Diferència entre revisions de la pàgina «İsa Çelebi»

3 octets eliminats ,  fa 9 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
== Antecedents ==
 
İsa era un dels fills de [[Baiazet I]], el soldà otomà. La seva mare era Devlet Hatun, la filla de l'''amir'' de [[Beylik de Germiyan-oğlu|Germiyan]] que era un principat (''beylik'') turc independent en la part centro-occidental d'[[Anatòlia]]. İsa va ser governador provincial a [[Antalya]] i va lluitar a la [[batalla d'Ankara]] ([[28 de juliol]] de [[1402]]) al costat del seu pare. L'exèrcit otomà fou derrotat i İsa va poder fugir a l'Anatolia occidental.
 
== İsa durant l'interregne ==
 
El 1403, després d'assabentar-se de la mort del seu pare en captivitat, va començar a aspirar al tron vacant. Va lluitar contra el seu germà [[Musa Çelebi]] per aconseguir el control de [[Bursa]], la capital de l'imperi a la part asiàtica. Va derrotar a Musa i va començar a controlar la part Anatòlia de l'imperi. Però el territori europeu, es a dir [[Rumèlia]], estava era sota el control del seu germà [[Suleyman I|Süleyman Çelebi]] i la part oriental de territori d'Anatòlia era sota el control de Mehmet Çelebi (futur [[Mehmet I]]). Sentint-se insegur entre els dos competidors, va signar un tractat d'amistat amb l'[[Llista d'emperadors bizantins|emperador bizantí]] i rebutjava el suggeriment de Mehmet de dividir la part Anatòlia de l'imperi donat que era el germà més vell. Però després d'aquesta negativa va lluitar contra Mehmet i fou derrotat a la batalla d'Ulubat el 1405. En aquesta batalla també perdia el seu visir Timurtash que era un estadista experimentat. Va fugir a Rumèlia, a territori bizantí.<ref>Joseph von Hammer: ''Osmanlı Tarihi'' Vol I (condensation: Abdülkadir Karahan), Milliyet yayınları, İstanbul. pàgs. 55-56</ref>
 
== El suport de Süleyman ==
 
Es va trobar amb Süleyman al que va donar suport per la seva causa a Anatolia. Amb tropes fresques proporcionades per Suleyman va tornar a Anatòlia i va intentar recobrar Bursa. No ho va aconseguir però va fer aliança amb els [[Beyliks Turcs d'Anatòlia|beys d'Anatòlia]] (els principats turcs menors que havien estat annexionats pel seu pare, però havien estat restablerts per Tamerlà després de la batalla d'Ankara), i va continuar lluitant contra Mehmet. Però després d'una sèrie de derrotes, els seus aliats el van traïr, i es va rendir.<ref>Prof. Yaşar Yüce-Prof. Ali Sevim: ''Türkiye Tarihi Cilt II'', AKDTYKTTK Yayınları, İstanbul, 1991 pàg. 72</ref>
 
== Mort ==
851.856

modificacions