribu, i existien fraternitats encarregades de realitzar les cerimònies. En general eren pacífics i religiosos, amb una complexa organització cerimonial.
 
Els homes duien màscares d'esperits i déus anomenades [[katsina]], com la resta dels indis pueblo, força espectaculars, però el tret més diferenciador era la dansa Shalako, dansa anyal de màscares pèr atraure la benaurança sobre les coses noves. La cerimònia culminant se celebrava a la casa de cerimònies des de la mitjanit fins a la matinada i a l'alba. En la dansa hi intervenien els "caps de fang" i el Consell dels Déus, representat per figures emmascarades, en unió dels sis déus gegants Shalako.
Les màscares són de fusta tallada, cobreixen tot el cap i apaerixen bellament pintades per tal de representar éssers sobrenaturals.
 
== Història ==
Segons llurs llegendes, creien que '''Awonawilona''', el creador, va fer '''Awitelen-tsita''' (Mare Terra Quatre Cops Recipientadora) i '''Apoyan-Tächu''' (Pare Cel que Ho Cobreix Tot), els quals copularen i van fer tota la creació. Anomenaven al desert on hi vivien '''Halona Itwana''' "Formiguer del Mig del Món".
Cap el segle XV vivien a '''Hawikuh''' amb sis o set ciutats, i foren visitats per primer cop el 1539 per un grup d'espanyols dirigits per [[fray Marcos de Niza]], qui cercava les fantàstiques [[Set Ciutats de Cíbola]] (les set ciutats zuni que, en els deliris, li van semblar que tenien les taulades d'or), que pensaven que eren indrets plens de riqueses. Aquest hi envià com a missatger el negre Estevanico, però fou assassinat pels zuni, qui l'anomenaren "la katsina negra" per mostrar una actitud por respectuosa.
 
Cap el 1540 foren subjugats per l'expedició de [[Vázquez de Coronado]], formada per mil soldats i cavallers, però el 1542 hagué de tornar a [[Mèxic]], i els zuni s'independitzaren; el 1580 foren novament visitats per [[Francisco de Chamuscado]], i el 1598 per Espejo i Oñate, qui no sols els subjugaren sinó que també els evangelitzaren a la força; els cremaren les kivas i katsinas i els xamans foren cremats a la foguera. El 1629 fundaren una missió a '''Hawikuh''', però el 1632 s'enfrontaren als franciscans, arrassaren la missió i es refugiaren a la Mesa de Towayalone. El 1672 foren atacats pels [[apatxe]], i el 10 d'agost del 1680 participaren en la revolta de totes les tribus pueblo dirigits pe [[Po Pay]], i aconseguiren que els espanyols no hi tornessin fins el 1692. Aquell any Diego de Vargas els va sotmetre amb una ferotge repressió.
Línia 31:
[[Fitxer:Zuni_Pueblo2.jpg|thumb|right|300px|Pueblo zuni el 1879]]
 
Després del 1698 es mantingueren nominalment catòlics, però van mantenir llur religió en secret. I el fet que estiguessin aïllats els va fer disciplinats i amb forta solidaritat de grup. El 1820 el govern de [[Mèxic]], substitut dels espanyols, els va reconèixer el dret de tenir ciutats autàrquiques i terres pròpies. Van mantenir bones relacions amb el govern mexicà fins la guerra del 1848.
El seu territori passà a mans dels EUA després del [[Tractat de Guadalupe-Hidalgo]] del 1848. Des d'aleshores van mantenir bones relacions amb el govern nord-americà, qui els va respectar les terres i en va constituir una reserva.
==Llibre sobre els zuni per Frank Cushing==
* Jesse Green, Sharon Weiner Green and Frank Hamilton Cushing, ''Cushing at Zuni: The Correspondence and Journals of Frank Hamilton Cushing, 1879-1884'', [http://www.unmpress.com/ University of New Mexico Press], 1990, hardcover ISBN 0826311725
* Sylvester Baxter and Frank H. Cushing, ''My Adventurers in Zuni: Including Father of The Pueblos & An Aboriginal Pilgrimage'', [http://www.pma-online.org/scripts/showmember.cfm?code=9709 Filter Press], LLC, 1999, paperback, 1999, 79 pages, ISBN 0865410453
* Frank H. Cushing, ''My Adventures in Zuni'', Pamphlet, ISBN 1121395511
* Frank Hamilton Cushing and Barton Wright, ''The mythic world of the Zuni'', [http://www.unmpress.com/ University of New Mexico Press], 1992, hardcover, ISBN 0826310362
Línia 45:
* Frank Hamilton Cushing, ''Zuni Folk Tales'', hardcover, ISBN 1125914106 (expensive if you search by ISBN, try [http://dogbert.abebooks.com/abe/BookSearch?an=cushing&tn=Zuni+Folk+Tales&bi=H&sortby=2 ABE] for older used copies without <nowiki>ISBN</nowiki>)
* Frank Hamilton Cushing, ''Zuni Folk Tales'', [http://www.uapress.arizona.edu/home.htm University of Arizona Press], 1999, trade paperback, ISBN 0816509867 (reasonably priced)
* Frank H. Cushing, edited by Jesse Green, foreword by Fred Eggan, Introduction by Jesse Green, ''Zuni: Selected Writings of Frank Hamilton Cushing'' [http://unp.unl.edu/ University of Nebraska Press], 1978, hardcover, 440 pages, ISBN 0-8032-2100-2; trade paperback, 1979, 449 pages, ISBN 0803270070
* Frank Hamilton Cushing, ''Zuni Breadstuff'' (Indian Notes and Monographs, V. 8.), AMS Press, 1975, hardcover, 673 pages, ISBN 0404118356
* Frank Hamilton Cushing, ''Outlines of Zuni Creation Myths'', AMS Press, Reprint edition (June 1, 1996), hardcover, 121 pages, ISBN 0404118348