Warattó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
'''Warattó''' († [[686]]) fou majordom de palau de [[Nèustria]] del [[681]] al [[684]] i del [[685]] al [[686]] en el regnat de [[Teodoric III]].
 
El [[681]] el majordom [[Ebroí]] fou assassinat per Ermenfred, un noble del país que havia estat expropiat (o estava a punt de ser-ho) i que va aconseguir fugir a [[Austràsia]].<ref> A la Crònica de [[Fredegari]], el seu continuador, diu: "Ebroí oprimia molt als francs amb una crueltat sense límits fins al dia que fou una amenaça pel franc al que es disposava a arrabassar els seus bens; aquest per consell del seus, va reunir de nit una tropa de fidels i es va tirar de nit sobre Ebroí i el va matar. Després d'això se'n va anar amb el duc [[Pipí d'Héristal]] a [[Austràsia]], carregat de regals" </ref> Els grans de Nèustria es van reunir i van escollir com a nou majordom a un parent de l'assassinat, Warattó <ref> Waratto era l'hereu privat de Ebroí, el que implicaria que era un parent proper, fill o germà; la relació no obstant no és coneguda amb seguretat </ref> un senyor de poc poder encara que important terratinent a la regió de Rouen. Per la llei dels francs havia de venjar la mort del seu predecessor el que implicava un atac a Austràsia però Warattó va optar per fer la pau amb Pipí d'Héristal que nominalment era també majordom sota la corona de Teodoric.<ref> el continuador de Fredegari diu: "Davant la situació els francs van tenir consell i van establir al seu lloc com a majordom del palau a Warattó, un home notable. Poc després el dit Waratto va rebre hostatges de Pipí i es va concloure la pau entre les dues parts.</ref> Aquesta opció pacifica no va agradar a una part de la noblesa que es va agrupar a l'entorn de [[Gislemar]], el fill de Waratto, i van enderrocar a aquest (684).<ref> El continuador de Fredegari diu: "Warattó tenia un fill de nom Gislemar , energic i actiu i hàbil en el consell, que governava en nom del seu pare; per la seva eficacia i els seus enganys va aconseguir suplantar al seu pare en el propi càrrec de majordom. El bisbe sant [[Uen de Rouen]] li va retreure aquesta cció diverses vegades, i el va comminar a fer la pau ui demanar perdó al seu pare però no ho va acceptar i va persistir en la duresa del seu cor" </ref>
 
Gislemar va atacar llavors Austràsia i va derrotar a Pipí prop de [[Namur]] (684) <ref> El continuador de Fredegari explica: "Es van produir entre Gislemar i Pipí diversos conflictes i guerres civils. Gislemar va avançar cap a Namur contra l'exèrcit de Pipí, va fer un fals jurament i va matar a un gran nombre de nobles d'aquest exèrcit" </ref>però va morir poc després i Waratto va tornar al poder (685).<ref> El continuador diu: "Des de Namur va retornar al seu territori, i a causa de la seva conducta envers el seu pare i de les seves altres maldats i picardies, Gislemar fou atrapat pel judici de Deu com es mereixia i va rendir la seva anima culpable. A la seva mort el seu pare Warattó, ve recuperar la seva antiga dignitat"</ref>