Julio Alberoni: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 24:
En aquest càrrec aconseguí concertar la boda de [[Felip V]] amb [[Isabel de Farnesio]], neboda del duc de Parma ([[1714]]). La conseqüència d'aquest matrimoni fou la caiguda de la princesa dels [[Ursins]], fins llavors omnipotents en la cort espanyola. Assolí el favor d'Isabel de Farnesio (reina consort d'Espanya) va fer una fulgurant carrera anomenant-lo ministre el [[1717]], després d'haver estat nomenat [[cardenal]] pel Papa.
A partir de llavors, Alberoni governà de manera absoluta, d'acord amb la reina. Amb el seu cos menut, i desfigurat per una gran obesitat, i vivia una voluntat de [[ferro]], un esperit flexible i una forà incansable per al treball. Posà en orde l'[[hisenda]], augmentà el contingent de l'exèrcit a 100.000 homes i el de la [[marina de guerra]] a 70 bucs de línia; féu venir de l'estranger bons arquitectes i artífexs per a servir de mestres als espanyols; aixecà fàbriques i millorà les vies fluvials; fundà escoles de marineria i magatzems, i extirpà de l'administració de [[justícia]] diversos abusos.
En veure's empès a una política d'aventures per la reina Isabel, que es proposà reconquistar [[Milà]], [[Nàpols]], [[Sicília]] i [[Sardenya]] per a la casa reial espanyola i poder així procurar trons estrangers als seus fills exclosos de la successió al tron d'[[Espanya]], llavors Alberoci allistà una poderosa flota i un regular exèrcit i féu ocupar Sardenya el 1717 i també Sicília el [[1718]].
Per a oposar-se a aquesta ocupació espanyola, es signà la quàdruple aliança entre [[Anglaterra]], [[Àustria]], [[França]] i els [[Països Baixos]]. El poder naval d'Espanya fou anul•lat per complet ([[22 d’agost]] de 1718, en la ([[Batalla del cap Passaro]]), per l'esquadra anglesa menada per [[Sir George Byng|Byng]].
En política interior impulsà una línia de reformes econòmiques. Cap a l'exterior, tractà de tornar a Espanya el seu paper de potència europea i recobrar les antigues possessions italianes perdudes pel tractat d'Utrecht, mitjançant la [[Conspiració de Cellamare]], amb la que a través d'[[Anne-Louise Bénédicte de Bourbon-Condé]], esposa de [[Lluís August de Borbó]], pretenia que [[Felip V d'Espanya]] fos el regent de França en lloc de [[Felip II d'Orleans]].<ref>{{es}} Alfred Baudrillart, ''[http://books.google.cat/books?id=9KmS402LI2cC&pg=PA523&dq=Conspiraci%C3%B3+de+Cellamare&hl=ca&ei=Wa20TP_2B4ubOvzMhYYK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Felipe V y la corte de Francia: Felipe V y Luis XIV]'', v.1 p.523</ref> [[Guillaume Dubois]], Secretari d'Estat d'Afers Exteriors de França va formar la [[Quàdruple Aliança]], i la derrota militar i diplomàtica d'Espanya davant l'Aliança el [[1718]] obligà a Felip V de prescindir del cardenal, qui va haver d'abandonar Espanya i morí a [[Piacenza]].
| |||