Ale: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot afegeix: zh-yue:麥酒
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
'''Ale''' és un tipus de [[cervesa]] elaborada amb [[ordi]] [[maltat]] fent servir el procediment de la fermentació calenta amb una [[soca]] de [[llevat de cervesa]].<ref>Ben McFarland, {{Cite book|url=http://books.google.com/books?id=SHh-4M_QxEsC&pg=PA271&dq=ale+is+made+by+warm+fermentation&hl=en&ei=t39dTPOxOcWN4gbf_NjqBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=ale%20is%20made%20by%20warm%20fermentation&f=false |title=''World's Best Beers: One Thousand Craft Brews from Cask to Glass'', p 271 |publisher=Sterling Publishing Company, Inc., 2009, ISBN 1402766947 |accessdate=2010-08-07 }}</ref><ref>M. Shafiur Rahman, {{Cite book|url=http://books.google.com/books?id=sKgtq62GB_gC&pg=PA221&dq=ale+is+made+by+warm+fermentation&hl=en&ei=YIRdTKqBIpLY4gbFqOi7Bw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEcQ6AEwBA#v=onepage&q=ale%20is%20made%20by%20warm%20fermentation&f=false |title=''Handbook of Food Preservation'', p 221|publisher=CRC Press, 2007, ISBN 1574446061 |accessdate=2010-08-07 }}</ref> El [[llevat]] haurà de fermentar ràpidament la cervesa, donant un gust dolç, complet de cos i fruitat. La majoria de les cerveses ale contenen [[llúpol]] que ajuden a conservar la cervesa i a donar-li un gust herbaci amarg que equilibra la dolçor de la malta.
==Història de l'ale==
[[Image:Anchor Brewhouse, Bermondsey, SE1 (3113201679).jpg|thumb|L'antiga [[Anchor Brewhouse]] a Bermondsey, South London, comprada per John Courage] el 1787.]]
El terme "ale" al principi s'usava per descriure una beguda feta sense llúpol, al contrari que la "cervesa" (''beer'')."<ref>Oxford English Dictionary Online</ref> Actualment designa una beguda feta d'ordi de gust amarg fermentada a la [[temperatura d'una habitació]]. En alguns usos britànics, tanmateix, en homenatge a la seva característica distintiva original, no es fa servir actualment excepte en mots compostos (com en el de "pale ale")) o com "[[real ale]]", un terme adoptat en oposició a les cerveses pressuritzades desnvolupades per les cerveseries industrials en la dècada de 1960, i usades per les cerveses sense pasteuritzar fermentades en calent servides des del barril però no la cervesa [[stout]].
 
L'ale, junt amb el pa, era una font important de nutrició en el món medieval, particularment la [[Cervesa sense alcohol|small beer]] que tenia només la quantitat d'alcohol que feia de conservant.<ref>Accum, Friedrich Christian. A treatise on adulterations of food: and culinary poisons, exhibiting the fraudulent sophistications of bread, beer, wine, spirituous liquors, tea, coffee ... and other articles employed in domestic economy and methods of detecting them. Longman, 1822, p. 159, p.170 [http://books.google.com/books?id=WmHzAAAAMAAJ&pg=PA170&dq=%22small+beer%22&hl=en&ei=QjtUTZPwAsL7lwed2eCoCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CE0Q6AEwBg#v=onepage&q=%22small%20beer%22&f=false read online]</ref>
Línia 20:
El terme "Scotch Ale" és fa servir internacionalment per designar una cervesa ale molt fosca maltada. La malta pot estar lleugerament caramelitzada, generalment les cerveses escoceses tendeixen a ser més dolces que les angleses.
===Mild ale===
''Mild ale'' originàriament significava ale sense envellir. Pot tenir molts colors però la majoria són de color marró fosc, típicament amb un 3-3.5% d'alcohol.
 
===Burton Ale===
''Burton Ale'' és fosca i una mica dolça, envellida un any o més.
===Old ale===
A Anglaterra la ''old ale'' era una cervesa forta tradicionalment envellida durant un any. Actualment aquest terme s'aplica a cerveses mitjanament fortes i fosques. A Austràlia aquest terme es fa servir per a qualsevol cervesa fosca.
 
===Ales belgues===