Sulàyhides: diferència entre les revisions

La dinastia fou fundada per Ali ibn Muhammad al-Sulayhi, un cap religiós educat en el xafiïsme ortodox que fou convertit encara jove al ismaïlisme pel ''[[dai]]'' fatimita Sulayman ibn Add Allah al-Zawahi; després d'uns anys aprenent la doctrina va acabar sent nomenat ''khalifa'' del ''dai'' dins la ''dawa'' fatimita. El 1047 l'imam de [[Sada]] havia estat eliminat per un imam daylamita proclamat a [[Bewn]], que va entrar a la ciutat i la va devastar entrant tot seguit a Sanà; fou llavors quan Ali ibn Muhammad al-Sulayhi es va revoltar amb els seus adeptes a la seva regió natal d'[[Haraz]], al Djabal Mawsar (o Mesar) al nord-oest de Sanà, marxant sobre aquesta ciutat pel [[Hadur Nabi Shuayb]]; va derrotar a les forces de l'imam [[zaydita]] de [[Zabid]] i dels [[nadjàhides]] sunnites i va acabar conquerint Sanà en data incerta (anterior al [[1063]]); també va conquerir Zabid i [[Aden]] (però les fonts no es posen d'acord en la data que varia entre 1048 i 1062) i fou reconegut des de [[la Meca]] a [[Hadramaut]] (1063). Va nomenar governadors a la [[Tihama]], a [[al-Djanad]] o Djened (prop de Taizz) i a [[al-Taka]]r (una fortalesa de muntanya al sud de les terres altes, prop d'[[Ibb]]). El 1063 ja dominava Sanà i tot el Iemen al sud d'aquesta ciutat, i va reconèixer al califa fatimita; el 1064 va nomenar governador de Zabid a Asad ibn Shihab, marit de la seva germana Asma, amb la condició de pagar tribut. La família dels [[Banu Man (Iemen)]] van restar con a senyors tributaris a [[Aden]]. Ali va cedir com a dot el tribut que pagaven els Banu Man d'Aden a la seva jove i besneboda [[Sayyida Hurra]] o [[Sayyida Arwa bint Ahmad]], quan es va prometre amb el seu fill al-Mukrim o al-Mukarram. Potser fou el 1066 (altres fonts ho situen el 1081) quan Ali va ser assassinat a [[Mehdjem]]; segons la historia Ali hauria fet enverinar a Nadjah (el fundador de la dinastia [[nadjàhida]]) per una esclava que li havia regalat, vers el 1060 i fou llavors quan, en la confusió de la mort, Ali es va apoderar de Zabid; els dos fills de Nadjah van fugir a les [[illes Dahlak]]; el fill gran, Muarik, es va suïcidar però els altres dos, Said al-Ahwal (Said l'Estràbic, també Said al-Mahdjam) i Abu l-Tami Djayyash van decidir recuperar el poder i el primer va tornar clandestinament a Zabid i va preparar el terreny; després va arribar el seu germà; llavors els dos homes van sortir públicament i van assassinar a Ali el-Sulayhi quan aquest anava de camí a [[la Meca]] (1081); Said fou proclamat emir amb el suport de les tropes abissínies locals que conservaven la fidelitat al seu pare. La vídua d'Ali, Asma, fou retinguda presonera a Zabid. La successió a [[Sanà]] va passar al fill d'Ali al-Sulayhi, conegut com al-Mukarram o al-Mukrim (Ahmad Ibn Ali al-Mukarram o al-Mukrim) mentre el seu germà Abd Allah va iniciar una branca familiar (el seu fill Ahmad ibn Abd Allah, i la filla d'aquest Arwa bint Ahmad) amb poder local.

 

 

Probablement poc després de morir Asma, la reina mare dels sulàyhides, el sobirà nominal al-Mukarram, es va instal·lar tanmateix a Dhu Djibla. Sayyida Arwa i al-Mukarran van tenir al menys quatre fills: Muhammad, Ali (ambdós van morir joves), Umm Hamdan i Fàtima. Els sulàyhides sota Sayyida Arwa cobrava el tribut d'[[Aden]] que pagaven els Banu Man que hi governaven (Aden, Abyan i Hadramaut) però des de la mort d' Ali, els Banu Man havien començar a fer el ronsa amb el tribut i vers el 1083 van refusar obertament el pagament i llavors els seus dominis foren ocupats per al-Mukarram que els va cedir a dos germans, Abbas i Masud, fills de un tal al-Karam (o al-Mukarram o al-Mukrin) ibn Yam al-Hamdani, un cap tribal que l'havia ajudat en la conquesta de Zabid. Abbas va rebre les terres interiors i la fortalesa d'al-Takar (també Takir o Taker, que controlava l'accés al istme) mentre Masud va rebre la zona costera amb la fortalesa de Khadra (des de la que es podia supervisar el tràfic marítim), pagant conjuntament el tribut a Sayyida Arwa; mort Abbas el va succeir el seu fill Zuray (o Zurayh) ibn Abbas, i Masud va conservar el seu territori. Zuray va obtenir Dunluwa el 1087.