Principat de Galítsia-Volínia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 112:
Després de la mort de Daniel, els seus fills [[Švarnas]] i Lleó (Lev) li succeeixen. El país es divideix i els boiars detenten el verdader poder. L'últim sobirà del principat de Galicie-Volhynie és Boleslas, futur [[Bolesław Jerzy de Mazovia]], nebot de Lleó i fill de [[Trojden I]]. Aquest és enverinat en [[1340]]. El país coneix llavors un nou període d'anarquia durant el qual Polònia i Hongria intenten prendre el control del país.
De [[1349]] a [[1352]], el rei de Polònia [[Casimir III de Polònia|Casimir III El Gran]] i el gran duc de [[Lituània]] [[Gediminas]] s'enfronten per apoderar-se del principat de Galítsia-Volínia. En [[1352]], Polònia i Lituània arriben a un acord sobre el repartiment de Galítsia-Volínia. Casimir III el Gran obté Galítsia (amb Lviv, Hàlitx, Chełm, [[Lutsk]] i [[Belz
Després de la [[Unió de Lublin]] ([[1569]]), tots els antics territoris del principat de Galítsia-Volínia esdevenen polonesos. En [[1772]], l'emperadriu [[Maria Teresa I d'Àustria]], que és també reina d'Hongria, justifica la participació d'[[Àustria]] als [[Repartiment de Polònia|Repartiments de Polònia]], pels drets d'Hongria sobre el ''Regnum Galiciae et Lodomeriae'' . Els territoris polonesos annexats per Àustria prenen el nom oficial de [[Galítsia|Galítsia i Lodomèria]], encara que no es corresponguin del tot amb l'antiga Galítsia-Volínia.
| |||