Diferència entre revisions de la pàgina «Cladística»

Sense canvi de mida ,  fa 9 anys
cap resum d'edició
Una anàlisi cladística s'aplica a un cert conjunt d'informacions. Per organitzar aquesta informació es fa una distinció entre caràcters i estat del caràcter. Si considerem el color de les plomes, aquest pot ser blau en una espècie però vermell en una altra. Per tant, les "plomes vermelles" i les "plomes blaves" són dos estats de caràcter del caràcter "color de les plomes".
 
Antigament l'investigador decidia quins estats de caràcter eren presents abans de l'últim avantpassat comú del grup d'espècies (plesiomorfies) i quins eren presents en l'últim avantpassat comú (sinapomorfies). Normalment, això es fa considerant un o més grups externs (organismes que no es consideren part del grup en qüestió, però que estan relacionats amb el grup). En caracteritzar les divisions cladístiques, només les sinapomorfiassinapomorfies són d'utilitat.
 
Després es dibuixaven i avaluaven diversos cladogrames possibles. Els clades havien de tenir tantes sinapomorfiassinapomorfies com fos possible. L'esperança és que un nombre bastant gran de veritables sinapomorfies serà suficient per superar a qualsevol nombre de simplesiomorfiassimplesiomorfies involuntàries ([[homoplàsia|homoplàsies]]), causades per [[evolució convergent]] (és a dir, caràcters que s'assemblen entre ells per les condicions ambientals o la funcionalitat, no per haver estat heretats d'un avantpassat comú). Un exemple conegut d'homoplàsia per evolució convergent són les ales. Encara que les ales de les aus i els [[insectes]] poden assemblar-se superficialment i desenvolupen la mateixa funció, ambdues van evolucionar independentment. Si es puntués com "POSITIU" accidentalment a una au i un insecte per al caràcter "presència d'ales", s'introduiria una homoplasia en el conjunt de dades, la qual cosa podria produir resultats erronis.
 
Quan sorgeixen possibilitats equivalents, se sol elegir una d'elles basant-se en el principi de [[parsimònia]]: la disposició més compacta sol ser la millor hipòtesi sobre les relacions (una variació de la [[navalla d'Occam]]). Un altre enfocament, particularment útil en l'evolució molecular, és el de màxima versemblança, que selecciona el cladograma òptim que tingui la major versemblança, basant-se en un model de canvis de [[probabilitat]] específica.
Usuari anònim