Revisió del 10:10, 10 feb 2012 modifica Luckas-bot (discussió \| contribucions) Bots 299.712 edits m r2.7.1) (Robot afegeix: az:Müqtədir (xəlifə) ← Edició anterior		Revisió del 21:35, 9 març 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 7: La lluita a la frontera bizantina va continuar amb expedicions dels dos costats amb èxits i fracassos pels dos costats. Com que les tropes aquarterades a Bagdad no van rebre la paga, es van amotinar i poc temps després Alí ibn Issa fou destituït (917) i Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat va ser cridat altre cop al càrrec el juny del 917. El mateix 917, l'emperador va enviar una ambaixada a Bagdad que va fer propostes de pau i intercanvi de presoner) que es va concretar en un tractat el 919 que aviat es va trencar. La revolta del governador de l'[[Azerbaidjan]] [[Yusuf ibn Abi l-Sadj]] va provocar la caiguda del visir el novembre del 918 que va romandre presoner a palau durant el visirat del seu successor [[Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs]]. En aquest temps els [[càrmates]] es van revoltar i entre 919 i 923 Bàssora fou saquejada més d'una vegada per [[Abu Tahir Sulayman al-Djannabi]], el cap dels càrmates de [[Bahrayn]]. Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs fou revocat com a visir el 923 i fou cridat al visirat per tercera vegada Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat (agost del 923). Abu Tahir Sulayman al-Djannabi el 924 va atacar a la caravana de pelegrins que venia de [[la Meca]] i després va atacar [[Kufa]] retornant els atacants a Bahrayn sans i estalvis. Això va costar el càrrec al visir (juny) que fou executat (juliol del 924). El califa va enviar un exèrcit manat pel home fort, general Munis al-Khadim ([[Munis al-Muzaffar]]), però quan va arribar, els càrmates ja se'n havien anat. El 926/927 els bizantins van assolar la regió de [[Malatya]]; el 927 Alí ibn Issa fou cridat altre cop a exercir de visir; aquest mateix any el califa va haver de cridar en ajut contra els càrmates al governador de l'Azerbaidjan (ara reconciliat amb el califa) Yusuf ibn Abi l-Sadj , però aquest fou derrotat per Abu Tahir Sulayman el desembre del 927 i el va fer presoner (febrer del 928) prop de Kufa. Les forces califals no van gosar a lliurar batalla i Abu Tahir Sulayman va amenaçar Bagdad i després va ocupar [[Rahba]] el març del 928, però es va retirar després d'un atac sense èxit a al-[[Rakka]]. El 928 els bizantins van envair [[Armènia]] i van conquerir diverses poblacions sotmeses als àrabs entre les quals [[Samosata]] (928/929). Alí ibn Issa fou destituït passat el perill càrmata a la meitat del 928. Una revolta militar va esclatar a Bagdad el febrer del 929 dirigida per oficials cansats de l'extravagància i incapacitat del califa, que fou obligat a abdicar. El general Munis el va posar en lloc segur mentre els soldats saquejaven el palau. Fou proclamat califa el seu germà Muhàmmad amb el lakab d'[[al-Qàhir]], però com que el cap rebel, el prefecte de policia Nazuk, no podia satisfer les peticions de les tropes que demanaven augment de sou, al-Qàhir fou eliminat ràpidament i al-Múqtadir restablert. Bagdad però va caure en l'anarquia. Línia 25: Sourdel, Dominique, ''Le Vizirat Abbaside de 749 à 936 (132 à 224 de l'Hégire)'', Damasc: Institut Français de Damas, 1959-1960. {{fr}} Janine et Dominique Sourdel, ''Dictionnaire historique de l'islam'', Ed. PUF, ISBN 978-2-130-54536-1. [http://www.archive.org/details/eclipseofabbasid05ameduoft Henry Frederick Amedroz, David Samuel Margoliouth, Ibn Miskawayh, Ahmad ibn Muhammad, Rudhrawari, Abu Shuja Muhammad ibn al-Husayn, "''The eclipse of the Abbasid caliphate; original chronicles of the fourth Islamic century''", 1920] [http://www.archive.org/details/caliphateitsris00muirgoog W. Muir, The Caliphate: Its Rise, Decline and Fall, from Original Sources (1892)]

Al-Múqtadir: diferència entre les revisions