L'[[Exèrcit Britànic]] va ser el primer en utilitzar el M-3 Stuart en combat. Al novembre de 1941, 170 Stuarts van participar en la l'[[Operació Crusader]]. Els resultats van ser, en general, decebedors. A pesar que les altes pèrdues sofertes per les unitats Stuart durant l'operació estaven més relacionades amb les tàctiques utilitzades i l'entrenament de les Afrika Kops que amb la superioritat dels vehicles alemanys, l'operació va demostrar que el M3 era inferior als tancs enemics. Entre les queixes sorgides estava el canó de 37 mm, poc eficaç per a l'època, i la pobra disposició interna. La tripulació de dos soldats i un tercer per a la torreta era una debilitat important, i algunes unitats britàniques van intentar lluitar amb tripulacions de tres operaris i una cambra encarregada de la torreta. En el costat positiu, a les tripulacions els va agradar la rapidesa i la fiabilitat mecànica, que van donar lloc al seu altre sobrenom, ''Honey''. L'alta velocitat i fiabilitat van distingir al Stuart d'altres carros de combat britàniques de l'època. A partir de l'estiu de 1942, quan es van rebre bastants tancs d'Estats Units, l'Exèrcit Britànic va mantenir amb freqüència als Stuart fos del principal front de batalla, usant-los principalment en tasques de reconeixement. La torreta es va eliminar d'alguns tancs per a alleugerar pes i millorar així la velocitat i l'autonomia. Aquests vehicles es van conèixer com ''Stuart Recce''. Uns altres es van convertir en transports blindats per al personal i vehicles de comandància. M3, M3A3 i M5 van seguir usant-se pel servei britànic fins al final de la guerra, si bé les unitats blindades britàniques eren molt menors en proporció respecte a les unitats nord-americanes.
[[Fitxer:M3-Stuart-Fort-Knox-1.jpg|thumb|200px| M-3 en [[Fort Knox]], 1942.]]
