Viquipèdia

Fax: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Eliminat tot el contingut de la pàgina
Línia 1:
{{millorar ortografia}}
[[Fitxer:Pedelec-wildwind.jpg|thumb|Bicicleta]]
[[Fitxer:Reiserad-beladen.jpg|thumb|Bicicleta de viatge]]
[[Fitxer:Bamboobike.jpg|thumb|Bicicleta dels EUA de 1896, amb part del [[Quadre (bicicleta)|quadre]] de bambú]]
La '''bicicleta''' és un [[vehicle]] de propulsió humana que es mou gràcies a la força que es transmet a dues [[roda|rodes]] alineades. El ciclista fa una força sobre els [[Pedal de bicicleta|pedals]] que es transmet al [[Pinyó (mecanisme)|pinyó]] de la roda de darrera a través d'una [[cadena]] circular. Les [[esport|modalitats esportives]] que es poden practicar amb aquest vehicle són anomenades [[ciclisme]].
 
Les bicicletes actuals estan fetes generalment de [[ferro]], [[alumini]], [[fibra de carboni]], de [[bambú]] o de [[Rotang]]. Inspirats en la bicicleta van néixer el [[monocicle]], amb una sola roda, usat en acrobàcies i pallassades, també usat en el kamasutra, i el [[tricicle]], versió amb tres rodes d'ús sobretot infantil.
 
El disseny i configuració bàsica de la bicicleta ha canviat poc des del primer model de transmissió en cadena desenvolupat al voltant de [[1885]].<ref>{{cita llibre|cognom=Herlihy|nom=David V|any=2004|títol=Bicycle: The History|editorial= Yale University Press|pàgines= pp. 200–250|ISBN =0-300-10418-9|llengua=anglès|consulta=27 de febrer de 2012}}</ref> Hi ha diverses modalitats esportives, englobades dins del ciclisme, que es practiquen amb aquest vehicle.
 
Introduïda al [[segle XIX]] a [[Europa]], va tenir un impacte considerable a la història, tant en la cultura com en la indústria. A l'actualitat hi ha al voltant d'uns mil milions de bicicletes rodant, bé com a mitjà de transport principal, bé com vehicle d'oci, i una gran part d'aquestes a la [[Xina]].
 
És un mitjà de transport [[salut|sa]], [[ecologia|ecològic]], [[sostenibilitat|sostenible]] i molt [[economia|econòmic]], tant per a traslladar-se per ciutat com per zones rurals. El seu ús està generalitzat en gairebé tot Europa. És un dels principals mitjans de transport en països com [[Suïssa]], els [[Països Baixos]], [[Alemanya]], algunes zones de [[Polònia]] i als Països Escandinaus. A l'[[Àsia]], especialment a la Xina i l'[[Índia]], és el principal mitjà de transport.
 
== Història ==
Els avantpassats de la bicicleta es remunten bastant enrere en la història. Ja entre els [[Antic Egipte|egipcis]] trobem una màquina composta per dues rodes unides per una barra. També a la Xina s'ha trobat una màquina molt similar de gran antiguitat. Les rodes d'aquests enginys es feien de [[bambú]]. Segles més tard, a l'obra ''[[Codex Atlanticus]]'' apareix una entre els dibuixos de [[Leonardo da Vinci]], molt semblant a l'actual. Tanmateix, la veritable història de la dues-rodes comença a [[París]] en [[1790]], any en què el comte de [[Sivrac]] inventa el "celerífer", que també es diu "cavall de rodes". Consisteix en un llistó de [[fusta]], acabat en un cap de [[lleó]], de drac o de [[cérvol]], i muntat sobre dues rodes. No té cap articulació i per a les maniobres cal tirar peu a terra; aquesta mateixa rigidesa feia que totes les variacions del terreny repercutissin en el cos de la seva muntura.
 
Posteriorment, en [[1813]], aquest celerífer va sofrir una gran metamorfosi, gràcies a que el baró [[Karl Christian Ludwig Drais von Sauerbronn]], d'[[Alemanya]], va inventar el vehicle d'una sola via, que va anomenar "màquina errant", precursora de la bicicleta i la motocicleta. Drais de Sauerbronn va començar per introduir uns ressorts sota el selló i després va crear el manillar. Aquesta "màquina errant", consistia en una espècie de carretó de dues rodes, col·locades una darrere d'una altra. La persona es mantenia asseguda sobre una petita muntura, col·locada en el centre d'un petit marc de fusta. Per a moure's, empenyia alternativament amb el peu esquerre i el dret cap a endavant, en forma semblant al moviment d'un patinador. Amb aquest impuls, el vehicle adquiria una velocitat gairebé idèntica a la d'un cotxe. Els seus braços descansaven sobre recolza-braços de ferro, i amb les mans sostenia una vara de fusta, unida a la roda davantera, que girava en l'adreça cap a la qual volia anar el conductor.
 
Aquest invent, estava basat en la idea que una persona al caminar desaprofita molta força per haver de desplaçar el seu pes en forma alternada d'un peu a l'altre. Drais von Sauerbronn va assolir crear aquest senzill vehicle que li va permetre a l'home evitar aquest treball. Aquesta màquina, denominada "draisiana" en honor al seu inventor, va evolucionar ràpidament. Les primeres notícies que es tenen sobre una bicicleta daten de l'any [[1490]] aproximadament, en l'obra "Codex Atlanticus" de Leonardo da Vinci. En ells es pot veure un esbós d'una bicicleta amb transmissió de cadena impulsada per uns pedals, mateix mètode emprat per les actuals. La construcció de la primera bicicleta amb pedals s'atribuïx a [[Macmillán Kirkpatrick]], en l'any [[1839]]. Macmillán mai no va patentar l'invent, que posteriorment va ser copiat en [[1846]] per [[Gavin Dalzell de Lesmahagow]], qui ho va difondre tan àmpliament que va ser considerat durant cinquanta anys com l'inventor de la bicicleta. Una còpia de la bicicleta de Macmillan s'exhibeix en el Museu de Ciències a [[Londres]], [[Anglaterra]]. Prop de [[1890]], l'anglès [[Dunlop]] (afeccionat al ciclisme i creador de l'empresa homònima) va inventar una cambra de tela i cautxú, que s'inflava amb aire i es col·locava en la llanda. Per a evitar punxades, Dunlop va inventar a més una coberta també de cautxú. Aquests invents de Dunlop gairebé no han sofert cap variació des de la seva invenció.
 
[[Fitxer:Bicycle evolution-numbers.svg|thumb|center|500px|1: Velocípede de Karl von Drais ([[Alemanya]]); 2: Velocípede de Thomas McCall ([[Escòcia]]); 3: Bicicleta a pedals de Pierre Michaux ([[França]]); 4: Bicicleta de roda alta de James Starley (França): 5: Bicicleta segura de John Kemp Starley ([[Anglaterra]]); 6: Bicicleta de carreres ([[Estats Units]]); 7: Bicicleta tot terreny (Estats Units)]]
 
== Tipus de bicicletes segons la seva estructura ==
* La [[bicicleta plegable]] permet doblegar en un o diversos punts la bicicleta disminuint així el volum que ocupa. Aquest tipus de bicicleta està dissenyada perquè quan no estigui en ús, pugui adquirir una forma que ocupi menys espai, ja sigui per a fins d'emmagatzematg] o transport. El fet de poder doblegar-la fa que sigui més fàcil de transportar i guardar. Gràcies a això es pot tindre a casa o en el treball, es pot combinar el seu ús amb el transport públic o es pot endur en autocaravana, amb vaixell o avió amb més facilitat que una bicicleta tradicional. Cada novetat tecnològica en el món de les bicicletes ja ha estat provada pel cap baix fa cent anys, i com prova, tenim el [[velocípede]], que existia en una forma així durant els anys 1880 es podia desarmar la roda gran i plegar el quadre per allotjar la bicicleta en una bossa específica.
* La [[bicicleta tot terreny]] està destinada per a l'àmbit esportiu a terrenys salvatges, per la qual cosa la resistència de les seves parts és un punt principal, també l'és la protecció de les seves parts al llot i la terra, compta amb diverses relacions de transmissió per adaptar el pedaleig a les condicions del terreny. Esports practicats són el [[Cross-country]], [[Enduro]], [[Freeride]] i [[Descens]].
* [[Ciclisme|Bicicleta de carreres]], les carreres de bicicletes professionals són un dels esports més durs del món. La bicicleta de carreres, comunament conegut com una «bicicleta de carretera», està dissenyada per a la velocitat, una batalla curta, angles de seient i frontals molt verticals, un eix pedaler alt, molt poca curvatura de la forquilla i on la lleugeresa és important, així mateix el mànec té dissenys particulars segons tipus de competició perquè el ciclista adopti posicions aerodinàmiques.
* [[BMX]] és una versió del [[motocròs]] sobre bicicleta. Aquestes són de mida més petita que les normals (les rodes tenen un diàmetre de 20 polzades), cosa que permet major acceleració i control. Existeixen dues modalitats: carrera i estil lliure. Té el seu origen a [[Califòrnia]] ([[Estats Units]]) als anys 70 i els primers Campionats del Món es disputaren el 1993.
* La [[bicicleta reclinada]] o recumbent, on el ciclista va tombat en un confortable seient similar a un sofà o a una gandula, pedalant amb el cos quasi en posició horitzontal respecte al terra. La roda davantera sol ser molt més menuda que la del darrere. El seu cost és molt elevat perquè se solen fer per encàrrec a mida del ciclista.
* El [[tàndem]] és un tipus de bicicleta en la qual pot pedalejar més d'una persona. El ciclista que va davant és qui controla la direcció i les marxes del tàndem. Els altres ciclistes es limiten a pedalar conjuntament. N'hi ha per a diferents nombres de persones, encara que la més comuna és per a dues persones.
* El [[tricicle]] (o quadricicles): El tricicle és una bicicleta de tres rodes especialment indicada per a aquelles persones que tinguin problemes de coordinació i/o equilibri. Igual que la bicicleta genèrica es propulsa amb els peus i es dirigeix amb els braços. Segons els models, es poden molts accessoris que s'adapten a les necessitats específiques de l'usuari: sistemes de control de tronc, manillars especials, manillar suplementari perquè, en cas necessari, l'acompanyant pugui ajudar a dirigir el tricicle, etc.
* Les [[bicicletes per a discapacitats]]. N'hi ha de diversos tipus segons la discapacitat de l'usuari: ''handbikes'' per a gent amb discapacitat en les cames, tàndems per a cecs, tricicles per a discapacitats amb problemes de coordinació i equilibri, quadricicles per a discapacitats psíquics.
*La [[bicicleta recolzada]] o ''recumbent'' anglès, és un tipus de bicicleta molt baixa en la que el ciclista adopta una posició més còmoda però també més aerodinàmica, per la qual cosa en terreny pla o favorable és més veloç que la bicicleta clàssica, pedalejant amb el cos quasi en posició horitzontal respecte al terra. La roda davantera acostuma a ser molt més petita que la part del darrere. El seu cost és molt elevat perquè s'acostumen a fer per encàrrec a mida del ciclista. En alguns casos està coberta per un carenatge que acostuma a ser de [[fibra de vidre]].
*La [[Bicicleta estàtica]] o per a exercicis: És una màquina d'exercicis amb un disc que és accionat mitjançant uns pedals i amb un sistema de fricció, la força del qual pot regular-se per simular pendents. Habitualment disposa d'un mesurador de velocitat i un de quilometratge. Els més sofisticats tenen comptador de pulsacions i fan càlculs estimatius de les calories gastades a l'exercici a més a més de registrar les dades en una memòria.
 
== Parts de la bicicleta ==
En els seus primers anys, la construcció de bicicletes feia servir tecnologies preexistents. Però últimament, la tecnologia de bicicletes ha col·laborat a la innovació amb idees tant en àrees antigues com noves.
[[Fitxer:Bicycle diagram-ca.svg|thumb|450px|Diagrama d'una bicicleta.]]
 
=== Quadre ===
{{Principal|Quadre (bicicleta)}}
 
La gran majoria de les bicicletes d'avui tenen un quadre amb seient vertical que s'assembla molt les primeres bicicletes de cadena.<ref name="herlihy">{{cite book
| title = Bicycle: the history
| last = Herlihy
| first = David V.
| year = 2004
| publisher = Yale University Press
| isbn = 0-300-10418-9
| pages = 200–250}}</ref> Aquestes bicicletes verticals gairebé sempre presenten el quadre de diamant, un a estructura de [[gelosia (estructura)|gelosia]] que consta de dos triangles: el triangle del davant i el triangle del darrere. El triangle del davant consta del quadre horitzontal, el quadre vertical i el quadre inferior. El quadre horitzontal conté la pipa de direcció, el conjunt de coixinets que deixa la forquilla giri suaument per conduir. El quadre vertical connecta el quadre horitzontal amb la tija del selló a la part del damunt, i el quadre inferior connecta el quadre horitzontal amb el pedaler. El triangle del darrere consta del quadre vertical i un parell de tirants i un parell de beines. Les beines són paral·leles a la cadena, i connecten el pedaler al l'eix del darrere. Els tirants connecten la part superior del quadre vertical a l'eix del darrere.
 
 
 
Històricament, els quadres de les bicicleta per dones tenien un quadre horitzontal que connectava al mig del quadre vertical en comptes de la part superior, reduint la disatància del quadre horitzontal al terra al preu de comprometre la integritat estructural, ja que això provoca una forta càrrega de flexió en el quadre vertical, i els components dels quadres de la bicicleta normalment són poc resistents a la flexió. Aquest disseny, permet al ciclista muntar i desmuntar fàcilment encara que porti una faldilla o un vestit. Mentre que algunes bicicletes de passeig continuen utilitzant aquest estil de quadre, hi ha també una variació, el mixt, que en comptes d'un quadre horitzontal en té dos de més prims i separats lateralment que creuem el quadre vertical pels costats i es connecta a l'eix del darrere. La facilitat per pujar-hi també la aprecien la gent amb flexibilitat limitada.
 
Un altre estil és la [[bicicleta reclinada]]. Aquestes són inherentment més [[aerodinàmica|aerodinàmiques]] que les versions verticals, donat que el ciclista es pot estirar cap al darrere recolzant-se en un suport i fer servir els pedals que estan ubicats al mateix nivell que el seient. La bicicleta més ràpida del món és una bicicleta reclinada però aquest tipus es va prohibir en les curses el 1934 per la [[Unió Ciclista Internacional]].<ref>[http://www.recumbent-bikes-truth-for-you.com/history.html History Loudly Tells WhyThe Recumbent Bike Is Popular Today]</ref>
 
Històricament, els materials emprats en bicicletes han seguit un patró similar als de les aeronaus, l'objectiu de ser resistents i de baix pes. Des de finals dels anys 1930 s'han utilitzat els acers aliats pels tubs del quadre i la forquilla en màquines d'alta qualitat. El [[cel·luloide]] es va fer servir en parafangs, i els [[aliatge d'alumini|aliatges d'alumini]] s'utilitzen cada vegada més en components com manillars, tiges de selló, i palanques de fre. Durant els anys 1980 els quadres d'aliatge d'alumini van esdevenir populars, i avui són habituals. Els quadres de [[fibra de carboni]] i de [[titani]] que són més cars també estan disponibles avui en dia, així com aliatges d'acer avançats i fins i tot de [[bambú]].
 
=== Transmissió ===
[[Fitxer:Shimano xt rear derailleur.jpg|right|thumb|Un conjunt de pinyons amb el desviador de pinyó]]
 
{{Principal|transmissió de bicicleta}}
La ''transmissió'' comença amb els [[pedal de bicicleta|pedals]] que fan girar les bieles, que giren entorn al eix central i fan girar els plats. La majoria de les bicicletes fan servir una cadena per transmetre la potència a la roda del darrere. Un número relativament petit de bicicletes fan servir una barra per transmetre la potència. Un número molt petit de bicicletes (principalment [[bicicleta de marxa única|bicicletes de marxa única]] destinades a desplaçaments de curta distància) fan servir una corretja com a sistema per transmetre potència sense greix.
 
Fora d'algunes bicicletes especials de competicions en pista o d'acrobàcia, les bicicletes acostumen a portar el sistema de [[pinyó lliure]] que permet deixar de pedalar mentre que la bicicleta continua avançant per inèrcia.
 
Com que les cames dels ciclistes són més eficients en una gamma estreta de velocitats de pedaleig ([[cadència (ciclisme)|cadència]]), una [[relació de transmissió]] variable ajuda al ciclista a mantenir una velocitat que pedaleig òptima mentre circula per terrenys variats. Com a primera aproximació, les bicicletes d'ús quotidià sovint fan servir un [[canvi de marxes integrat]] amb un número petit de marxes que donen relacions de transmissió amplament espaiades (3 a 7), les [[bicicleta de carretera|bicicletes de carretera]] i i les de [[bicicleta de curses|curses]] fan servir canvis amb [[desviador]]s de plat i de pinyó amb un número moderat (10 a 22) de marxes que donen relacions de transmissió poc separades entre elles, mentre que les [[bicicleta de muntanya|bicicletes de muntanya]], les [[bicicleta hibrida|bicicletes hibrides]], i les [[bicicleta de turisme|bicicletes de turisme]] fan servir canvis amb desviadors de plat i de pinyó amb un número més gran (15 a 30) de marxes que donen relacions de transmissió moderadament espaiades, sovint incloent-hi una d'extremadament baixa per pujades amb pendent fort.
 
Diferents marxes i conjunts de marxes són apropiats per a diferents ciclistes i estils de ciclisme. Les bicicletes amb canvi de marxes permeten la selecció de la relació de transmissió per ajustar-la a les circumstàncies: un ciclista podria podria fer servir una marxa llarga en anar amb bicicleta costa avall, una marxa mitja quan va amb bicicleta en una carretera plana, i una marxa curta en anar amb bicicleta costa amunt. En una marxa més curta cada volta dels pedals produeix menys voltes de la roda del darrere. Això fa que l'energia requerida per desplaçar-se una mateixa distància es distribueixi entre més voltes dels pedals, reduint la fatiga en anar costa amunt, amb una càrrega pesant, o en contra de vents forts. Una marxa més llarga permet que un ciclista hagi de fer menys voltes de pedals per mantenir una velocitat donada, però amb més esforç per volta dels pedals.
 
[[Fitxer:Dsb-1.jpg|thumb|right|Una [[bicicleta amb transmissió per eix]] en comptes de cadena]]
 
Amb una transmissió de cadena, un plat solidari a la biela impulsa la [[cadena de bicicleta|cadena]], que fa que girar la roda del darrere mitjançant el pinyó (o pinyons) del darrere.
 
Amb una transmissió per eix, un conjunt de rodes dentades còniques fa girar l'eix que fa girar la roda del darrere via un altre parell de rodes còniques connectat a l'eix de la roda. Hi ha petites pèrdues d'eficiència degut als dos parells de rodes que es necessiten. L'única opció amb una transmissió per eix és la de fer servir un canvi de marxes integrat.
 
=== Manillar i seient ===
[[Fitxer:TriathlonHamburg.jpg|right|thumb|Manillars de bicicletes de triatló.]]
El [[manillar]] fa girar la [[forquilla de bicicleta|forquilla]] i la roda del davant via la [[tija de manillar]], que gira dins de la [[pipa de direcció]]. Hi ha tres tipus comuns de manillar. ''Manillars verticals'', la norma a Europa i en qualsevol altre lloc fins als anys 1970, corbats suaument enrere cap al ciclista, oferint-li una subjecció natural i una posició vertical còmoda. Els manillars de cabra "cauen" a mesura que es torcen endavant i avall, oferint al ciclista millor potència de frenada des d'una posició "arrupida" més aerodinàmica, així com posicions verticals en les quals les mans agafen els muntants de les palanques de fre, o seccions planes superiors per a postures cada vegada més verticals. Les bicicletes tot terreny generalment presenten un 'manillar recte' o 'manillar inclinat' amb graus variables d'inclinació calp al darrere i cap amunt, així com amplades més grans que poden proporcionar millor maneig ja que augmenten la força aplicada a la roda.
 
[[Fitxer:San marco selle1.jpg|thumb|left|Un selló San Marco dissenyat per a dones]]
 
Els [[seient de bicicleta|seients de bicicleta]] també varien amb les preferències del ciclista, des de sellons amples amb coixí preferits per ciclistes de distància curta fins a sellons més estrets que permeten gronxar millor la cama en deixar més espai. La comoditat depèn de la posició del ciclista. Amb bicicletes de passeig i hibrides, els ciclistes seuen drets damunt el selló, el seu pes es dirigeix cap avall al selló, de forma que és preferible un selló més ample i més amortit. Per bicicletes de carreres on el ciclista s'inclina cap endavant, el pes es distribueix més uniformement entre el manillar i el selló, els malucs es flecten, i un selló més estret i més dur és més eficient. Hi ha dissenys diferents de sellons per a ciclistes masculins i femenins, acomodant-se a les diferents anatomies de cada gèneres, encara que les bicicletes normalment es venen amb sellons més apropiats per a homes.
 
La [[bicicleta reclinada]] té un seient inclinat que alguns ciclistes troben més còmode que una selló, especialment ciclistes que pateixen amb certs tipus de selló, mal d'esquena, coll, espatlla, o canell. Les bicicletes reclinades poden tenir el seient o bé per damunt o per davall del nivell de la direcció.
 
=== Frens ===
{{Principal|Sistema de frenat (bicicleta)}}
[[Fitxer:Brake.agr-edit.jpg|thumb|Fre de tracció lineal, també conegut per la marca registrada [[Shimano]]: Fre-V, en la roda del darrere d'una [[bicicleta tot terreny]]]]
Els ''frens'' de les bicicletes moderns poden ser ''frens de llanda'', en els quals els elements de fricció es comprimeixen contra la llanda de la roda, [[fre de disc|frens de disc]], amb un disc separat per frenar. Els frens de disc són més comuns en bicicletes de fora carretera, [[tàndem]]s i [[bicicletes reclinades]] que no pas en bicicletes específiques de carretera.
 
[[Fitxer:BrakeDiskVR.JPG|thumb|left|Un fre de disc del davant, muntat a la [[forquilla de bicicleta|forquilla]] i la boixa]]
Amb frens actuats a mà, la força s'aplica a les palanques del fre muntades al manillars i es transmet via [[cable Bowden|cables Bowden]] o tubs hidràulics a les zapates de fricció. Un fre de la boixa del darrere pot ser, o bé actuat a mà o actuat a pedals.
 
Les [[bicicleta de pista|bicicletes de pista]] no tenen frens. Els frens no calen per anar en una pista perquè tots els ciclistes van en la mateixa direcció al voltant d'una pista que no requereix desacceleració sobtada. Els ciclistes de pista poden reduir la velocitat perquè totes les bicicletes de pista són de [[pinyó fix]], el que vol dir que no tenen [[pinyó lliure]]. Sense pinyó lliure, és impossible deixar girar la roda amb els pedals quiets, així quan la roda del darrere s'està movent, els pedals s'estan movent. Per frenar, el ciclista aplica resistència als pedals - això serveix de sistema de frenada que pot ser tan eficaç com un fre de rodes del darrere basat en la fricció, però no tan eficaç com un fre a la roda del davant.<ref>{{cite web
| url = http://www.sheldonbrown.com/fixed.html
| title = Fixed Gear Conversions: Braking
| last = Brown
| first = Sheldon
| accessdate = 2009-02-11}}</ref>
 
=== Suspensió ===
{{Principal|Suspensió de bicicleta}}
 
[[Fitxer:Mountainbike.jpg|thumb|Aquesta [[bicicleta de muntanya]] presenta pneumàtics sobredimensionats, un quadre amb suspensió completa, dos frens de disc i manillar orientat perpendicular a l'eix de la bicicleta]]
 
La suspensió de la bicicleta fa referència al sistema o els sistemes emprats per ''suspendre'' el ciclista i tota o part de la bicicleta. Això respon a dos propòsits:
 
* Mantenir les rodes en contacte continu amb superfícies irregulars per millorar el control.
 
* Aïllar el ciclista i l'equipatge de les vibracions degudes la les superfícies irregulars.
 
Les suspensions de bicicleta es fan servir principalment en [[bicicleta de muntanya|bicicletes de muntanya]], però també són habituals en [[bicicleta híbrida|bicicletes híbrides]], i fins i tot es poden trobar en algunes [[bicicleta de carretera|bicicletes de carretera]], doinat que poden ajudar a manejar vibracions problemàtiques. La suspensió és especialment important en [[bicicleta reclinada|bicicletes reclinades]], ja que mentre un ciclista vertical pot aixecar-ser dret damunt dels pedals per aconseguir alguns dels beneficis de la suspensió, un ciclista reclinat no pot.
 
=== Rodes ===
{{Principal|Roda de bicicleta}}
 
L'eix de la roda encaixa en el porta eix al quadre i la forquilla. Un parell de rodes es pot anomenar un joc de rodes, especialment en el context de rodes d'alt rendiment.
 
Els pneumàtics varien enormement. Llisos i prims, els pneumàtics de curses de carreteres poden ser completament llisos. En l'extrem oposat, els pneumàtics de fora carretera són molt més amples i més gruixuts, i normalment tenen unes regates profundes per agafar-se en terrenys fangosos.
 
=== Accessoris i eines ===
[[Fitxer:Reiserad-beladen.jpg|right|thumb|Bicicleta de viatge proveïda amb [[Enllumenat de la bicicleta|làmpada de davant]], [[manxa]], portaequipatges del darrere, parafangs, cantimplores i portabidons, i nombroses borses.]]
[[Fitxer:Puncture-repaire-kit.jpg|right|thumb|Equipament de reparació de punxades amb palanques de pneumàtics, paper de vidre per netejar una àrea de la cambra al voltant de la punxada, un tub de solució de goma (fluid que vulcanitza), pedaços rodons i ovalats, un ratllador de metall i peça de guix per fer pólvores de guix (escampar la pols sobre solució de goma sobrant). Els equipaments sovint també inclouen un llapis de cera per senyalar la localització de la punxada.]]
 
Alguns components, que sovint són accessoris opcionals en bicicletes d'esport, són característiques estàndard en bicicletes de passeig per millorar la seva utilitat i comoditat. Els parafangs, protegeixen el ciclista i les parts mòbils de la bicicleta quan va per àrees mullades i el guardacadena protegeix la roba del greix de la cadena i també impedeix que la roba s'enganxi entre les dents de la cadena i el plat. L'estrep manté vertical la bicicleta quan està aparcada, mentre que un pany de bicicletes ajuda a impedir el robatori. Es fan servir sovint cistelles del davant muntades per portar objectes. Els portaequipatges muntats al damunt del pneumàtic del darrere es poden fer servir per portar equip o càrrega. Els pares a vegades afegeixen seients infantils del darrere muntats i/o un selló auxiliar al quadre horitzontal per portar nens.
 
Els pedals automàtics ajuden a mantenir el peu en la posició apropiada als pedals, i permeten que el ciclista estiri a més de empènyer els pedals- tot i que no sense perill, p. ex. pot boquejar els peus quan calen per evitar una caiguda. Els accessoris tècnics inclouen ordinadors de bicicleta per a mesurar la velocitat, la distància, etc. Altres accessoris inclouen llums, reflectors, panys de seguretat, mirall, cantimplores o bidons i portabidó, i cinturó.<ref name="bicycleuniverse"> {{cite web|url=http://bicycleuniverse.info/eqp/accessories.html#safety |title=Safety Accessories |accessdate=2006-09-13 |last=Bluejay |first=Michael |work=Bicycle Accessories |publisher=BicycleUniverse.info}} </ref>
 
El [[casc de bicicleta]] pot ajudar a reduir les lesions en cas d'una col·lisió o accident, i legalment s'exigeix dur un casc certificat a alguns ciclistes en algunes jurisdiccions. Alguns classifiquen els cascs com a accesori<ref name="bicycleuniverse" /> i altres com un element de roba.<ref> {{cite web|url=http://bicycling.about.com/library/weekly/aa041098.htm |title=The Essentials of Bike Clothing |accessdate=2006-09-13 |work=About Bicycling |publisher=About.com}} </ref>
 
Molts ciclistes porten ''jocs d'eines''. Aquests poden incloure un joc de reparació de pneumàtics (que, pot contenir qualsevol combinació d'una [[manxa de bicicleta|manxa manual]] o de CO2, palanques de pneumàtics, pedaços autoadhesius, o a material per apedaçar el pneumàtic i adhesiu, una peça de paper de vidre o un ratllador de metall (per rascar la superfície del pneumàtic a apedaçar),<ref>{{cite web
| url = http://sheldonbrown.com/flats.html#patching
| title = Sheldon Brown: Flat tires
| accessdate = 2008-05-29}}</ref><ref>{{cite web
| url = http://www.bikewebsite.com/bikeop.htm
| title = BikeWebSite: Bicycle Glossary – Patch kit
| accessdate = 2008-06-20}}</ref> i de vegades fins i tot un bloc de guix.), [[Clau (estri)|Claus]], claus hexagonals, [[tornavís]]os, i una eina de cadena. També hi ha eines múltiples específiques per ciclisme que combinen moltes d'aquestes eines en un mecanisme compacte únic. Els components de bicicletes més especialitzats poden exigir eines més complexes, incloent-hi eines patentades específiques per a un fabricant donat.
 
Algunes peces de bicicleta, especialment sistemes de dentat, són complexos, i molts ciclistes prefereixen confiar el manteniment i les reparacions mecànics de bicicletes professionals. En algunes àrees és possible contractar assistència en carretera a determinades companyies. Altres ciclistes mantenen les seves pròpies bicicletes, de vegades com part de la seva afició al ciclisme o simplement per raons econòmiques. L'habilitat per reparar i mantenir la pròpia bicicleta també és apreciada en el moviment
 
== Activisme pro bicicleta ==
Hi ha associacions de ciclistes amb diferents interessos específics (obrir rutes, mantenir camins, planificació urbanística, clubs de competició, clubs de turisme, etc.) i altres amb objectius més globals (estalvi energètic, reducció de la pol·lució, promoció de la bona forma física).
 
A banda del [[lobby]] ciclista esportiu o turístic, l'activisme pro bicicleta inclou un corrent d'opinió obertament polític i sovint relacionat amb el [[moviment ecologist]]a. Aquests grups promocionen la bicicleta com un mitjà de transport alternatiu pel seu potencial per a l'estalvi d'[[Energia (societat)|energia]] i els seus beneficis per a la salut.
 
Els activistes de tots dos corrents solen promoure una millora dels [[transports públics]] locals i interurbans, especialment el [[tren]], i la disponibilitat per a dur bicicletes amb aquests mitjans.
 
Hi ha activistes pro bicicleta i algunes autoritats de control del trànsit que promouen la construcció de [[carril bici|carrils bici]] segregats per a viatges de llarga distància. La tradició de l'activisme pro bicicleta sol preferir solucions basades en la millora de la planificació i el disseny dels camins, l'[[educació vial]], i l'aplicació de les regles de trànsit que ja existeixen.
 
Un tema polèmic a [[Europa]] és l'oposició dels grups ciclistes a la [[legislació]] que obliga a portar [[casc]].
 
== Protestes ==
La [[Massa crítica (bicicletada)|Massa Crítica]] és un moviment global de protesta que promou manifestacions massives amb bicicleta per prendre lloc als cotxes als carrers de les ciutats.
* A [[Barcelona]] es munta cada primer [[divendres]] de [[mes]] a les 20:00 a la [[Plaça de la Universitat]]. Durant els anys [[2004]]/[[2005]] la participació a la Massa Crítica de Barcelona ha estat entre 10 i 40 bicicletes aproximadament.
* A la ciutat de [[València]] es convoca també el primer divendres de cada mes a les 19:30 h a la plaça de la Mare de Déu, una de les entitats convocants és València en Bici <ref>[http://www.valenciaenbici.net València en bici]</ref>
* A la ciutat de [[Mataró]] la trobada és el darrer divendres de cada mes a les 19:00 h a la Plaça de les Tereses. La convoca el col·lectiu "Bicia't".<ref>[http://biciat.blocat.com]</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Enllaços externs ==
{{commons|Bicycle}}
* [http://www.bicicleta.googlepages.com Tot sobre la bicicleta. Equipament. Manteniment. Normativa] {{ca}}
* [http://www.latinpedia.net/Artes/bicicletas-antiguas/Las-precursoras-del-caballito-de-acero-ad5.htm Bicicletes antigues] Article sobre la història de la bicicleta. {{es}}
* [http://www.shop-bicycle.com/Partes-Bicicleta-Componentes.aspx Parts d'una bicicleta]. {{es}}
* [http://www.pedalinghistory.com/ Pedaling History Museum] El museu de la bicicleta més gran del món. {{en}}
* [http://gotoes.org/bikestuff/index.htm The Bicycle - Worlds most efficient form of transportation] Discussió sobre la bicicleta i avantatges sobre altres vehicles. {{en}}
* [http://www.sciencetech.technomuses.ca/english/collection/cycles.cfm A History of Bicycles and Other Cycles] al Canada Science and Technology (Museu de Ciència i Tecnologia del Canadà). {{en}}
* Hudson, William (2003). [http://www.jimlangley.net/ride/bicyclehistorywh.html Myths and Milestones in Bicycle Evolution]. (accés el 30 de març del 2005). {{en}}
 
== Vegeu també ==
* [[Selló]]
* [[Tija de selló]]
* [[Bicicleta Brompton]]
* [[Bicicleta plegable]]
* [[EuroVelo]]
* [[Ronda verda]]
* [[Via verda]]
* [[Bicing]]
* [[BTT]]
* [[Tàndem]]
 
{{ORDENA:Bicicleta}}
{{1000 Tecnologia}}
 
[[Categoria:Bicicletes| ]]
 
{{Enllaç AD|uk}}
 
[[af:Fiets]]
[[am:ብስክሌት]]
[[an:Bicicleta]]
[[ar:دراجة هوائية]]
[[arz:بيسكليته]]
[[ast:Bicicleta]]
[[az:Velosiped]]
[[bar:Radl]]
[[bat-smg:Dvėratis]]
[[be:Веласіпед]]
[[be-x-old:Ровар]]
[[bg:Велосипед]]
[[bn:বাইসাইকেল]]
[[br:Marc'h-houarn]]
[[bs:Bicikl]]
[[bug:ᨔᨛᨙᨄᨉ]]
[[cs:Jízdní kolo]]
[[csb:Kòło]]
[[cy:Beic]]
[[da:Cykel]]
[[de:Fahrrad]]
[[el:Ποδήλατο]]
[[en:Bicycle]]
[[eo:Biciklo]]
[[es:Bicicleta]]
[[et:Jalgratas]]
[[eu:Bizikleta]]
[[fa:دوچرخه]]
[[fi:Polkupyörä]]
[[fiu-vro:Jalgratas]]
[[fj:Basikeli]]
[[fr:Bicyclette]]
[[fy:Fyts]]
[[ga:Rothar]]
[[gan:腳踏車]]
[[gd:Rothair]]
[[gl:Bicicleta]]
[[he:אופניים]]
[[hi:सायकिल]]
[[hr:Bicikl]]
[[hsb:Koleso]]
[[hu:Kerékpár]]
[[id:Sepeda]]
[[io:Biciklo]]
[[is:Reiðhjól]]
[[it:Bicicletta]]
[[ja:自転車]]
[[jv:Pit]]
[[ka:ველოსიპედი]]
[[kk:Велосипед]]
[[kn:ಸೈಕಲ್]]
[[ko:자전거]]
[[ks:سایکٕل]]
[[ku:Duçerxe]]
[[la:Birota]]
[[lb:Vëlo]]
[[lmo:Spìciula]]
[[ln:Nkínga]]
[[lo:ລົດຖີບ]]
[[lt:Dviratis]]
[[lv:Divritenis]]
[[mg:Bisikileta]]
[[mk:Велосипед]]
[[ml:സൈക്കിൾ]]
[[mr:सायकल]]
[[ms:Basikal]]
[[mwl:Becicleta]]
[[my:စက်ဘီး]]
[[nah:Omalacatl]]
[[nds-nl:Fietse]]
[[ne:साईकल]]
[[nl:Fiets]]
[[nn:Sykkel]]
[[no:Sykkel]]
[[nrm:Bike]]
[[oc:Bicicleta]]
[[pap:Bais]]
[[pdc:Beik]]
[[pl:Rower]]
[[pnb:سیکل]]
[[pt:Bicicleta]]
[[qu:Iskaymuyu]]
[[ro:Bicicletă]]
[[ru:Велосипед]]
[[rue:Біціґель]]
[[scn:Bicicletta]]
[[sh:Bicikl]]
[[simple:Bicycle]]
[[sk:Bicykel]]
[[sl:Dvokolo]]
[[so:Bushkuleeti]]
[[sq:Biçikleta]]
[[sr:Бицикл]]
[[su:Sapédah]]
[[sv:Cykel]]
[[sw:Baisikeli]]
[[ta:மிதிவண்டி]]
[[te:సైకిల్]]
[[th:จักรยาน]]
[[tl:Bisikleta]]
[[tr:Bisiklet]]
[[tt:Велосипед]]
[[uk:Велосипед]]
[[ur:دوچرخہ]]
[[uz:Velosiped]]
[[vec:Bicicleta]]
[[vi:Xe đạp]]
[[wa:Biciclete]]
[[war:Bisikleta]]
[[wuu:脚踏车]]
[[yi:ביציקל]]
[[zh:自行車]]
[[zh-min-nan:To̍k-lián-chhia]]
[[zh-yue:單車]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Fax»