Wakhan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Wakhan, Badakhshan.jpg|thumb|El [[Corredor de]] Wakhan|200px|]]
'''Wakhan''' o '''Vakhan''' (persa i paixtu واخان
[[Fitxer:Vakhan (Wakhan) Corridor.jpg|thumb|Wakhan i rodalies]].
==Descripció==
A Wakhan neix el [[Amu Darya]] ([[Oxus]]) i fou antiga ruta de pas dels viatgers entre [[Badakhshan]] i [[Tarim]]. Fins a 1883 el Wakhan incloïa la vall sencera del riu Panj i el riu Pamir, així com el flux superior del Riu Panj conegut com riu de Wakhan.<ref>[http://www.juldu.com/Pamir/2%20-%20Significance%20of%20Geopolitical%20Issues%20(Eng).pdf Hermann Kreutzmann (2005): ''The Significance of Geopolitical Issues for Development of Mountainous Areas of Central Asia] Map at p.12</ref> Un acord de 1873 entre el [[Regne Unit]] i [[Rússia]] va repartir el Wakhan delimitant esferes d'influència per als dos països als rius de Panj i Pamir, i un acord entre la Gran Bretanya i l'Afganistan el [[1893]] confirmava la nova frontera.<ref name="law.fsu.edu">[http://www.law.fsu.edu/library/collection/LimitsinSeas/IBS026.pdf International Boundary Study of the Afghanistan-USSR Boundary (1983)] per el US Bureau of Intelligence and Research</ref>
L'única carretera al Wakhan és una pista des d'Ishkashim, passat Qila-e Panja, fins a Sarhad-e Broghil. Porta al final de la carretera al pas de Wakhjir, un port de muntanya a la Xina que està tancat per a viatgers.
La part occidental del Wakhan, entre Ishkashim i el Qila-e Panja, es coneix com ''Baix Wakhan'', i inclou la vall del Riu Panj.
L'extremitat oriental d'e l'Alt Wakhan s'anomena el ''Pamir Knot'', l'àrea on les muntanyes del [[Himàlaia]], [[Tian Shan]], [[Karakoram]], [[Kunlun]], i les serres
La serralada que divideix els dos Pamirs es coneix com la Serralada de Nicolau.<ref name=ju>[http://www.juldu.com/Pamir/geography.html Pamir and Wakhan Geography]</ref> A l'oest de la serralada de Nicolau, entre el Gran Pamir i la vall més baixa del riu Wakhan, hi ha la Serralada de Wakhan, que culmina en el ''Koh-e Pamir'' (6.320 metres)
Línia 20:
Wakhan occidental ( ''Xiumi'' ) fou conquerit en la primera part del segle I per Kadfises, el primer "Gran Kushan", i era un dels cinc ''xihou'' o principats que formaven el nucli del regne [[Imperi Kushan|Kushan]] original.<ref>[http://depts.washington.edu/silkroad/texts/hhshu/hou_han_shu.html Hill, John E. 2004. ''The Western Regions according to the Hou Hanshu.'' Draft annotated English translation.] Chapter 13</ref> A les fonst xineses és esmentat des de el segle VII amb els noms de Hu-mi, Po-ho i alguns altres. El pelegrí [[Hiuen Tsang|Hiuen-Tsang]] esmenta els ulls verds de la població de Ta-mo-si-t'ie-ti (aquesta forma del nom no ha pogut ser explicada) i diu que la capital era Hun-t'o-to (Khandud) amb una ''vihara'' budista. El 745 els xinesos (general Kao-sien-tse) i els tibetans van lliurar una gran batalla al Wakhan.
[[Al-Istakhri]] esmenta el país i diu que era poblat d'infidels i diu que hi naixia l'[[Oxus]]. [[Al-Masudi]] qualifica als seus habitants erròniament de turcs i esmenta als awkhans (wakhans), tubbats (tibetans) i ayghans (desconeguts); això va fer pensar que la dinastia que governava al país era d'origen turc encara que no ho fos la població. Els ''Hudud al-alam'' donen el nom de Wakhan a la residència del rei del país (''shahr'') de Sikashim, però probablement era al revés: Wakhan era el país i Ishkashim la capital; a Kh.mdadh (Khundad) hi havia els principals temples dels wakhanis i "a l'esquerra" hi havia una fortalesa dominada pels tibetans. També s'esmenta la província fronterera (''sarhadd'')
Fins a 1883 Wakhan era un principat als dos costats dels rius Panj i Pamir, governat per un sobirà hereditari (''mir'') amb la seva capital a Qila-e Panja. .<ref name =kreutzmann2003>[http://www.juldu.com/Pamir/HERMANN%20KREUTZMANN.pdf Hermann Kreutzmann (2003) ''Ethnic minorities and marginality in the Pamirian Knot'']</ref>
Els acords entre la Gran Bretanya i [[Rússia]] l'octubre del 1872 i febrer de [[1873]] i entre la Gran Bretanya i Afganistan el 1893 repartiren l'àrea històrica de Wakhan fent dels rius Panj i Pamir la frontera entre l'Afganistan i l'[[Rússia|Imperi Rus]].<ref name="law.fsu.edu"/>
Els wakhanis, d'origen iranià i molts amb ulls blaus ja van cridar l'atenció dels xinesos per aquesta característica; la llengua wakhi forma part del iranià oriental i la parlaven unes deu mil persones cap a 1988.
El 1949, quan completava [[Mao Zedong]] el domini comunista de la Xina, les fronteres foren tancades permanentment, aïllant la ruta de caravana vella de dos mil anys i convertint el corredor en un atzucac. Quan els [[Guerra afganosoviètica|soviètics van intervenir a l'Afganistan]] el desembre de 1979 a petició del seu govern, ocuparen el Wakhan i construïren posicions militars a Sarhad-e Broghil i en alguns altres llocs.
== Demografia ==
Línia 39:
== Referències ==
* Gordon, T. E. 1876. ''The Roof of the World: Being the Narrative of a Journey over the high plateau of Tibet to the Russian Frontier and the Oxus sources on Pamir.'' Edinburgh. Edmonston and Douglas. Reprint: Ch’eng Wen Publishing Company. Taipei. 1971.
*
* Stein, Aurel M. 1921a. ''Serindia: Detailed report of explorations in Central Asia and westernmost China'', 5 vols. London & Oxford. Clarendon Press. Reprint: Delhi. Motilal Banarsidass. 1980. [http://dsr.nii.ac.jp/toyobunko/]
* Stein Aurel M. 1921. “A Chinese expedition across the Pamirs and Hindukush, A.D. 747.” ''Indian Antiquary'' 1923. From: www.pears2.lib.ohio-state.edu/ FULLTEXT/TR-ENG/aurel.htm. Last modified 24 June 1997. Accessed 13 January 1999.
|