|
El '''Meirnardins''' o '''Meinardians''' (alemany '''Meinhardiner''' també anomenats '''Comtes de Görz/Gorízia''' (alemany Grafen von Görz, italià Conti di Gorizia) foren una nissaga comtal del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], originalment oficials al [[Patriarcat d'Aquileia]], que des de 1127 governaven el [[comtat de Gorízia]] (''Görz''). El 1253 heretaven el [[Tirol|comtat del Tirol]], que passava a la branca cadet de '''Gorízia-Tirol''' el 1271, també [[Ducat de Caríntia|ducs de Caríntia]] des de 1286 en endavant. [[Enric de Gorízia-Tirol]] fins i tot va governar per matrimoni sobre el [[Regne de Bohèmia]] i (només com a titular) fou [[Regne de Polònia|rei de Polònia]] el 1306 i una altra vegada de 1307 a 1310. Tanmateix, al no deixar cap hereu masculí, la branca Gorízia-Tirol es va extingir a la mort de la seva filla Margarida el 1369. La línia dels comptes de Gorízia va desapareixer el 1500, i totes les propietats dels Meinardins foren finalment incorporades als dominis de la casa [[Arxiducat d'Àustria|austríaca]] d'[[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]].
{{Traducció|en|Meinhardiner}}
{{unreferenced|date=January 2011}}
{{unreferenced|date=January 2011}}
{{Royal house|
|surname = House of Meinhardin
|estate = Austria
|coat of arms = [[File:Gorz.jpg|thumb|220px|Gorizia County coat of arms, [[Hugo Gerhard Ströhl]], 1890]]
|country = [[Austria]]
|parent house = [[Sieghardinger|House of Siegharding]]
|titles = <br>King of Bohemia and Polen<br>Duke of Carinthia<br>Margrave of Istria and Moravia<br>Count of Gorizia and Tyrol etc
|founder = Count Meginhard of Pustertal
|final ruler = [[Leonhard of Gorizia]]
|current head =
|founding year = 11th century
|deposition= 1500
|nationality = Bavaria, later Gorizia, Carniola, Tyrol, Carynthia etc
}}
{{Royal house|
|surname = House of Meinhardin
|estate = Austria
|coat of arms = [[File:Gorz.jpg|thumb|220px|Gorizia County coat of arms, [[Hugo Gerhard Ströhl]], 1890]]
|country = [[Austria]]
|parent house = [[Sieghardinger|House of Siegharding]]
|titles = <br>King of Bohemia and Polen<br>Duke of Carinthia<br>Margrave of Istria and Moravia<br>Count of Gorizia and Tyrol etc
|founder = Count Meginhard of Pustertal
|final ruler = [[Leonhard of Gorizia]]
|current head =
|founding year = 11th century
|deposition= 1500
|nationality = Bavaria, later Gorizia, Carniola, Tyrol, Carynthia etc
}}
The '''Meinhardiner''' or '''Counts of Görz/Gorizia''' ({{lang-de|Grafen von Görz}}; {{lang-it|Conti di Gorizia}}) were a comital [[dynasty]] in the [[Holy Roman Empire]], originally officials in the [[Patriarchate of Aquileia (state)|Patriarchate of Aquileia]], who from 1127 ruled the [[County of Görz]] (''Gorizia''). In 1253 they inherited the [[County of Tyrol]], which passed to the cadet branch of '''Gorizia-Tyrol''' in 1271, also [[Duchy of Carinthia|Dukes of Carinthia]] from 1286 onwards. [[Henry of Bohemia|Henry of Gorizia-Tyrol]] by marriage even assumed the rule over the [[Kingdom of Bohemia]] and (titular) the [[Kingdom of Poland (1025–1385)|Kingdom of Poland]] in 1306 and again from 1307 to 1310. However, as he left no male heirs, the Gorizia-Tyrol branch became extinct upon the death of his daughter [[Margaret, Countess of Tyrol|Margaret]] in 1369. The line of the Counts of Görz died out in 1500, all Meinhardiner estates were finally incorporated by the [[Archduchy of Austria|Austrian]] House of [[House of Habsburg|Habsburg]].
El '''Meinhardiner''' o '''Comptes de Görz/Gorizia''' ({{lang-de|Grafen von Görz}}; {{lang-it|Conti di Gorizia}}) eren una [[dinastia]] de comital en l'[[Sacre Imperi Romanogermànic|Imperi Romà Sagrat]], originalment oficials al [[Pàtria del Friül|Patriarchate Of Aquileia]], que des de 1127 governava el [[Comtat Of Görz]] (''Gorizia'') . El 1253 heretaven el [[Tirol|Comtat Of Tyrol]], que passava a la branca de cadets de '''Gorizia-Tyrol''' el 1271, també [[Ducat de Caríntia|Dukes Of Carinthia]] des de 1286 cap endavant. El [[Henri Of Gorizia-tyrol]] per matrimoni fins i tot suposava la regla sobre el [[Regne Of Bohemia]] i (titular) el [[Regne de Polònia|Regne De Polònia]] el 1306 i una altra vegada de 1307 a 1310. Tanmateix, mentre no deixava cap hereu masculí, la branca Gorizia-Tyrol es tornava extingida a la mort de la seva filla [[Margaret]] el 1369. La línia dels Comptes de Görz desapareguts en 1500, totes les propietats Meinhardiner eren finalment incorporades per la Casa [[Arxiducat d'Àustria|Austríaca]] d'[[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]].
== History ==
== Història ==
TheLa dynastydinastia probablyprobablement hailedderivava fromde thela [[Rhenishdinastia Franconia]]ndels SieghardingSigàrdides dynasty(Sigarding, whichSigardians) originallyde descendedla fromFrancònia theRenana, [[Kraichgau]]que regionoriginalment anddescendia indels thecomtes 10thde centuryla ruledregió in thede [[ChiemgauKraichgau]] ofi theal Germansegle X governava al [[stem duchyChiemgau]] ofen el [[Historyducat ofde Bavaria|BavariaBaviera]]. OneUn SieghardingSigàrdida ''Meginhard''de (ornom Meinhard,Meginard d.o Meinard (+ 1090) isés documenteddocumentat ascom a countcompte ina thela Tyroleanvall del [[Puster Valleyal Tirol ([[Pustertal]]). TheEl progenitorancestre ofdels the MeinhardinerMeinardins, Countel Meinhardcomte Meinard I ofde GoriziaGorízia, andi hisel brotherseu germà Engelbert, [[Countcomte palatine]]palatí ofde BavariaBaviera, maypodria beser hisel sonsseu fill. TheLa dinastia apareixia dynastyinicialment firstal appearedvoltant aroundde [[Lienz]] andi gainedguanyava thel'ofici office of ade ''[[vogt]]'' at(protector) thea townla ofciutat de [[Gorizia]] (''Görz'') indins thedel Patriarchate ofPatriarcat d'Aquileia in theal 11thsegle centuryXI.
El comtat de Tirol era ja en l'edat mitjana (alta i baixa) una àrea de ports de muntanya important amb les travessies sobre els Alps Orientals Centrals, vital perquè els [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperadors de Sacre Imperi]] es posessin en contacte amb el [[Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)|Regne d'Itàlia]]. Els centres del poder Imperial eren inicialment dos [[Príncep-bisbe|bisbats]], el de [[Bisbat de Brixen|Brixen o Bressanone]] i el de [[Bisbat de Trenta|Trento]] establerts per l'emperador [[Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic|Conrad II]] el 1027. Els bisbes eren els sobirans de molts senyors (dits ministerials) i nobles de base que dominaven els passos amb els seus nombrosos castells principalment sud del [[pas de Brenner]] (Brennero). Una d'aquestes famílies de nobles eren els comtes de Tirol, anomenats pel castell de Tyrol prop de la ciutat de [[Meran]]. Veloçment ascendiren com administradors que exercien el poder de judicial per als bisbes de Trento i Brixen i finalment prenien el poder secular al sud del ducat de Baviera després de la deposició del duc [[welf]] [[Enric el Lleó]] el 1180. Aquell fet permet comprendre perquè el nom de la casa comtal es va transferir finalment al país sencer.
La dinastia probablement venia de la dinastia Siegharding [[Franconian Rhenish]], que originalment baixava des de la regió de [[Kraichgau]] i al 10è segle governava en el [[Chiemgau]] del [[ducats arrel|duchy de tija]] alemany de [[Bavaria]]. Un Siegharding ''Meginhard'' (o Meinhard, dies 1090) és documentat com a compte a la [[Pustertal|Vall]] Tyrolean [[Puster]]. El progenitor del Meinhardiner, Compte Meinhard jo de Gorizia, i el seu germà Engelbert, CONSIDERA PALATÍ de Bavaria, pot ser els seus fills. La dinastia primer apareixia al voltant de [[Lienz]] i guanyava l'oficina d'un ''[[vogt]]'' a la ciutat de [[Gorizia]] (''Görz'') al Patriarchate d'Aquileia a l'11è segle.
The Country of Tyrolia was already in the early and later Middle Ages an important mountain pass area with the lowermost crossings over the [[Central Eastern Alps]], vital for the [[Holy Roman Emperor]]s to reach the [[Kingdom of Italy (medieval)|Kingdom of Italy]]. The centers of the Imperial power were initially two [[Prince-bishop]]rics established by Emperor [[Conrad II, Holy Roman Emperor|Conrad II]] in 1027, [[Bishopric of Brixen|Brixen]] (''Bressanone'') and [[Bishopric of Trent|Trient]] (Trento). The bishops were the sovereigns of many semi-free compulsory henchmen (Ministerials) and base noblemen which styled until today the scenery with their numerous castles mostly south of the [[Brenner Pass]]. One of that noblemen families were the Counts of Tyrol, named by the [[Castle Tyrol]] near the town of [[Meran]]. They speedily ascended as bailiffs which exercised the judiicial power for the Trient and Brixen bishops and finally took over the secular power in the southern [[History of Bavaria|Duchy of Bavaria]] after the deposition of the [[House of Welf|Welf]] duke [[Henry the Lion]] in 1180. That fact is also to comprehend by seeing that the name of the ancestral mension was finally transferred over the whole country.
El País de Tyrolia era ja en l'edat mitjana primera i posterior una àrea de ports de muntanya important amb les travessies de lowermost sobre els [[Alps Orientals Centrals]], vital perquè els [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|Emperadors Romans Sagrats]] es posin en contacte amb el [[Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)|Regne D'itàlia]]. Els centres del poder Imperial eren inicialment dos [[Príncep-bisbe|Bisbats]] de [[Pas del Brenner|Príncep]] establerts per Emperor [[Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic|Conrad Ii]] el 1027, [[Brixen]] (''Bressanone'') i [[Trient]] (Trento). Els bisbes eren els sobirans de molts henchmen obligatori semilliure (Ministerials) i nobles de base que dissenyaven fins avui el paisatge amb els seus castells nombrosos principalment sud del [[Pas De Brenner]]. Un d'allò les famílies de nobles eren els Comptes de Tyrol, anomenat pel [[Castell Tyrol]] prop de la ciutat de [[Meran]]. Veloçment ascendien com administradors que exercien el poder de judiicial per als bisbes de Trient i Brixen i finalment prenien per sobre del poder secular al DUCHY OF BAVARIA del sud després de la deposició del duc de [[Welf]] [[Enric el Lleó|Henry El Lleó]] el 1180. Aquell fet és també comprendre veient que el nom de l'ancestral mension es transferia finalment sobre el país sencer.
Between 1253 and 1258 the Counts of Görz assumed the power in Tyrol after the Counts of Tyrol vanished in the virile succession. In 1237 Count [[Meinhard I of Gorizia-Tyrol|Meinhard III of Gorizia]] had married Adelheid, daughter of Count Albert III of Tyrol who died in 1253 leaving no male heirs, and could in this way demand his inheritance-claims. His son and successor Count [[Meinhard, Duke of Carinthia|Meinhard IV]] build up not only his rule, but could also urge on the building of a passably homogeneous country not only by the erection of a for then circumstances really exemplary administration. Anyhow the three areas of reign were to large for only one sovereign and primary to much distant, so was initiated a sharing out in 1267/71, whereby Meinhard IV ceded the County of Görz to his younger brother [[Albert I of Gorizia|Albert I]]. Albert's descendants, the so-called Görz Meinhardins, maintained until their extinction in the year 1500 the ancestral mansion at Gorizia, while the descendants of Meinhard IV (Count Meinhard II of Tyrol) ruled to their vanish in the virile succession over Tyrol.
Entre 1253 i 1258 els Comptes de Görz suposaven que el poder a Tyrol després dels Comptes de Tyrol desapareixia en la successió viril. El 1237 el Compte [[Meinhard Iii De Gorizia]] s'havia casat amb Adelheid, filla del Compte Albert Iii de Tyrol que moria el 1253 no deixant cap hereu masculí, i podia d'aquesta manera demanda el seu reclama herència. El seu fill i el successor Compte [[Meinhard Iv]] augmenten no només la seva regla, però també podria recalcar a l'edifici d'un país acceptablement homogeni no només prop de l'erecció d'un per llavors circumstàncies administració realment exemplar. De qualsevol manera les tres àrees de regnat eren a gran per a només un sobirà i primari a molt distant, així era iniciat un repartiment fora en 1267/71, per la qual cosa Meinhard Iv cedia el Comtat de Görz al seu germà més jove [[Albert I]]. els descendents d'Albert, l'anomenat Görz Meinhardins, mantinguts fins a la seva extinció durant l'any 1500 l'ancestral mansió a Gorizia, mentre els descendents de Meinhard Iv (Compte Meinhard Ii de Tyrol) governaven a seu desaparèixer en la successió viril sobre Tyrol.
In 1286 Meinhard IV received the rule over the [[Duchy of Carinthia]] and the adjacent [[March of Carniola]] by King [[Rudolph I of Germany]] in turn for his support against King [[Ottokar II of Bohemia]]. His son [[Henry of Bohemia|Henry]] in 1306 married [[Anne of Bohemia (1290–1313)|Anne]], the eldest daughter of King [[Wenceslaus II of Bohemia]] and after the sudden death of her brother King [[Wenceslaus III of Bohemia|Wenceslaus III]] in the same year even ascended the [[Kingdom of Bohemia|Bohemian]] throne. He however had to deal with claims raised by the [[House of Habsburg|Habsburg]] scion [[Rudolph I of Bohemia|Rudolph III]], son of King [[Albert I of Germany]], and in the long run both could not prevail against Count [[John of Bohemia|John of Luxembourg]], who became Bohemian king in 1310. As Henry himself left no male heirs upon his death in 1335, the [[Archduchy of Austria|Austrian]] House of Habsburg earned the legacy of the Görz-Tyrol branch in Carinthia and Carniola, which they held until 1918. Henry's only surviving daughter [[Margaret, Countess of Tyrol|Margaret "Maultasch"]] and her husband [[John Henry, Margrave of Moravia|John Henry of Luxembourg]] were only able to retain the County of Tyrol. In 1363 she ceded the county also to the Habsburg duke [[Rudolf IV, Duke of Austria|Rudolph IV of Austria]] after her only son with her second husband Duke [[Louis V, Duke of Bavaria|Louis V of Bavaria]], Count [[Meinhard III of Gorizia-Tyrol]] had died in the same year.
El 1286 Meinhard Iv rebia la regla durant el [[Ducat de Caríntia|Duchy Of Carinthia]] i el [[Març]] adjacent [[Rodolf I d'Alemanya|Of Carniola]] per [[Albert I d'Alemanya|Rudolph]] de Rei jo D'[[Joan el Cec|Alemanya]] a canvi per al seu suport contra el Rei [[Ottokar Ii De Bohemia]]. El seu [[Henri]] de fills en 1306 [[Anne]] casats, la filla més major del Rei [[Venceslau II de Bohèmia|Wenceslaus Ii De Bohemia]] i després del joc decisiu del seu Rei germà [[Venceslau III de Bohèmia|Wenceslaus Iii]] en el mateix any fins i tot pujava al tron [[Bohemi]]. Tanmateix havia de tractar amb reclamacions alçades per l'empelt d'[[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] [[Rudolph Iii]], fill del Rei [[Arxiducat d'Àustria|Albert]] jo D'[[Alemanya]], i a la llarga els dos no podrien prevaler contra el Compte [[John Of Luxembourg]], que es convertia Bohemian rei el 1310. Mentre Henry mateix no deixava cap hereu masculí a la seva mort el 1335, la Casa [[Austríaca]] d'Habsburg guanyava el llegat de la branca Görz-Tyrol a Carinthia i Carniola, que aguantaven fins a 1918. Que el henri només sobrevisqués a la filla [[Margaret "maultasch"]] i el seu marit JOHN HENRY OF LUXEMBOURG era només capaç de retenir el Comtat de Tyrol. El 1363 cedia el comtat també al duc Habsburg [[Rudolph Iv D'àustria]] després del seu únic fill amb el seu segon V de LOUIS de Duc de marits OF BAVARIA, el Compte MEINHARD III DE TYROL de GORIZIA havia mort en el mateix any.
Entre 1253 i 1258 els comtes de Görz o Gorízia assumien el poder a Tirol després de l'extinció de la successió mascle dels comtes de Tirol. El 1237 el comte Meinard III de Gorízia s'havia casat amb Adelaida, filla del comte Albert III de Tirol que moria el 1253 no deixant cap hereu mascle, i podia d'aquesta manera demanar l'herència. El seu fill i successor, el comte Meinard IV va augmentar el seu poder i va estructurar un país acceptablement homogeni per l'erecció d'un sistema administratiu realment exemplar. De qualsevol manera les tres àrees geogràfiques dels dominis eren massa grans només per un sobirà i a massa distància una de l'altra així que es va iniciar un repartiment el 1267/71, per el qual Meinard IV va cedir el comtat de Görz al seu germà més jove Albert I. Els descendents d'Albert, els anomenats Meinardins de Görz, van governar fins a la seva extinció durant l'any 1500 el comtat de Gorizia, mentre els descendents de Meinhard IV (comte Meinard II de Tirol) governaven aquest territori fins a la seva extinció.
In 1286 Meinard IV va rebre el [[ducat de Caríntia]] i la veïna marca de Carniola del rei [[Rodolf I d'Alemanya]] en agraïment pel seu suport contra [[Ottokar II de Bohèmia]]. El seu fill Enric de Bohèmia es va casar el 1306 amb Anna de Bohèmia (1290–1313) filla gran del rei [[Venceslau II de Bohèmia]] i després de la sobtada mort del rei [[Venceslau III de Bohèmia|Wenceslau III]] el mateix any fins i tot pujava al tron del [[Regne de Bohèmia]]. Tanmateix havia de fer front a les reclamacions alçades per el membre de la casa d'[[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] [[Rodolf III]], fill del rei Albert I d'Alemanya]], arxiduc d'Àustria, i finalment cap dels dos podia imposar-se enfront del comte [[Joan de Luxemburg]], que es convertia en rei de Bohèmia el 1310. Mentre Enric mateix no deixava cap hereu masculí a la seva mort el 1335, i la casa [[austríaca]] d'Habsburg guanyava el llegat de la branca Görz-Tyrol a Caríntia i Carniola, que van mantenir fins a 1918. Enric només va deixar una filla anomenada Margarida de Tirol o Margarida "Maultasch" i el seu marit Joan Enric de Luxemburg, marcgravi de Moravia només era capaç de retenir el comtat de Tirol. El 1363 Margarida cedia també aquest comtat al duc Habsburg [[Rodolf IV d'Àustria]] després que el seu únic fill amb el seu segon marit, Lluís V de Baviera, el comte Meinard III de Gorízia-Tirol, havia mort aquell mateix any.
The Counts of Görz were moreover the Bailiffs of Aquileja. They are famous in numismatics as publishers of the first German golden coin, the "Zwainziger". The renowned diplomat and minnesinger [[Oswald von Wolkenstein]] was a subordinate of the Counts of Görz. The Gorizia branch of the dynasty became extinct in the year 1500, when the last male family member Count [[Leonhard of Gorizia]] died withoud issue. One apparent or illegitimate branch of the Meinhardiner was the [[House of Graben von Stein|Graben von Stein]] family. After Leonhards of Gorizias death they became his succeeder as stadtholders at [[Lienz]] in [[East Tyrol]].
Els Comptescomptes de Görz erenforen a més els Administradorsadministradors d'AquilejaAquileia. Són famosos en numismàtica com editors de la primera moneda daurada alemanya, el "Zwainziger". El diplomàtic cèlebre i minnesinger [[Oswald Von Wolkenstein]] era un subordinat dels Comptescomtes de Görz. La branca GoriziaGorízia de la dinastia es tornavava extingidaextingir durant l'any 1500, quan moria l'últim Comptecomte mascle de membrela familiarfamília masculíLeonard [[Leonhardde OfGorízia, Gorizia]] assumpte desense withoudsuccessió. Una branca aparent o il·legítima deldels MeinhardinerMeinardins eraeren la família dedels [[VonGraben von Stein]] de [[Fossa Tectònica]]. Després de Leonhards dela mort Goriziasde convenienLeonard alvan seuesdevenir succeedersuccessors com stadtholdersa senyors a [[Lienz]] aal EASTTirol TYROLoriental.
[[File:XIngeram Codex 091b-Görz.jpg|thumb|Görz coat of arms, Ingeram Codex, 1459]]
[[Còdex de File:XingeramXIngeram Codex 091b-Görz.jpg|thumb|Escut d'armes de Görz, IngeramCòder Codexd'Ingeram, 1459]]
== Counts of Görz ==
== Comptes de Görz ==
*Marquard de Gorízia (vers 1060/1074), Vogt d'Aquileia, comte a Viehbachgau i Caríntia, marcgravi d'Ístria-Carniola (algunes fonts el consideren també duc de Caríntia)
*[[Marquard of Gorizia|Marquard]] ([[floruit|fl.]] 1060/1074), Vogt of Aquileia
* [[Marquard]] ([[floruit|fl.]] 1060/1074), Vogt d'Aquileia
{|
| valign="top" |
*[[HenryEnric I ofde Gorizia|Henry I]]Gorízia (died+ afterdesprés de 1102), Vogt ofd'Aquileia Aquileiades fromde 1082{{spaces|10}}
*[[Ulric de Gorízia]] (o Ulric d'Eppenstein) (+ 1122), germà, vogt de Sankt Gallen, patriarca d'Aquileia.
**[[Ulrich of Gorizia|Ulrich]] (died 1122), brother
| valign="top" |
*MeginhardMeginard (died+ aboutvers 1090), fromde thela Housecasa ofdels SieghardingSigardings, Countcomte ina thela [[Pustervall Valley]]de Puster
|}
*[[Meinard I de Gorízia|Meinard I]] (+ 1139/1142), origen incert (possible fill de Meginard), esmentat com a [[comtat de Görz|comte de Görz]] el 1117, junt amb el seu germà, comte palatí de Caríntia, vogt del patriarcat d'Aquileia i de San Pere a Ístria
{|
**[[Engelbert I de Gorízia|Engelbert I]] (+ vers 1122), també [[comte palatí]] de [[Baviera]] i Vogt de l'abadia de [[Millstatt]] a Caríntia
| valign="top"|
***[[Enric II de Gorízia|Enric II]] (1142–1150), comte de Görz
* [[Henri]] jo (mort després de 1102), Vogt d'Aquileia des de 1082 {{spaces|10}}
***[[Engelbert II de Gorízia|Engelbert II]] (1142–1191), fill de Meinard I, comte junt amb el seu germà , marcgravi d'Ístria, comte palatí de Caríntia, vogt d'Aquileia i de Millstatt
** [[Ulrich]] (mort 1122), germà
***[[Meinard II de Gorízia|Meinard II el Vell]] (1191–1231) comte de Görz, marcgravi d'Ístria, vogt de [[Poreč|Parenzo]]
| valign="top"|
****[[Engelbert III de Gorízia|Engelbert III]] (1191–1220), fill d' Engelbert II, comte junt amb el seu germà, vogt de Millstatt
* Meginhard (mort sobre 1090), des de la Casa de Siegharding, Compta a la [[Pustertal|Vall De]] PUSTER
****[[Meinard I de Gorízia-Tirol|Meinard III]] (1231–1258), fill d'Engelbert III, comte de Görz, marcgravi d'Ístria, vogt d'Aquileia, Trento, Vrixen i Bozen, hereta el [[comtat de Tirol]] el 1253 al casar-se amb l'hereva Adelaida de Tirol († 1279)
|}
*'''[[Meinhard I of Gorizia|Meinhard I]]''' (died 1139/1142), descent uncertain, mentioned as [[County of Görz|Count of Görz]] in 1117, jointly with his brother
* '''[[Meinhard]] jo''' (mort 1139/1142), descens incert, esmentat com [[Count Of Görz]] el 1117, conjuntament amb el seu germà
**[[Engelbert I of Gorizia|Engelbert I]] (died about 1122), also [[Count palatine]] of [[History of Bavaria|Bavaria]] and Vogt of [[Millstatt Abbey]] in Carinthia
** [[Engelbert]] jo (mort sobre 1122), també [[Considera palatí]] de [[Bavaria]] i Vogt d'[[Abadia De Millstatt]] a Carinthia
*[[Engelbert II of Gorizia|Engelbert II]] (1142–1191), son of Meinhard I, jointly with his brother
* [[Engelbert Ii]] (1142-1191), fill de Meinhard jo, conjuntament amb el seu germà
**[[Henry II of Gorizia|Henry II]] (1142–1150)
[[Henri De]] ** II (1142-1150)
*[[Engelbert III of Gorizia|Engelbert III]] (1191–1220), son of Engelbert II, jointly with his brother
* [[Engelbert Iii]] (1191-1220), fill d'Engelbert Ii, conjuntament amb el seu germà
**[[Meinhard II of Gorizia|Meinhard II the Old]] (1191–1231)
** [[Meinhard Ii Els Vells]] (1191-1231)
*[[Meinhard I of Gorizia-Tyrol|Meinhard III]] (1231–1258), son of Engelbert III, inherited [[County of Tyrol|Tyrol]] in 1253
* Els [[Meinhard Iii]] (1231-1258), fill d'Engelbert Iii, heretaven [[Tirol|Tyrol]] el 1253
=== Görz-Tyrol ===
=== Tyrol de Görz ===
*[[Meinhard, Duke of Carinthia|Meinhard IV]] (1258–1271), Count of Tyrol after partition, also Duke of [[Duchy of Carinthia|Carinthia]] from 1286 until 1295
* [[Meinhard Iv]] (1258-1271), Compte de Tyrol després de partició, també Duc de [[Ducat de Caríntia|Carinthia]] des de 1286 fins a 1295
*[[Henry of Bohemia|Henry V]], son of Meinhard IV, Count of Tyrol and Duke of Carinthia from 1295, King of [[Kingdom of Bohemia|Bohemia]] 1306 and 1307-1310
* [[V D'henry]], fill de Meinhard Iv, Compte de Tyrol i Duc de Carinthia des de 1295, Rei de [[Bohemia]] 1306 i 1307-1310
*[[Margaret, Countess of Tyrol]] (1335-1363), daughter of Henry V
* [[Margaret, Countess Of Tyrol]] (1335-1363), filla d'Henry V
''Line extinct, Tyrol fell to [[House of Habsburg]]''
''Línia extingit, Tyrol queia a [[Dinastia dels Habsburg|House Of Habsburg]]''
=== Gorizia ===
=== Gorizia ===
*[[Albert I of Gorizia|Albert I]] (1258–1304), until 1271 jointly with his brother Meinhard IV
* [[Albert]] jo (1258-1304), fins a 1271 conjuntament amb el seu germà Meinhard Iv
*[[Albert II of Gorizia|Albert II]] (1304–1325), son of Albert I, jointly with his brother
* [[Albert Ii]] (1304-1325), fill d'Albert jo, conjuntament amb el seu germà
**[[Henry III of Gorizia|Henry III]] (1304–1323) until 1307 partition, succeeded by
[[Henri De]] ** III (1304-1323) fins a 1307 partició, reeixia a prop
*[[John Henry IV of Gorizia|John Henry IV]] (1323–1338), son of Henry III
* [[John Henry Iv]] (1323-1338), fill d'Henry Iii
*[[Meinhard VI of Gorizia|Meinhard VI]] (1338-1385), son of Albert II, Princely Count from 1365, and his brothers
* [[Meinhard Vi]] (1338-1385), fill d'Albert Ii, Principesc Comptar de 1365, i els seus germans
**[[Albert III, Count of Gorizia|Albert III]] (1338–1374)
** [[Albert Iii]] (1338-1374)
**[[Henry V of Gorizia|Henry IV]] (1338–1362)
[[Henri De]] ** IV (1338-1362)
*[[Henry VI, Count of Gorizia|Henry VI]] (1385–1454), son of Meinhard VI, jointly with his brother
* [[Henri Vi]] (1385-1454), fill de Meinhard Vi, conjuntament amb el seu germà
**[[John Meinhard of Gorizia|John Meinhard]] (1385–1429)
[[Meinhard De John]] DE ** (1385-1429)
*[[Leonhard of Gorizia|Leonhard]] (1454–1500), son of Henry VI, jointly with his brothers
* [[Leonhard]] (1454-1500), fill d'Henry Vi, conjuntament amb els seus germans
**[[John II, Count of Gorizia|John II]] (1454–1462)
** [[John Ii]] (1454-1462)
**[[Louis of Gorizia|Louis]] (1454–after 1456)
** [[Louis]] (1454 després 1456)
''Possessions to House of Habsburg, Gorizia part of [[Inner Austria]] from 1564 to 1619, Lienz unified with Tyrol''
''Possessions a Casa d'Habsburg, part Gorizia d'[[Àustria Interior]] de 1564 a 1619, Lienz unificava amb Tyrol''
=== Other family members ===
=== uns Altres membres familiars ===
* [[Elisabeth of Gorizia-Tyrol]] (1262–1312), daughter of Meinhard IV, [[List of German queens|Queen-consort of the Romans]] in 1298 by marriage with King [[Albert I of Germany]]
* [[ Elisabeth Of Gorizia-tyrol]] (1262-1312), filla de Meinhard Iv, [[Romans D'of The]] de [[Albert I d'Alemanya|Consort]] de REINA el 1298 per matrimoni amb el Rei ALBERT jo D'ALEMANYA
* [[Elisabeth of Carinthia]] (1298 – after 1347), her niece, granddaughter of Meinhard IV by his son [[Otto III of Carinthia|Otto]], in 1337 queen-consort of Sicily as wife of King [[Peter II of Sicily]]
* [[Elisabet de Caríntia| Elisabeth Of Carinthia]] (1298 - després de 1347), la seva neboda, néta de Meinhard Iv pel seu fill [[Otto]], el 1337 consort de reina de Sicília com muller del Rei [[Pere II de Sicília|Peter Ii De Sicília]]
* Meinhard V, (died after 1318), son of Henry III
* Meinhard V, (mort després de 1318), fill d'Henry Iii
=== Görz-Tirol ===
*****[[Mainard II de Tirol|Meinard (IV) I de Caríntia]] (1258–1271), comte de Görz i Tirol i després de la partició comte de Tirol, també duc de [[Ducat de Caríntia|Caríntia]] des de 1286 fins a 1295. Casat amb Elisabet de Baviera († 1273)
******[[Elisabet de Gorízia-Tirol|Elisabet de Caríntia, Górz i Tirol]], consort del rei d'Alemanya († 1313)
******[[Otó III de Caríntia]], comte de Tirol, duc de Caríntia († 1310)
****** Albert II de Tirol, († 1292), comte de Tirol
****** Lluís († 1305)
******[[Enric de Bohemia|Enric (V) de Tirol, Carintia i Bohemia]] († 1335), fill de Meinard (IV), comte de Tirol i duc de Caríntia des de 1295, rei de [[Regne de Bohèmia|Bohèmia]] i marcgravi de Moràvia 1306 i 1307-1310
*******[[Margarida de Tirol]] (1335-1363), filla d'Enric, comtessa de Tirol
********[[Meinard III de Tirol]] (1344-1363)
*Llinatge extingit, Tirol passa a la casa d'Habsburg
=== Gorízia ===
{{DEFAULTSORT:Meinhardiner}}
*****[[Albert I de Gorízia|Albert I]] (1258–1304), fins 1271 comte de Görz i Tirol conjuntament amb el seu germà Meinard IV, després comte de Görz, Pustertal i Lienz
{{DEFAULTSORT:Meinhardiner}}
***** Clara, casada amb [[Andreu III d'Hongria]] (1286)
***** Eufemia
******[[Enric II de Gorízia|Enric II]] (1304–1323) comte conjuntament amb el seu germà fins a la partició del 1307, casat amb Beatriu de Camino (filla de Gerard di Camino) i amb Beatriu de Baixa Baviera († 1360), vicari imperial a Treviso (1322)
*******[[Meinard V de Gorízia]] (+ després de 1318), comte de Górz
*******[[Joan Enric IV de Gorízia|Joan Enric IV]] (1323–1338), comte de Görz
******[[Albert II de Gorízia|Albert II]] (1304–1325), fill d'Albert I, comte conjuntament amb el seu germà casat amb Elisabet d'Hessen († 1308) i amb Eufèmia de Mätsch († 1350)
*******[[Albert III de Gorízia|Albert III]] (1338–1374) comte de Görz casat amb Caterina fill de Frederic comte de Cilli
*******[[Enric III de Gorízia|Enric III]] (1338–1362) comte de Görz, casat amb Ziliola filla de Jacob de Carrara
*******[[Meinard VI de Gorízia|Meinard VI]] (1338-1385), comte des de 1365 amb els seus germansm casat amb Caterina filla d'Ulric de Pfannenberg i després amb Utegilda filla d'Ulric de Mätsch
********Anna, casada amb Esteve Frangipane (1352)
********Ursula, casada amb Enric de Schaumberg (1362)
********Elisabet esposa de Guillem de Cilli (1373)
********Eufemia esposa de de Nicolau de Segna (1370)
********Caterina, promesa el 1361 a Leopold III d'Habsburg, casada el 1372 a Joan de Baviera-Munich
********[[Joan Meinard de Gorízia|Joan Meinard]] (1385–1429) comte conjuntament amb el seu germà Enric VI, comte palatí de Caríntia i comte de Kirchberg, casat amb Magdalena filla de Frederic duc de Baviera
********[[Enric VI de Gorízia|Enric VI]] (1385–1454), comte de Görz, de Kirchberg (a Suàbia) i comte palatí de Caríntia, conjuntament amb el seu germà Joan Meinard
*********Margarida, esposa de Joan d'Ottingen
*********Anna, esposa de Brunoro della Scala (1437)
*********[[Joan II de Gorízia|Joan II]] (1454–1462), comte de Görz, promès a Elisabet (filla d'Ulric de Cilli)
*********[[Lluís de Gorízia|Lluís]] (1454–1457), comte de Görz
*********[[Leonard de Gorízia|Leonard]] (1454–1500), fill d'Enric VI, conjuntament amb els seus germans, fou el darrer del llinatge; casat amb Paula Gonzaga (1477) filla de Lluís III Gonzaga, marquès de Màntua
*''Possessions a la Casa d'Habsburg, Gorizia part de l'[[Àustria Interior]] de 1564 a 1619, Lienz unificada amb Tirol
=== Princeses destacades de la família ===
* [[Elisabet de Gorízia-Tirol]] (1262–1312), filla de Meinard IV, casada amb [[Albert I d'Alemanya]] el 1298
* [[Elisabet de Caríntia]] (1298 – després de 1347), la seva neboda, néta de Meinard IV pel seu fill Otó, el 1337 reina consort de [[Regne de Sicília|Sicília]] com muller del rei [[Pere II de Sicília]]
[[Categoria:Austrohongaresos]]
[[Categoria:PolíticaNoblesa d'Europagermànica]]
[[Categoria:Biografies per activitat]]
[[Categoria:Cognoms]]
[[Categoria:Monarquia]]
[[Categoria:Biografies per ideologia]]
[[Categoria:Austríacs]]
[[Categoria:Història d'Àustria]]
[[Category:Austrian noble families]]
[[Category:Royal families]]
[[Category:Meinhardiner]]
[[Category:Counts of Gorizia]]
[[bg:Майнхардини]]
| 