Arthur Eichengrün: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot corregeix l'ORDENA, en treu blancs i caràcters especials i posa majúscula on toca.
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
'''Arthur Eichengrün''' (13 agost 1867, [[Aquisgrà]] - 23 de desembre de 1949, [[Bad Wiessee]], [[Baviera]]) fou un químic alemany que inventà l’[[Aspirina]] en col·laboració amb el seu ajudant [[Felix Hoffmann]].
 
==Biografia==
Línia 6:
==Obra==
[[Fitxer:Aspirine macro shot.jpg|thumb|Aspirina]]
Eichengrün realitzà una investigació important en el camp de la síntesi de compostos químics, cosa que demostren les seves 47 patents. Però és més conegut per la controvèrsia al voltant de la qüestió de qui inventà l’[[Aspirina]]. Segons la Bayer fou [[Felix Hoffmann]], un jove químic de la Bayer qui el 1897 sintetitzà [[àcid acetilsalicílic]] (ASA, el compost actiu de l'Aspirina) mitjançant un procés que permetia la seva utilització amb finalitats farmacèutiques. El 1853 el químic francès [[Charles Frédéric Gerhardt]] ja l’havia obtingut però no es podia emprar-se com a medicament. Tanmateix el 1949, Arthur Eichengrün, director d’investigacions de la Bayer el 1897, publicà un article a la revista ''Pharmazie''<ref>{{Citar publicació |cognom=Eichengrün |nom=A |enllaçautor= |coautors= |article=50 Jahre Aspirin |url= |format= |llengua= |consulta= |publicació=Pharmazie |editorial= |lloc= |volum= |exemplar=4 |data=1949 |pàgines=582-4 |issn= |citació= |ref= }}</ref> en el qual afirmava haver planejat i dirigit la síntesi de l'Aspirina juntament amb diversos compostos relacionats. També afirmava que s'havia encarregat de les primeres proves clíniques. Finalment afirmà que el paper de Hoffmann es limità a la síntesi de laboratori inicial amb el seu procés i res més.<ref>{{citar publicació |cognom= Sneader |nom= W |títol=The discovery of aspirin: a reappraisal |publicació=BMJ (Clinical research ed.) |volum=321 |exemplar=7276 |pàgines=1591–4 |data=2000 | pmid = 11124191 | pmc = 1119266 | doi=10.1136/bmj.321.7276.1591}}</ref> La causa de tot aquest embolic és que l’Alemanya nazi sorgida de les eleccions del 1933 s’encarregà de promoure un inventor ari en lloc d’un jueu.
 
També desenvolupà el [[Protargol]] el 1897, una sal de plata d'una barreja de proteïnes, que podia emprar-se contra la [[gonorrea]] i que fou emprada fins a l’aparició de les [[sulfonamides]] i, després, dels [[antibiòtic]]s.<ref>{{citar publicació |cognom=Vaupel |nom=E |títol=Arthur Eichengrün--tribute to a forgotten chemist, entrepreneur, and German Jew |publicació=Angewandte Chemie (International ed. in English) |volum=44 |exemplar=22 |pàgines=3344–55 |data=2005 | pmid = 15798983 | doi = 10.1002/anie.200462959 }}</ref>