|
La seva mort fou seguida d'un període convuls, del qual n'intentaren treure profit [[Hongria]] i [[Polònia]], dues potències rivals. [[Andreu II d'Hongria]] s'autoproclamà [[rei]] de [[Galítsia]]-[[Volínia]] (en [[llatí]] ''rex Galiciae et Lodomeriae'' ). En [[1215]], hongaresos i polonesos arribaren a un compromís en virtut del qual el principat havia de ser independent amb Colomà, fill del rei d'Hongria, com a sobirà, el qual s'hauria de casar amb Salomé, filla de [[Leszek I el Blanc]]. Aquest matrimoni va tenir lloc el [[1219]].
En [[1221]], el [[príncep]] [[Mstislav L'intrèpidMstislàvitx]] caçaallibera elsla hongaresosregió del domini hongarès, però ésserà [[Daniel Dede GalicieGalítsia]], el fill de Novel·laRoman, quequi reunificareunificarà tot el sud-oest de la RuthénieRutènia ( VolhynieVolínia, GalitchHàlitx i KÍEV[[Kíev]]). En [[1245]], esclafa els polonesos i els hongaresos a [[ JarosawJarosław]], però éses veu obligat dea reconèixer la [[ Suzerania|sobirania feudal]] dels mongols de l'[[Horda d'Or |Horda d'or]] , de la qual intentarà alliberar-se. ▼
És coronat primer rei de GalicieGalítsia- VolhynieVolínia en [[1253]]. Durant el seu regnat, el seu regne coneix un desenvolupament puixant. Funda les ciutats de [[ ChelmChełm]] ( [[1237]]), prop de Lublin i de [[Lviv |Lwow]] (l' anticantiga LéopolLeopol) ( [[1256]]). La immigració contribueix a un creixement demogràfic elevat. CarreteresEs desenvolupen rutes comercials esque desenvolupen,connecten connectant ella [[Mar Negra |Mar Negre]] a, [[Polònia]], alel [[Sacre Imperi Romanogermànic |Sant-imperi]] i alla [[Mar Bàltica |Mar Bàltic]]. DanielEn transfereix la seva capital d'Halych a Chelm. Alel seu pleapogeu, el principat de GalicieGalítsia- VolhynieVolínia engloba tot el sud-oest de la RuthénieRutènia, amb la [[ RuthRutènia roja]] ÉNIE VERMELLA i la [[ RuthénieRutènia negra]], i és senyora[[suzerania|senyor feudal ]] dels [[Voivoda|voïvodats]] [[Principat de Moldàvia|moldaus]] vassalls d'Onut, StrineStrăşineţ ( Storozhynetsactualment avuiStorojynets), Baia, [[Piatra Neamț| NeamNeamț]], Hansca i [[Bârlad]] <ref>. Gheorghe Postica, Civilizatia veche feudala din Moldova (la civilització feudal antiga de Moldàvia), Edició. Stiinta, Chisinau, 1995, pàg. 64-77, IsbnISBN 5-376-01634-X </ref>. . ▼
En [[1221]], le [[Prince (titre)|prince]] [[Mstislav le Hardi]] chasse les Hongrois, mais c'est [[Daniel de Galicie]], le fils de Roman, qui réunifie tout le sud-ouest de la Ruthénie (Volhynie, Galitch et [[Kiev]]). En [[1245]], il écrase les Polonais et les Hongrois à [[Jarosław]], mais il est contraint de reconnaître la [[suzeraineté]] des Mongols de la [[Horde d'Or]] dont il essaiera de se libérer.
▲En [[1221]], el [[príncep]] [[Mstislav L'intrèpid]] caça els hongaresos, però és [[Daniel De Galicie]], el fill de Novel·la, que reunifica tot el sud-oest de la Ruthénie (Volhynie, Galitch i KÍEV). En [[1245]], esclafa els polonesos i els hongaresos a [[Jarosaw]], però és obligat de reconèixer la [[sobirania feudal]] dels mongols de l'[[Horda d'Or|Horda d'or]] de la qual intentarà alliberar-se.
Il est couronné premier roi de Galicie-Volhynie en [[1253]]. Pendant son règne, son royaume connaît un développement florissant. Il fonde les villes de [[Chelm]] ([[1237]]), près de Lublin et de [[Lwow]] (l'antique Léopol) ([[1256]]). L'immigration contribue à une croissance démographique élevée. Des routes commerciales se développent, reliant la [[Mer Noire]] à la [[Pologne]], au [[Saint-Empire]] et à la [[Mer Baltique]]. Daniel transfère sa capitale de Halych à Chelm. À son apogée, la principauté de Galicie-Volhynie englobe tout le sud-ouest de la Ruthénie, avec la [[Ruthénie rouge]] et la [[Ruthénie noire]], et est suzeraine des [[Voïvode|voïvodats]] [[Moldavie (principauté)|moldaves]] vassaux d'Onut, Străşineţ (Storozhynets aujourd'hui), Baia, [[Piatra Neamţ|Neamţ]], Hansca et [[Bârlad]]<ref>Gheorghe Postica, Civilizatia veche feudala din Moldova (la civilisation féodale ancienne de Moldavie), Ed. Stiinta, Chisinau, 1995, pp. 64-77, ISBN 5-376-01634-X</ref>.
▲És coronat primer rei de Galicie-Volhynie en [[1253]]. Durant el seu regnat, el seu regne coneix un desenvolupament puixant. Funda les ciutats de [[Chelm]] ( [[1237]]), prop de Lublin i de [[Lviv|Lwow]] (l'antic Léopol) ( [[1256]]). La immigració contribueix a un creixement demogràfic elevat. Carreteres comercials es desenvolupen, connectant el [[Mar Negra|Mar Negre]] a [[Polònia]], al [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sant-imperi]] i al [[Mar Bàltica|Mar Bàltic]]. Daniel transfereix la seva capital d'Halych a Chelm. Al seu ple, el principat de Galicie-Volhynie engloba tot el sud-oest de la Ruthénie, amb la [[Ruth]]ÉNIE VERMELLA i la [[Ruthénie negra]], i és senyora feudal dels [[Voivoda|voïvodats]] [[Principat de Moldàvia|moldaus]] vassalls d'Onut, Strine (Storozhynets avui), Baia, [[Piatra Neamț|Neam]], Hansca i [[Bârlad]] <ref>. Gheorghe Postica, Civilizatia veche feudala din Moldova (la civilització feudal antiga de Moldàvia), Edició. Stiinta, Chisinau, 1995, pàg. 64-77, Isbn 5-376-01634-X </ref>. .
Après la mort de Daniel, ses fils [[Svarnas|Chvarno]] et Léon (Lev) lui succèdent. Le pays se divise et les boyards détiennent le véritable pouvoir. Le dernier souverain de la principauté de Galicie-Volhynie est Boleslas, futur [[Georges II de Galicie-Volhynie]], le neveu de Léon et le fils de [[Trojden Ier de Czersk|Trojden I{{er}} de Czersk]]. Celui-ci est empoisonné en [[1340]]. Le pays connaît alors une nouvelle période d'anarchie pendant laquelle la Pologne et la Hongrie essaient de prendre le contrôle du pays.
Després de la mort de Daniel, els seus fills [[Chvarno]] i LéonLleó (Lev) li succeeixen. El país es divideix i els boiars detenen el verdader poder. L'últim sobirà del principat de Galicie-Volhynie és Boleslas, futur [[Georges Ii De Galicie-volhynie]], el nebot de Léon i el fill de [[Trojden I{{er}} De Czersk]]. Aquest és enverinat en [[1340]]. El país coneix llavors un nou període d'anarquia durant el qual Polònia i Hongria intenten prendre el control del país.
De [[1349]] à [[1352]], le roi de Pologne [[Casimir III le Grand]] et le grand-duc de [[Lituanie]] [[Gediminas]] s'affrontent pour s'emparer de la principauté de Galicie-Volhynie. En [[1352]], la Pologne et la Lituanie concluent un accord sur le partage de la Galicie-Volhynie. Casimir III le Grand obtient la Galicie (avec Lviv, Halych, Chełm, [[Loutsk]] et [[Belz (Ukraine)|Belz]]), la [[Podolie]] et un morceau de la Volhynie. Le reste de la Volhynie et la [[Voïvodie de Podlachie|Podlachie]] deviennent lituaniennes. Quant aux voïvodats moldaves, ils forment la principauté indépendante de [[Moldavie]] en [[1359]].
De [[1349]] a [[1352]], el rei de Polònia [[Casimir III de Polònia|Casimir IiiIII El Gran]] i el gran duc de [[Lituània]] [[Gediminas]] se són enfrontats per apoderar-se del principat de Galicie-Volhynie. En [[1352]], Polònia i Lituània decideixen un acord sobre el repartiment de la Galicie-Volhynie. Casimir Iii el Gran obté la Galicie (amb Lviv, Halych, Chem, [[Lutsk|Loutsk]] i [[Belz)]], la [[Podolie]] i un tros de la Volhynie. La resta de la Volhynie i la [[Voivodat de Podlàquia|Podlachie]] es fan lituanes. Quant als voïvodats moldaus, formen el principat independent de [[República de Moldàvia|Moldàvia]] en [[1359]].
Suite à l'[[Union de Lublin]] ([[1569]]), tous les anciens territoires de la principauté de Galicie-Volhynie deviennent polonais. En [[1772]], l'impératrice [[Marie-Thérèse Ire de Hongrie|Marie-Thérèse d'Autriche]], qui est aussi reine de Hongrie, justifie la participation de l'[[Autriche]] aux [[Partitions de la Pologne|partages de la Pologne]], par les droits de la Hongrie sur le ''Regnum Galiciae et Lodomeriae''. Les territoires polonais annexés par l'Autriche prennent le nom officiel de [[Galicie|Galicie et Lodomerie]], bien qu'ils ne correspondent pas tout à fait à l'ancienne Galicie-Volhynie.
En resposta a la [[Unió de Lublin|Unió De Lublin]] ( [[1569]]), tots els antics territoris del principat de Galicie-Volhynie es fan polonesos. En [[1772]], l'emperadriu [[Maria Teresa I d'Àustria|Marie-thérèse d'àustria]], que és també reina d'Hongria, justifica la participació d'[[àustriaÀustria]] als [[Repartiment de Polònia|Repartiments de polòniaPolònia]], pels drets d'Hongria sobre el ''Regnum Galiciae iet Lodomeriae'' . Els territoris polonesos annexats per Àustria prenen el nom oficial de [[Galítsia|GalicieGalítsia Ii LodomerieLodomèria]], encara que no corresponguin del tot a l'antiga GalicieGalítsia-VolhynieVolínia.
== Llista de governants ==
=== [[Dinastia Árpád]] ===
|
