Harar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot afegeix: eu:Harar
m Robot posa l'article correcte a l'ofensiva
Línia 10:
Amb la creació de la línea fèria [[Addis-Ababa]]-[[Djibouti]] la ciutat va perdre importància. La via no va passar per la ciutat com estava inicialment previst, per estalviar diners en la construcció. La fundació de [[Dire Dawa]] com estació del ferrocarril, va suposar l'emergència d'una alternativa a Harar.
 
Sota els emperadors etíops va ser la seu de l'Acadèmia militar imperial. Va arribar a 60.000 habitants vers [[1965]]. A la caiguda de la monarquia fou teatre d'intensos combats entre etíops i el [[Front d'Alliberament de Somàlia Oriental]]. Del octubre del 1977 al gener del 1978 els somalis que ja dominaven el 90% de l'[[Ogaden]], van provar de ocupar Harar defensada per 40000 etíops, 1500 soviètics i 11.000 cubans. Van arribar als afores de la ciutat el novembre, però estaven massa cansats i mancats de material per ocupar-la i es van haver de retirar a l'espera del contraatac etíop-cubà. La L'ofensiva etíop cubana es va produir el febrer: d'un costat van atacar a les forces somalis a la zona d'Harar però de l'altra van fer un by-pass per Marda (defensat pels somalis) entre [[Jijiga]] i la frontera somali, i així van poder atacar als somalis des de dues direccions. Van reconquerir Jijiga on en dos dies van morir 3000 defensors; la defensa somali es va enfonsar i els etíops i cubans van reconquerir l'Ogaden en les següents setmanes.
 
El [[1995]] fou declarada capital de la regió ètnica d'harari (o hararhi). La ciutat està poblada per nombroses ètnies, principalment oromos, amhares i tigrés. El poble harari (anomenat a si mateix ''Gey 'Usu'' o "poble de la ciutat") és la població autòctona; és un poble semita descendent dels aksumites establerts a la zona en una posició militar; la seva llengua és l'harari o adareñña, l'única llengua semita en un territori rodejat de parlants de llengües cuixites; fa pocs anys l’alfabet ge'ez va substituir l'alfabet àrab que fins aleshores s'utilitzava per escriure la llengua.