Àixraf Khan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.5.4) (Robot afegeix: ps:شاه اشرف هوتک
m Robot posa l'article correcte a l'ofensiva
Línia 7:
Els iranians no estaven (excepte la tribu shahsevan) al seu favor i hi van haver revoltes: entre les secundaries la més forta va aixecar uns suposats descendents dels safàvides a [[Kirman]] el 1726-1728 on fou proclamat Sayyed Ahmad, descendent d'una filla de Shah Sulayman; altres van esclatar a territori dels bakhtiyari i al Belutxistan amb altres pretendents; i la principal la dirigia l'únic verdader descendent safàvida amb dret: [[Tahmasp II|Tahmasp]], únic fill viu de Sultan Husayn, que estava refugiat al Mazanderan que va aconseguir el suport dels caps tribals dels qadjar i dels [[afshar]]. Un d'aquest caps era Nadir Kuli Beg Afshar (conegut per [[Nadir Shah]] o Nader Shah) que va esdevenir el principal cap militar de Tahmasp; l'exèrcit de Nadir va obtenir la primera victòria significativa al ocupar [[Mashad]] el [[11 de novembre]] de [[1726]], que de fet era independent sota un potentat local, Malik Mahmud al-Sistani. Progressivament els afshar van dominar el nord-est
 
Ashraf primer va menysprear aquestes revoltes, que podia liquidar fàcilment, però la de Nadir Shah i Tahmasp era més perillosa i finalment va decidir posar-hi final. Llavors fou derrotat per Nadir a la batalla de Mehmandust prop de Damghan el [[29 de setembre]] de [[1729]]. Nadir va passar a la l'ofensiva i Ashraf Khan va fracassar en el bloqueig del pas de Khar a l'est de Varamin i va haver d'abandonar [[Teheran]] on es va instal·lar Tahmasp mentre Ashraf Khan es retirava cap a [[Esfahan]] amb Nadir a l'esquena. per por d'una revolta en favor del príncep safàvida, les tropes afganeses van saquejar Esfahan i van matar molts habitants (incloent 3000 ulemes i notables); Va rebre llavors ajut otomà i va marxar contra Nadir a Murcakvort a uns 50 km al nord-oest; els afganesos van patir moltes baixes en la lluita que va seguir que en part fou una batalla cos a cos. El [[13 de novembre]] de [[1729]] Ashraf va abandonar la seva capital a la que va entrar Nadir tres dies després; la ciutat havia estat saquejada per la població i estava en molt mal estat quan Tahmasp s'hi va presentar al cap d'un mes.
 
Ashraf encara disposava d'un exèrcit de 20000 homes i el tresor i seguia en lluita. Nadir aviat el va empaitar i el va derrotar prop de Zarkan (al costat de Shiraz), derrotant també un destacament de rereguarda a Pol-e Fasa (16 km al sud-est de [[Shiraz]]), però Ashraf va poder fugir al Luristan; en la fugida les restes de l'exèrcit afganès es va desintegrar i algun van fugir en vaixells que van trobar a Bandar Abbas però foren fets presoners pels àrabs del golf i enviats com esclaus a [[Bahrain]] i [[Mascat]]; Ashraf va provar de fugir per mar cap a [[Bàssora]] on esperava obtenir suport otomà, però no ho va aconseguir i la seva única opció era marxar per terra fins a Kandahar; així ho va fer però mentre creuava el desert oriental fou atacat per una banda de balutxis prop de la frontera amb Sistan i va resultar mort (hivern del 1730); aquestos balutxis estaven a les ordes d'Husayn, cosí d'Ashraf que volia venjar la mort de Mahmud Khan i s'havia independitzat d'Ashraf al [[Balutxistan (regió)|Balutxistan]].