Alt Canadà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
[[Fitxer:Union flag 1606 (Kings Colors).svg|thumb|Union Flag 1606]]
[[Fitxer:Canada upper.PNG|thumb|Mapa de l'Alt Canadà (taronja)]]
La '''Província de l'Alt Canadà''' (en [[anglès]]: '''Province of Upper Canada''', en [[francès]]: ''Province du Haut-Canada'') va ser una divisió política del [[Canadà]] britànic establerta l'any 1791 per part de l'[[Imperi britànic]] per governar el terç central de l Amèrica del Nord britànica i per donar allotjament als [[Loyalist]]s refugiats arran de la Indepèndència dels Estats Units.
 
Upper Canada existí des del 26 de desembre de 1791 fins el 10 de febrer de 1841 i en general comprèn l'actual sud d'[[Ontàrio]]. El prefix "upper" en el seu nom reflecteix la seva posició geogràficamés alta dins la conca del [[riu Sant Llorenç]] o més a prop de la seva capaçalera que no pas el [[Baix Canadà]] (l'actual Quebec) al nord-est.
Línia 12:
Rl control de tot el Canadà passa de França a la Gran Bretanya pel tractat de París de 1763. La nova possessió va ser organitzada sota un governador militar diferent del Canadà sota control britànic. Inicialment aquest nou territori va restar dins la província de Quebec.
 
La part d'aquesta província a l'oest de Montreal i Quebec aviat va rebre molts colonitadors angloparlants i protestants de la Gran Bretanya i una dècada més tard molts ''Loyalists'' refugiats arran de la Revolució dels Estats Units. Hi va haver problemes pels xocs culturals. De 1763 a 1791 la província de Quebec mantingué oficialment l'idioma francès i els trets culturals i la base legal.
 
El Parlament Britànic va dividir l'any 1791 per llei la Província de Quebec entre ''Upper'' i ''Lower'' Canadà, per aquesta divisió els Loyalists i els immigrants britànics de l'Alt (Upper) Canadà podien tenir lleis i institucions angleses i les poblacions francoparlants del Baix (Lower Canadà podien mantenir la legislació civil francesa i la religió catòlica.
 
==Organització==
Línia 32:
! Any || Cens estimat || Any || Cens estimat || Any || Cens estimat || Any || Cens estimat || Any || Cens estimat
|-
|1806 || 70,718 ||1825 || 157,923 ||1829 || 197,815 ||1833 || 295,863 ||1837 || 397,489
|-
|1811 || 76,000 ||1826 || 166,379 ||1830 || 213,156 ||1834 || 321,145 ||1838 || 399,422
|-
|1814 || 95,000 ||1827 || 177,174 ||1831 || 236,702 ||1835 || 347,359 ||1839 || 409,048
|-
|1824 || 150,066 ||1828 || 186,488 ||1832 || 263,554 ||1836 || 374,099 ||1840 || 432,159
|-
|}
Línia 62:
*McCalla, Douglas. ''Planting the province: the economic history of Upper Canada 1784-1870'' University of Toronto Press, 1993.
*McNairn, Jeffrey L. ''The capacity to judge: public opinion and deliberative democracy in Upper Canada 1791-1854'' University of Toronto Press, 2000.
*[http://www.mhs.mb.ca/docs/transactions/3/rebellion1837.shtml Rea, J. Edgar. "Rebellion in Upper Canada, 1837" ''Manitoba Historical Society Transactions'' Series 3, Number 22, 1965-66 online], historiography
*Wilton, Carol. ''Popular Politics and Political Culture in Upper Canada, 1800-1850.'' McGill-Queen's University Press, (2000). 311pp
*Winearls, Joan. ''Mapping Upper Canada 1780-1867: an annotated bibliography of manuscript and printed maps''. University of Toronto Press, 1991.erdvrv