Charlotte Rampling: diferència entre les revisions

| premis oscar =

Com [[Jane Birkin]] i [[Jacqueline Bisset]], fa els seus començaments a la pantalla en la pel·lícula del ''Swinging London '', [[The Knack ...and How to Get It]], el [[1965]], després roda en comèdies d'èxit tot prenent cursos d'art dramàtic a la Royal Court School. Però, molt marcada per la defunció brutal de la seva germana, decideix anar-se de la Gran Bretanya. Instal·lada a [[Itàlia]], Charlotte Rampling hi fa la seva primera trobada notable, amb [[Luchino Visconti]], que la dirigeix el [[1969]] a [[La caduta degli dei]]. L'actriu actua a pel·lícules com ''[[Zardoz]]'' ([[John Boorman|Boorman]]) o ''Il portiere di notte'', la pel·lícula que la revela al gran públic el [[1974]]. En aquest èxit-escàndol de [[Liliana Cavani]], encarna una supervivent dels camps nazis que manté una estranya relació amb el seu ex-botxí. Li agrada explorar a través dels seus papers les zones més tèrboles de l'ànima, i s'apassionarà per un ximpanzé davant la càmera de [[Nagisa Oshima|Oshima]] (''Max, el meu amor'', [[1985]]). Els Americans no són insensibles a l'encant de l'enigmàtica Rampling, que fa fondre [[Woody Allen]] ([[Stardust Memories]], [[1980]]), [[Robert Mitchum]] ([[Farewell, My Lovely]]) i interpreta una dona fatal amb [[Sidney Lumet]] a ([[Veredicte final]]).

Havent escollit domicili a França a la finals dels [[anys 1970]], roda amb [[Yves Boisset]] ([[Un taxi mauve]]), [[Claude Lelouch]] ([[Viva la vie]]) i Deray (el polar [[On ne meurt que deux fois]] el 1985). Menys present a les pantalles en els [[anys 1990]], destaca el [[2000]] amb les interpretacions a ''El Cirerer'' (d'[[Anton Txékhov]]) i el singular ''Signs & Wonders '' de [[Jonathan Nossiter]]. L'any següent, Charlotte Rampling fa un comeback clamorós gràcies a [[Sous le sable]], retrat d'una dona abandonada després de la desaparició del seu marit, de [[François Ozon]], cineasta que retrobarà a [[Swimming pool]]. És el moment en què un César d'honor li recompensa el conjunt de la seva carrera (el 2001) i torna a ser una actriu de primera fila, fent bons papers a la comèdia (''[[Embrassez qui vous voudrez]]'', 2002) al thriller (''[[Lemming]]''), el film d'autor (''[[Vers le sud]]'', 2006) o al divertiment hollywoodienc (''[[Basic Instinct 2]]'').

L'actriu britànica va presidir del [[9 de febrer]] al [[19 de febrer]] del [[2006]] el jurat de la Berlinale, succeint el [[director de cinema|director]] alemany [[Roland Emmerich]], realitzador a [[Hollywood]] d'[[Universal Soldier]] i [[Independence Day]], que va presidir el jurat el [[2005]].