Revisió del 01:37, 5 feb 2012 modifica JackieBot (discussió \| contribucions) Bots 17.514 edits m r2.6.5) (Robot modifica: be:Джуліа Рамана ← Edició anterior		Revisió del 18:26, 13 març 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 2: '''Giulio Pippi''' més conegut com '''Giulio Romano''' ([[Roma]] c. [[1499]]? - † [[Màntua]] [[1 de novembre]] de [[1546]]) fou un [[pintor]], [[arquitecte]] i decorador italià del [[segle XVI]], prominent alumne de [[Rafael]], les innovacions del qual amb relació al [[classicisme]] de l'alt [[renaixement]] van ajudar a definir l'estil definit com a [[manierisme]]. Els dibuixos de Romano han estat molt cercats pels col·leccionistes. Els gravats de l'època sobre la seva obra van ser una contribució significativa per a la difusió de l'estil a tota [[Europa]]. == Biografia == Giulio Romano va néixer a Roma. A la seva joventut, com jove assistent a l'estudi de Rafael, va treballar en molts [[frescs]] de les galeries vaticanes, sobre dissenys del seu mestre, i a la Sala Rafael dels palaus papals, en un grup de figures per al fresc ''Incendi al Borgo''. També va col·laborar a la pintura dels cels rasos de la Vil·la Farnesina. Línia 8: Després de la mort de Rafael el [[1520]], Romano va ajudar a completar els frescs sobre la vida de [[Constantí I el Gran\|Constantí]] al [[Vaticà]], així com obres inconcluses de Rafael, entre elles ''Coronació de la Verge'' i ''Transfiguració''. A la ciutat de Roma, va decorar la ''Vil·la Madama'' per al cardenal Julio de Mèdicis, després papa [[Climent VII]]. Els frescs de Romano manquen de la majestuositat i serena simplicitat de l'obres de Rafael. Les seves primeres obres arquitectòniques assenyalables van ser realitzades a Roma: la ''Vil·la Lante'' (1518 - 1521) edificada sobre el [[Janícul]] per a Baldasarre Tunni da Pescia, i el ''Palau Stati-Maccarani'' (1521 - 1524). [[Fitxer:Palazzo Te Mantova 2.jpg\|thumb\|left\|250px\|''Palazzo Te'' a [[Màntua]] per Giulio Romano.]] [[Fitxer:Giulio Romano.jpg\|thumb\|250px\|left\|''Madonna col Bambino'' per Giulio Romano.]] Després del [[Saqueig de Roma (1527)]], i la mort de [[Lleó X]], el mecenatge romà decreix. Vasari conta com Baldassare Castiglione va ser enviat per Frederic II de Gonçaga per aconseguir que Romano creés pintures i projectes d'arquitectura i enginyeria per al Ducat de Màntua. La seva obra magistral d'arquitectura i pintura de frescs al suburbi d'aquella ciutat anomenat Te, és la residència d'estiu per als ducs de Màntua anomenada ''Palazzo Te'' (1525-1525), amb els seus famosos frescs [[Trompe-l'oeil]], com el conjunt anomenat L'Olimp caracteritzat aquest conjunt pel seu estil extravagant i ple d'èmfasi. El ''Palazzo Te'' es una construcció articulada al voltant d'un pati central estant una de les seves principals característiques l'harmonia entre els diversos motius [[classicisme\|classicistes]] que l'adornen (mètopes, frisos, bandes llombardes, carreus bossellats, columbaris etc.) També allà va ajudar a reconstruir el palau ducal de Màntua, la catedral i va dissenyar a més a més l'església propera de San Benedicto. Diversos sectors inundables de Màntua se reconstruyeren sota la direcció de Romano, el suport i l'amistat del duc mai no li van faltar; es diu que l'ingrés anual de Romano superava els 1000 ducats. El seu estudi es va convertir en una escola d'art molt famosa. Línia 18: Segons la tradició renaixentista, moltes obres de Romano van ser només temporànies: {{cita\|''Quan [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic\|Carles V]] va venir a Màntua, Giulio, per ordre del Duc, va construir bells arcs, escenes de comèdia i d'altres coses sense parió; ningú com ell per a les mascarades, o per fer curiosos abillaments per a justes, festes, torneigs que van meravellar a l'emperador i a tots els presents. Per a la ciutat de Màntua en diversos moments va dissenyar temples, capelles, jardins, façanes, i era tan afeccionat a decorar-les, que per pròpia iniciativa va restaurà llocs bruts, plens d'aigua estancada i completament inhabitables, en llocs acollidors i agradables.''\|[[Vasari]]\|''[[Le Vite]]''}} Romano també va dissenyar tapissos, i l'àlbum eròtic ''I Modi'', que va ser expertament gravat per Marcantoni Raimondi, qui va sofrir presó a [[Roma]] per atemptar contra la moral de l'època. Línia 28: == Selecció d'obres == ''Pedra de Sant Esteve'' (Santo Stefano, [[Gènova]]): "Giulio mai no va fer una obra més bella que aquesta, " va dir Vasari. Domenico del Barbiere va gravar la imatge, i en conseqüència va influir en dissenyadors que mai no van veure l'original a Gènova. ''Adoració dels Mags'' ([[Museu del Louvre]]). ''Incendi al Borgo'', fresc ([[Museus Vaticans#Estances de Rafael\|Estances de Rafael]] als [[Museus Vaticans]]). ''Figures emblemàtiques'', ploma i tinta sépia sobre grafit (Museu de Belles Arts de [[San Francisco]]).

Giulio Romano: diferència entre les revisions