Dhàhir-ad-Din Tughtikín: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'opinió
m canviant enllaç a pàgina de desambiguació per enllaç a l'article correcte
Línia 1:
'''Zahir al-Din Abu Mansur Tughtegin''' (o Tughtigin o Tuktekin i altres variants) fou atabeg de [[Dukak]] ibn Tutush, seljúcida de [[Damasc]], i fundador de la dinastia [[burida]].
 
Era un esclau alliberat de [[Tutush I]]. Aquest el va nomenar governador del [[Diyar Bakr]] i atabeg del fill [[Dukak]]; després el va casar amb la mare de Dukak, Safwat al-Mulk. El 1095 va esdevenir regent de Dukak a [[Damasc]] i ja va tenir el poder. En els següents anys es va viure un conflicte entre [[Ridwan]] d'[[Alep]] i Dukak de Damasc; altres conflictes però van sorgir en altres llocs i aixi per exemple el cadi de [[DjabalaGabala|JabalaDjabala]] es va revoltar contra Fakhr al-Mulk ibn-Ammar, cadi de [[Trípoli del Líban|Trípoli]], que va cridar en ajut a Dukak, el qual va enviar a Tughtekin, que no va aconseguir prendre la ciutat. El 1097 l'exèrcit croat va penetrar a Síria i va assetjar [[Antakya]] ([[21 d'octubre]] de [[1097]]) on era governador [[Yaghi Siyan]], enemistat amb Ridwan, que va demanar ajut a Dukak; aquest amb un exèrcit, junt amb Tughtekin va marxar a Antakya i a [[al-Bara]] van trobar un contingent croat important dirigit per [[Bohemond de Tàrent]] i Robert Courteheuse que anava a avituallar als croats assetjants; es va lliurar una batalla ([[31 de desembre]] de [[1097]]) i els damascens foren derrotats i es van haver de retirar. Yaghi Siyan va cridar llavors a Ridwan i al sultà seljúcida Barkiyaruk, que va encarregar a [[Kerbogha]], emir de [[Mossul]], d'organitzar un exèrcit de socors; Dukak i Tughtekin amb les seves tropes es van unir a aquest exèrcit el juny de [[1098]] però les ambicions de Kerbogha i la desconfiança entre els emirs sirians, van fer poc efectiu aquest exèrcit que fou derrotat el [[28 de juny]] de [[1098]]. El croats després de conquerir Antakya van seguir cap al sud i el cadi de Jabala, inquiet, va vendre la ciutat i fortalesa a Dukak, que va instal·lar com a governador a Buri Tadj al-Muluk, el fill de Tughtekin; aquest es va comportar com un tirà i els habitants es van revoltar i van cridat al cadi de Trípoli expulsant a Tadj al-Muluk (agost de 1101). El 1103, Janah al-Dawla, emir d'[[Homs]], fou assassinat per Ridwan i els habitants de la ciutat van cridar a Dukak que va enviar a Tughtekin a prendre possessió de la ciutat.
 
Dukak va morir el juny de 1104 i Tughtegin va proclamar emir al germà del difunt, Ertash (Muhi al-Din [[Baktash]]), però després s'ho va repensar; Ertash va fugir i Tughtegin va posar al tron al fill de Dukak, de nom [[Tutush II]] (Tutuş II), assolint la regència que li donava el poder efectiu en condició d'[[atabeg]]. Ja s'havia casat amb la mare de Dukak i vídua de Tutush I el que li donava una posició sòlida. Ertash es va refugiar a Baalbek i després a Raheba i va intentar recuperar Damasc amb suport d'Aitegin o Aitekin, senyor de [[Bosra]], però fou refusat i es va haver de refugiar amb [[Balduí I de Jerusalem]] que li va prometre suport que mai es va concretar. Tutush II va morir al cap de poc, encara el 1104 i Tughtegin llavors va acceptar reconèixer la sobirania de Ridwan, el nom del qual es llegiria a la ''khutba'', però va conservar el poder, cosa que només va passar quan les relacions foren bones. Tughtegin va saber imposar la seva autoritat entre l'[[Hauran]] al sud i [[Hama]] al nord quedant com el sobirà principal de Síria. Al contrari que Ridwan que no s'interessava per la lluita contra els francs, va fer diverses expedicions contra els croats.