Mohammed Hersi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-2004 +2004)
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 3:
== Biografia ==
 
Siad Hersi va fer estudis militars a [[Itàlia]] i [[Estats Units]]. Com a coronel fou comandant del sector de [[Mogadiscio]] on estaven estacionades les unitats d' élite, a l'entorn del 1980 <ref>A letter to the editor of "Horn of Africa" journal published in U.S.A. (Vol. 2 No. 4) 1980-81, written by Ahmed A. Deria, Nairobi [http://www.civicwebs.com/cwvlib/africa/somalia/1994/dawn_of_civilization/chapter_16.htm]</ref> i després comandant del Boines Vermelles, la únitat formada al servei del règim<ref>[http://www.italosomali.org/Lords.htm Somali War Lords<!-- Bot generated title -->]</ref> i responsable de la surpressió de la revolta dels [[majeerteen]] del [[Front Democràtic de Salvació de Somàlia]] el [[1982]], amb repressió sobre tot el clan. Ja general del [[1986]] al [[1988]] fou comandant del 26è districte militar (Somalilàndia) i el setembre de [[1990]] fou nomenat ministre de defensa i vicepresident. El [[1988]] va dirigir la repressió de la revolta del [[Moviment Nacional Somali]] i se li va donar el nom de "Carnicer d'Hargeisa" <ref>{{citar web
| url = http://www.unhcr.org/home/RSDCOI/3ae6a607b.html| títol = Background: The Siad Barre Regime and Ethnic Hostility| obra = U.S. Department of Homeland Security, Citizenship and Immigration Services Country Reports
}}</ref><ref>{{citar web
Línia 11:
Després de la caiguda del govern el [[26 de gener]] de [[1991]] Mohammed Said Hersi i [[Siad Barre]] van fugir de Mogadiscio cap al sud-oest, a [[Gabarharrey]] i [[Gedo]], on van reagrupar l'exèrcit. Junt a Maslah Barre, fill de Siad Barre, va anar a [[Kenya]] per comprar armes als mercats negres. Les forces lleials a Barre, majoritàriament del clan marehan i les restes de l'exèrcit lleial, van formar el [[Front Nacional Somali]] (FNS) del que Morgan va esdevenir el president. L'abril de [[1991]] i l'abril de [[1992]] el Front va intentar recuperar Mogadiscio sense èxit. L'abril del [[1991]] Siad Barre va fugir a Kenya <ref> Bradbury, Mark, The Somali conflict: prospects for peace, p. 14 (Oxford, 1993).</ref> i Morgan va restar a [[Bardera]] i va ocupar [[Baidoa]] en poder del Moviment democràtic Somali (rahanweyn) l'estiu del [[1991]]. El MSD es va dividir en dos faccions i una d'elles es va aliar als hawiye de Muhammad Fara Hassan, àlies Aydid (i de Mohammed Ali Mahdi, autoproclamat president, i enfrontat al anterior) organitzats en el [[Congrés de la Somàlia Unificada]]; a partir del [[1992]] els partidaris de Barre dirigit per Morgan van cremar collites i pobles, van saquejar i matar gent i van desestructurar l'economia i es va produir una epidèmia de fam que va matar tres-centes mil persones.
 
Contra les forces de Morgan, a les que el MDS no podia combatre, va venir la milícia d'Aydid, aliada a una facció del MDS rahanweyn (l'altra estava aliada la facció de Mahdi); la milícia va actuar com a país ocupat i va destruir Baidoa que va canviar varies vegades de mans. Morgan es va haver de retirar cap a la zona de la frontera amb [[Kenya]]. En el sí de la milícia ogadeni del [[Moviment Patriòtic Somali]] (MPS) formada per antics militars ogadenis que havien trencat amb Barre, un sector dirigit pel general Aden Abdullahi Nur, àlies Gabiyow, antic ministre de defensa destituït per Siad Barre, es va aixecar contra el líder coronel Jess. Gabiyow i Jess van esdevenir enemics i el primer es va acostar a Morgan del Front Nacional Somali. Els partidaris de Barre van proclamar que el Moviment Patriòtic Somali seria el representant de tots els clans del grup darod al sud i molts darods lleials a Barre (majeerteens, dhulbahantes i warsangelis) van ingressar al moviment, diluint el gran pes inicial del subclan ogadeni. Ahmed Omar Jess preparava un congres del moviment a Kishimayu quant es va assabentar de què els oficials lleials a Barre planejaven una reunió allí del anomenat 21è Comitè (5 de gener de 1992). El Congrés que Jess volia celebrar no es va poder fer doncs Gabyow i Morgan, en unió, van atacar Kismaayu. Jess va resistir i va formar un nou Moviment Patriòtic Somali amb els originals dirigents ogadenis i va buscar renovar l'aliança amb el general Aydid
 
Amb l'arribada de les forces de l'ONU, el Congres de la Somàlia Unificada (facció d'Aydid), del sub clan [[habar gedir]] dels [[hawiye]], i el Moviment Patriòtic Somali (MPS) de Jess, del subclan ogadeni dels darod, es van unir (junt amb la facció de Mohamed Nur Aliyou del [[Moviment Democràtic de Somàlia]], i els [[dir]] del [[Moviment Nacional Somali del Sud]]) en una reunió feta a [[Bardera]] i van formar l'[[Aliança Nacional Somali]].
Línia 36:
 
Entre el [[2002]] i el 2004 va participar a la conferència de pau i reconciliació de [[Nairobi]] que va establir (2004) el [[Govern Federal de Transició]]. El setembre del 2004 Morgan es va retirar de l'acord i va atacar Kismaayo.<ref name=SOMALI-WARLORD-PREPARES-ASSAULT-ON-RIVAL-AS-PEACE-TALKS-FALTER>[http://news.independent.co.uk/world/africa/article28129.ece Somali warlord prepares assault on rival as peace talks falter] The Independent, 8 September 2004</ref> L'[[IGAD]] va decidir imposar sancions a Morgan per la seva retirada, i després d'uns dies de combats prop de la ciutat, Morgan fou convençut de retornar al procés de pau. Encara que no fou nomenat membre del parlament va restar fidel. Fou considerat un exemple d'impunitat dels crims de guerra i violacions dels drets humans.<ref>[http://www.amnesty.org.ru/library/pdf/AFR520012005ENGLISH/$File/AFR5200105.pdf. Somalia: Urgent need for effective human rights protection under the new transitional government] [[Amnistia Internacional]] (PDF)</ref> El maig del [[2005]] Morgan va sortir de Nairobi per visitar a la seva milícia a Somàlia i va conversar amb representants dels [[Congrés de la Somàlia Unificada-Aliança Nacional Somali]] amb els que s'havia enfrontat anys abans.<ref>[http://somalinet.com/news/world/Somalia/458 Somalinet May 25, 2005 "General Morgan left Nairobi for Mogadishu"]</ref> Va estar a [[Mogadiscio]] d'eon va sortir durant les lluites contra la [[Unió de Corts Islàmiques de Somàlia]] (febrer a juny del 2006). En aquest moment la seva milícia eren menys de mil homes (Morgan havia arribar a dirigir 54000 soldats quan fou ministre de defensa el 1990-1991).<ref>Per les forces de l'exèrcit somali, vegeu: http://www.lib.unb.ca/Texts/JCS/bin/get.cgi?directory=J97/articles/&filename=BAGYEMA1.htm
The Journal of Conflict Studies, Vol. XVI No. 2, Fall 1996, "The Horn of Africa: Conflict, Demilitarization and Reconstruction" , chapter DIMENSIONS OF MILITARIZATION, section: Growth in Force Levels and Expenditure] per Baffour Agyeman-Duah. Per les forces del Front Nacional Somali vegeu PEACEKEEPING AND POLICING IN SOMALIA, PEACEKEEPING AND POLICING IN SOMALIA, by LYNN THOMAS and STEVE SPATARO, Chapter "Background", section "Capacity for Self-Governance": "Mohammed Said Hersi "Morgan" had a well-organized force of 1,000 former soldiers" (in:in R. B. Oakley, M. J. Dziedzic, and E. M. Goldberg, eds., Policing the New World Disorder: Peace Operations and Public Security (Washington, DC: National Defense University Press, 1998), ch. 6 pp. 175-214 [http://www.ndu.edu/inss/books/Books%20-%201998/Policing%20the%20New%20World%20Disorder%20-%20May%2098/chapter6.html])</ref> La seva milicia es va establir a Gode, [[Ogaden]], sota protecció etíop.
 
La família de Morgan viu als Estats Units.
Línia 43:
 
Mohammed Said Hersi "Morgan" és considerat un criminal de guerra en molts llocs. Andrew Robathan, parlamentari britànic, va declarar el febrer del 2004 que era considerat generalment com a responsable de la matança d'[[Hargeisa]].<ref>British parliament’s debate on Somaliland http://www.somaliland.org/arcns.asp?ID=04020503 Mr Andrew Robathan later asked the Secretary of State for Foreign and Commonwealth Affairs, if he would investigate the allegations of (a) genocide, (b) crimes against humanity and (c) war crimes against General Mohammed Hersi Morgan, whilst Governor of Hargeisa in 1988.</ref> Un document independent del professor Kenneth Menkhaus de l'Alt Comissariat de l'ONU pels Refugiats (UNHCR) datat a l'agost del [[2003]] l'acusava directament i considerava que era un candidat a ser acusat en el futur de crims de guerra.<ref>{{citar publicació
| cognom =Menkhaus |nom= Kenneth Professor
| article =Somalia: A Situation Analysis and Trend Assessment
| publicació =UNHCR Protection Information Section, Department of International Protection
| data =agost de 2003
| url = http://www.somali-civilsociety.org/downloads/Menkhaus%20unhcrsomstudyrevised.03.pdf
| format =PDF
| consulta=}}</ref> No obstant cap càrrec s'ha presentat contra ell per una cort internacional<ref>Un altre membre del govern Barre esta sent jutjat als Estats Units pels fets de [[1988]], el general [[Mohamed Ali Samantar]], primer ministre del 1987 al 1990, probablement per la seva marcada filiació comunista més que per una real participació. Samantar viu als Estats Units i va poder ser jutjat per l'Estatut de Tortura a l'Exterior i la Protecció de Víctimes de les Tortures. Se l'acusa de crims contra la humanitat. http://www.cja.org/cases/samantar.shtml </ref>
 
==Notes==