Partit Socialrevolucionari: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: el:Κόμμα των Σοσιαλεπαναστατών |
Cap resum de modificació |
||
Línia 6:
També constituïa una fracció del partit la «Organització de Combat SR» (OCSR), un grup terrorista dirigit per [[Gregori Gershuni]] que actuava independentment del partit per a no desacreditar-lo. L'OCSR va ser imprescindible per a l'obra del partit, sent responsable de l'assassinat del ministre de l'Interior, D. S. Spyagin, i de més tard N. M. Bodganovich, el Governador d'[[Ufà]]. Gershuni va ser traït pel seu lloctinent [[Ievno Azev]], que va resultar ser un agent de l'[[Okhranka]], i arrestat i jutjat per terrorisme. Azev es va convertir en el nou líder de l'OCSR, àdhuc continuant com [[agent doble]] de total confiança per a l'Okhranka.
El SR continuaria ocupant un paper central en política boicotejant eleccions, infiltrant-se en la policia secreta i perpetrant atemptats amb el seu braç armat. En 1917, els SRs es van dividir entre aquells que donaven suport al [[Govern Provisional Rus|govern provisional]], establert després de la [[Revolució de Febrer]], i aquells que donaven suport als [[bolxevic]]s, partidaris d'una revolució [[comunista]]. Aquests últims eren denominats [[Partit Social-Revolucionari d'Esquerra|Social-Revolucionaris d'esquerra]] (SRs d'esquerra) i constituïen una escissió ''de facto'' de l'ala principal del partit, coneguda des de llavors com «SRs de dreta».
Els eseristes van decaure després que la [[Revolució Russa|Revolució d'Octubre]] dugués als bolxevics al poder encara que en les [[Eleccions a l'Assemblea Constituent Russa de 1917|eleccions]] a l'[[Assemblea Constituent Russa|Assemblea Constituent]] resultessin ser el partit més votat arreu del país (un 40% del vot) enfront del 25% dels bolxevics. No obstant això, aquests van dissoldre la càmera i a partir de llavors els social-revolucionaris van perdre significància política. El partit SR d'esquerra va formar una coalició amb els bolxevics en el govern soviètic, encara que abandonaren aquesta posició després de la signatura del [[Tractat de Brest-Litovsk]]. Amb tot, uns pocs SRs d'esquerra com [[Mikhail Kalinin]] van acabar unint-se al [[Partit Comunista de la Unió Soviètica|Partit Comunista]]. El SR i altres grups antibolxevics van ser prohibits el [[1918]] i la majoria de membres del partit van derivar al terrorisme. Una antiga SR, [[Fanny Kaplan]], va tractar d'assassinar [[Lenin]] com a represàlia per la il·legalització el [[30 d'agost]] de 1918. Molts SRs van combatre als comunistes unint-se a l' [[Exèrcit Blanc]] i a l'[[Exèrcit Verd]] durant la [[Guerra Civil Russa]] al costat dels [[menxevic]]s i altres formacions socialistes moderades. La major revolta contra els bolxevics, la [[Rebel·lió de Tambov]], va ser dirigida per un SR, [[Alexander Stepanovitx Antonov|Alexander Antonov]].
| |||