Filippo Lippi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.5) (Robot modifica: th:ฟีลิปโป ลิปปี
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 4:
 
==Biografia i obres==
Va nàixer a [[Florència]], fill de Tommaso di Lipo, carnisser, i d'Antonia di Ser Bindo Sernigi. Ambdós pares van morir quan ell era un xiquet. Mona Lapaccia, la seua tia, va ocupar-se d'ell. L'any 1420 va ser registrat a la comunitat de frares [[carmelites]] del Carmine, a Florència, on va romandre fins l'any 1432. Va fer els vots l'any 1421, a l'edat de setze anys. A la seua obra ''[[Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, e architettori]],'' [[Giorgio Vasari|Vasari]] diu:
{{Cita|Aquest xicot era molt hàbil en els treballs manuals, però maldrestre i poc capacitat per a l'estudi de les lletres, a les quals es resistia a aplicar el seu enginy, i que mai va voler-les tenir per amigues. [...] I com al noviciat sempre gaudia gargotejant els papers dels seus germans mentre estudiaven, el prior li va donar tot tipus de facilitats perquè aprenguera a pintar|[[Giorgio Vasari]]|''[[Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, e architettori]]''}}
 
Línia 14:
El juny de [[1456]] se sap que estava vivint a [[Prato]] (prop de Florència) pintant uns frescos del cor de la catedral. L'any 1458, mentre feia els frescos, va pintar un quadre per a la capella del convent de Santa Margarida de Prato, on va conèixer Lucrezia Buti, la bonica filla d'un florentí, Francesco Buti; que o bé era novícia o bé es trobava al convent sota cura de les monges. Lippi li va demanar que posara com a model per a la Mare de Déu (o potser santa Margarida); després la va seduir i la va raptar enduguent-se-la a sa casa, sense consentir a tornar-la malgrat els esforços de les monges.
 
El resultat va ser un fill: [[Filippino Lippi]], qui més tard seria també pintor, no menys famós que son pare. Així són els fets segons els va narrar Vasari menys d'un segle després d'haver succeït. Actualment s'ha posat en dubte la veracitat dels fets, dient que potser Lippo no va tenir res a veure amb Lucrezia, i que fins i tot Lippino era un fill adoptat pel mestre o un mer deixeble. S'ha al·legat com a prova que dos reputats retrats de Lucrezia en pintures de Lippo no s'assemblen; un és una Mare de Déu d'excel·lent factura, actualment al [[Palau Pitti]]; l'altre presenta Lucrezia també com a Mare de Déu en una ''Nativitat'' que es conserva al [[Louvre]]. Però aquesta prova també és dubtosa, perquè l'autoria de la pintura del Louvre es troba discutida. Per altra banda, sembla més plausible que la Mare de Déu del Louvre no siga el retrat original de la narració de Vasari, sinó una ''Santa Margarida'' conservada a la Galeria de [[Prato]].
 
Els frescos del cor de la catedral de Prato, que representen escenes de la vida de sant Joan Baptista i sant Esteve als dos murs principals enfrontats, es consideren les obres més importants i monumentals de Fra Filippo, en particular la figura de Salomé dansant, que presenta evidents afinitats amb obres posteriors de [[Sandro Botticelli]], el seu deixeble i de [[Filippino Lippi]], el seu fill, així com l'escena del dol ceremonial sobre les despulles de sant Esteve. Hom creu que aquesta última conté un retrat del pintor, però hi ha diverses opinions respecte a quina de les figures hi correspondria. Al final del mur del cor es troben sant Joan Gualbert i sant Albert, mentre que a la [[volta (arquitectura)|volta]] hi ha representacions dels quatre evangelistes.
 
Lippi va passar el final de la seua vida a [[Spoleto]], d'on havia rebut un encàrrec per pintar a l'[[absis]] de la catedral diverses escenes de la [[vida de la Mare de Déu]]. A la semi-cúpula de l'absis s'hi troba la [[Coronació de la Mare de Déu]], amb àngels, sibil·les i profetes. També hi ha les escenes de l'Anunciació, l'Adoració de l'Infant i el Funeral de la Mare de Déu. Aquestes escenes, que no són completament comparables a les de Prato, van ser acabades per [[Fra Diamante]] després de la mort de Lippi. Un grup d'assistens al funeral inclou un altre autoretrat de Lippi amb el seu fill Fillipino i els seus ajudants: [[Fra Diamante]] i [[Pier Matteo d'Amelia]].
 
Se sap que Lippi va morir a Spoleto, al voltant del 8 d'octubre de 1469, però hi ha controvèrsia sobre la causa de la seua mort. S'ha dit que el papa li hauria donat dispensa per casar-se amb Lucrezia, però abans de l'arribada de l'autorització Lippi hauria estat enverinat pels ofesos parents de Lucrezia o per una anterior amant seua, substituïda per Lucrezia en els inconstants sentiments de Lippi. Aquesta versió es considera avui dia una llegenda, perquè de fet una venjança sobre un home de seixanta-tres anys per una seducció comesa a l'edat de vint-i-dos anys sembla poc plausible. Va ser enterrat a [[Spoleto]], a la banda esquerra del transsepte de la catedral, on se li va erigir un monument fúnebre per voluntat de [[Llorenç el Magnífic]], atès que la família Mèdici sempre l'havia protegit, començant per [[Cosme de Mèdici]]. [[Pesellino|Francesco di Pesello (dit Pesellino)]] i [[Sandro Botticelli]] s'hi troben entre els seus deixebles més reputats.