Germans Nebot: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
desambiguació link Oliva (Safor)|Oliva; minúscula germans; links
Línia 1:
Els '''Germansgermans Nebot''' foren uns germans d'una nissaga de militars[[militar]]s [[catalans]] coneguts per la seva participació en la [[Guerra de Successió]] donant suport a l'[[arxiduc Carles d'Àustria]].
 
Els seus noms eren Rafael, Joan, Josep, Alexandre i Antoni Nebot Font i eren nascuts a [[Riudoms]], on se'ls coneix com a Germansgermans Nebot.
 
[[Imatge:Cal_Gallisa.jpg|thumb|right|Façana de Cal Gallisà, la casa que fou de la família Nebot.]]
Línia 7:
[[Imatge:Escut cal gallisa.jpg|thumb|right|Diu la llegenda, que les ferradures de l'escut fan referència a una batalla que guanyaren els germans Nebot posant a del revés les ferradures dels seus cavalls i despistant als enemics.]]
 
Visqueren en la casa que avui és coneguda com a '''Cal Gallisà''', on encara es conserva un [[escut]] d'armes de pedra a la façana.
 
'''Rafael Nebot Font''', el germà gran, nascut el [[1665]], era coronel quan es passa a la causa austríaca i participà en la campanya que sotmeté [[Xàtiva]], [[Oliva (Safor)|Oliva]], [[Gandia]] i [[València]]. El [[1706]] ocupà [[Utiel]], el [[1707]] féu una incursió al [[Rosselló]] i el [[1708]] participà en la defensa de l'[[Empordà]] contra les forces borbòniques. El [[1713]] fou nomenat general i participà en els intents desesperats de defensar [[Barcelona]] i [[Cardona]]. Perduda la guerra i havent-se-li confiscat totes les propietats, s'exilià a [[Viena]] on arribà a ser tinent general de cavalleria i l'emperador el nomenà comte de Nebot. Morí a Viena el [[6 de setembre]] de [[1733]].
 
'''Joan Nebot Font''', nascut el [[1667]], era oficial amb grau de tinent i participà l'estiu de [[1704]] en la presa de [[Gibraltar]] per part de les forces anti-borbòniques. Després passà a [[Catalunya]] on fou nomenat coronel de cavalleria i aconseguí que [[Tarragona]] es pronunciés a favor de Carles d'Àustria. L'[[11 de setembre]] de [[1714]] participà a Barcelona en el contraatac que dirigí [[Rafael Casanova]], conseller en cap de la ciutat, en el que va resultar ferit. Ocupada Barcelona, escapà a [[Mallorca]] i acabà a Viena on va morir.
Línia 16:
 
Dels altres germans no se'n conserven tantes dades però també sembla que lluitaren contra els borbònics.
 
 
La seva casa els fou expropiada en perdre la guerra, però anys més tard fou retornada als seus descendents. El 1863, la casa fou comprada per Joan Font Vergés i el seu gendre Joan Gallisà Ferré hi obrí una taverna que s'anà transformant en un complex recreatiu de cafè, ball, teatre, cinema, etc. i que acollí associacions polítiques i un sindicat agrícola. Estigué obert fins el [[1960]].
 
Des de fa uns anys, l'[[11 de setembre]] es fa un homenatge floral a la casa on visqueren en record d'aquells riudomencs que participaren en aquella guerra en la que Catalunya perdé la seva llibertat.
 
==Enllaços externs==