Warattó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1:
'''Warattó''' († [[686]]) fou majordom de palau de [[Nèustria]] del [[681]] al [[684]] i del [[685]] al [[686]] en el regnat de [[Teodoric III]].
El [[681]] el majordom [[Ebroí]] fou assassinat per Ermenfred, un noble del país que havia estat expropiat (o estava a punt de ser-ho) i que va aconseguir fugir a [[Austràsia]].<ref> A la Crònica de [[Fredegari]], el seu continuador, diu: "Ebroí oprimia molt als francs amb una crueltat sense límits fins al dia que fou una amenaça pel franc al que es disposava a arrabassar els seus bens; aquest per consell del seus, va reunir de nit una tropa de fidels i es va tirar de nit sobre Ebroí i el va matar. Després d'això se'n va anar amb el duc [[Pipí d'Héristal]] a [[Austràsia]], carregat de regals" </ref> Els grans de Nèustria es van reunir i van escollir com a nou majordom a un parent de l'assassinat, Warattó <ref> Waratto era l'hereu privat de Ebroí, el que implicaria que era un parent proper, fill o germà; la relació no obstant no és coneguda amb seguretat </ref> un senyor de poc poder encara que important terratinent a la regió de Rouen.
Gislemar va atacar llavors Austràsia i va derrotar a Pipí prop de [[Namur]] (684) <ref> El continuador de Fredegari explica: "Es van produir entre Gislemar i Pipí diversos conflictes i guerres civils. Gislemar va avançar cap a Namur contra l'exèrcit de Pipí, va fer un fals jurament i va matar a un gran nombre de nobles d'aquest exèrcit" </ref>però va morir poc després i Waratto va tornar al poder (685).<ref> El continuador diu: "Des de Namur va retornar al seu territori, i a causa de la seva conducta envers el seu pare i de les seves altres maldats i picardies, Gislemar fou atrapat pel judici de Deu com es mereixia i va rendir la seva anima culpable. A la seva mort el seu pare Warattó, ve recuperar la seva antiga dignitat"</ref>
|