Òrgan de Jacobson: diferència entre les revisions

En els [[mamífer]]s, les neurones sensorials de l'òrgan vomeronasal detecten els senyals químics volàtils, el que requereix contacte físic directe amb la font de l'olor. Cal destacar que alguns aromes actuen com a senyals de comunicació química ([[feromones]]) d'altres individus de la mateixa espècie. A diferència del [[bulb olfactiu]] principal, que envia senyals neuronals de l'escorça olfactiva, l'òrgan vomeronasal envia senyals neuronals del bulb olfactiu accessori i després a la [[amígdala]] i en última instància, l'[[hipotàlem]]. Atès que l'hipotàlem és un important centre neuroendocrí (que afecten els aspectes de la [[fisiologia]] de la reproducció i el comportament, així com altres funcions com la temperatura corporal), això pot explicar com les olors influeixen en el comportament agressiu i l'aparellament. Per exemple, en molts vertebrats, els senyals nerviosos del cervell passen la informació sensorial al hipotàlem sobre els canvis estacionals i la disponibilitat d'una parella. Al seu torn, l'hipotàlem regula l'alliberament de les [[hormones]] reproductives necessàries per a la reproducció. <ref>[http://users.rcn.com/jkimball.ma.ultranet/BiologyPages/P/Pheromones.html Kimball, J.W. Pheromones. ''Kimball's Biology Pages''. Sep 2008]</ref> Cal assenyalar que algunes feromones són detectades pel principal sistema olfactiu . <ref>Keller M, Baum MJ, Brock O, Brennan PA, Bakker J. The main and the accessory olfactory systems interact in the control of mate recognition and sexual behavior. ''Behavioural Brain Research''. 2009 Jun 25;200(2):268-76. {{PMID |19374011}}</ref>

Les neurones sensorials vomeronasal comunicar-se amb l'hipotàlem per canviar la funció neuroendocrina. Aquests receptors sensorials són [[proteïna G|G]]-receptors acoblats a proteïnes , i es refereixen sovint com feromones receptors ja que els receptors vomeronasal s'han relacionat amb la detecció de les feromones. Les neurones receptores tenen apical microvellositats els axons s'uneixen per formar els nervis que van de VN dels parells de bulbs olfactoris de la bulb olfactori principal , entrant a la cara dorsal posterior a través de la AOB. Hi ha hagut tres diferents G-receptors acoblats a proteïnes identificades en el OVN, cada un troba en les diferents regions. Aquests són V1Rs i V2Rs i FPRs. V1Rs, V2Rs i FPRs [[receptors 7M]] transmembrana que no estan estretament relacionats amb els receptors odorífers s'expressa en el neuroepiteli olfactori principal. <ref>Tirindelli R, Dibattista M, Pifferi S, Menini A. From pheromones to behavior. ''Physiology Reviews''. 2009 Jul;89(3):921-56. PMID 19584317</ref>

;Proteïnes Go d'altra banda és activada per proteïnes no volàtil, com els principals proteïnes de l'orina dels ratolins. <ref name="BBCreport">{{cite web| title = Aggression protein found in mice | publisher = [[BBC News]] | date = 5 December 2007 | url = http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/7129176.stm | accessdate = 26 September 2009}}</ref><ref name=Chamero1>{{cite journal |author=Chamero P, Marton TF, Logan DW, ''et al'' |title=Identification of protein pheromones that promote aggressive behaviour |journal=Nature |volume=450 |issue=7171 |pages=899–902 |year=2007 |month=December |pmid=18064011 |doi=10.1038/nature05997 |url=}}</ref>

La detecció dels tipus i quantitats dels diferents esteroides sulfatats transmet informació sobre l'estat fisiològic de l'animal que ha orinat, i per tant, pot servir com una senyal honest.

Estudis recents han demostrat una nova família de receptors del pèptid formil , com les proteïnes en les membranes OVN dels ratolins, la qual cosa apunta a una relació filogenètica propera dels mecanismes de senyalització que s'utilitza en l'olfacte i la [[quimiotaxi]]. <ref name="pmid19387439">{{cite journal | author = Rivière S, Challet L, Fluegge D, Spehr M, Rodriguez I | title = Formyl peptide receptor-like proteins are a novel family of vomeronasal chemosensors. | journal = Nature | volume = 459| issue = 7246| pages = 1–4 | year = 2009 | pmid = 19387439 | doi = 10.1038/nature08029 }}</ref>

Kudjakova et al. realitzaren estudis exploratoris sobre el comportament de les rates de raça pura a les que havia extirpat l'òrgan de Jacobson. <ref>Kudjakova TI, Sarycheva NY, Kamensky AA. Characteristics of Exploratory Behavior and the Level of Uneasiness of White Nonpurebred Rats after Extirpation of the Vomeronasal Organ (VNO). Doklady Biological Sciences. 2007 July; 208-211.[http://www.springerlink.com/content/e31x77865p557143/]</ref>L'estudi va mostrar que la conducta exploratòria de les rates amb l'òrgan de Jacobson extirpat fou significativament diferent entre els dos grups de rates experimentals. Aquests resultats suggeriren que la remoció del VNO eliminat les rates experimentals a partir de la informació social important. Això es veu en la reducció de l'activitat exploratòria en l'animal experimental i el menor nombre d'espècies específiques de les reaccions.

Un altre estudi realitzat per Beauchamp et al. investigà el paper de l'òrgan de Jacobson en el comportament dels porcs mascle de Índies social.<ref name="pmid7146138">{{cite journal |author=Beauchamp GK, Martin IG, Wysocki CJ, Wellington JL |title=Chemoinvestigatory and sexual behavior of male guinea pigs following vomeronasal organ removal |journal=Physiol. Behav. |volume=29 |issue=2 |pages=329–36 |year=1982 |pmid=7146138 |doi=10.1016/0031-9384(82)90022-1|url=http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/0031-9384(82)90022-1}}</ref>

No obstant això, Smith i Bhatnagar (2000) <ref>{{cite journal |doi=10.1046/j.1469-7580.2000.19730421.x |author=Smith TD, Bhatnagar KP |title=The human vomeronasal organ. Part II: prenatal development |journal=Journal of Anatomy |volume=197 Pt 3 |issue= |pages=421–36 |year=2000 |month=October |pmid=11117628 |pmc=1468143 |url=http://www3.interscience.wiley.com/resolve/openurl?genre=article&sid=nlm:pubmed&issn=0021-8782&date=2000&volume=197&issue=&spage=421}}</ref> afirmaren que Kjaer i Fisher Hansen , simplement es va perdre l'estructura de fetus grans. Va guanyar (2000) van trobar evidència d'una VNO en 13 dels seus 22 cadàvers (59,1%) i en 22 dels seus 78 pacients vius (28,2%).<ref>Won Johnny. The Vomeronasal Organ: An objective anatomic analysis of its prevalence. Ear, Nose & Throat Journal. 2000 Aug. [http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=1472438]</ref>

Entre els estudis que utilitzen mètodes de microanatómicas, no hi ha evidència informar que els éssers humans tenen actives les neurones sensorials com els sistemes de treball vomeronasal d'altres animals. <ref>{{cite journal |author=Witt M, Hummel T |title=Vomeronasal versus olfactory epithelium: is there a cellular basis for human vomeronasal perception? |journal=International Review of Cytology |volume=248 |issue= |pages=209–59 |year=2006 |pmid=16487792 |doi=10.1016/S0074-7696(06)48004-9}}</ref>A més, no hi ha evidència fins a la data que suggereix la presència dels nervis i axó connexions entre les cèl·lules sensorials dels receptors existents que puguin ser al OVN humà adult i el cervell.<ref>{{cite journal |author=Wysocki CJ, Preti G |title=Facts, fallacies, fears, and frustrations with human pheromones |journal=The Anatomical Record. Part a, Discoveries in Molecular, Cellular, and Evolutionary Biology |volume=281 |issue=1 |pages=1201–11 |year=2004 |month=November |pmid=15470677 |doi=10.1002/ar.a.20125}}</ref>