Planta bulbosa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- & + i )
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 2:
[[Fitxer:Lilium regale1UME.jpg|thumb|150px|''Lilium regale'' ]]
[[Fitxer:Crocus Bonte Krokus.jpg|thumb|150px|Grup de safrans (''Crocus'') en floració]]
Les '''[[plantes bulboses]]''' són plantes [[herbàcia|herbàcies]] i [[planta perenne|perennes]] que presenten òrgans subterranis de reserva de nutrients, tals com [[bulb]]s, [[corms]], [[rizoma|rizomes]], [[tubercle]]s i [[arrel tuberosa|arrels tuberoses]]. Aquestes espècies solen perdre la seva part aèria durant les èpoques desfavorables de creixement (l'hivern o l'estiu, depenent de l'espècie) i romanen en repòs gràcies a les reserves emmagatzemades als seus bulbs. Quan les condicions estacionals tornen a ser favorables, aquestes reserves sustenten el nou cicle de creixement. A més, els bulbs també permeten la multiplicació vegetativa o asexual en aquestes espècies.<ref name="cero">Rosella Rossi. 1990. Guía de Bulbos. Grijalbo. Barcelona.</ref><ref name="uno">Hessayon, D.G. The Bulb Expert. Transworld Publishers Ltd. Londres, 1999</ref> El concepte de "plantes bulboses" fa referencia, bàsicament, a aquelles espècies que s'utilitzen com ornamentals en [[parc]]s i [[jardí|jardins]] o bien, com [[floricultura|flors de tall]]<ref name="uno" /> i fora d'aquest àmbit no s'utilitza per referir-se a plantes amb estructures de propagació vegetativa que no siguin bulbs.
 
== Adaptacions al medi ==
Línia 10:
Les adaptacions i les estratègies de les plantes bulboses poden satisfer exigències ecològiques molt diverses. Nombroses tulipes ''([[Tulipa]])'' d'origen asiàtic, per exemple, estan adaptades a un clima continental extrem, amb estius secs i tòrrids, hiverns gelats i primaveres amb breus aiguats, període en el qual desenvolupen el seu cicle complet. Existeixen, d'altra banda, moltes espècies de [[sotabosc]], com alguns safrans ''([[Crocus]]),'' l'escil·la ''([[Scilla]])'' i la dent de gos ''([[Erythronium]])'' que, gràcies a les seves reserves alimentoses, creixen molt ràpid i compleixen el seu cicle a principis de la primavera, abans que les fulles dels arbres de s'hagin desenvolupat i els prenguin la llum del sol.<ref name="cero" /> [[Fitxer:Ridgeway mongwell.jpg|thumb|''Scilla non-scripta'' creixent en un sotabosc ]]
 
Moltes plantes bulboses viuen [[biocenosi|comunitats]] adaptades a incendis recorrents durant l'estació seca (per exemple, diverses espècies d'[[iridàcia|iridàcies]]). En aquests períodes, les plantes bulboses es troben en repòs i d'aquesta manera sobreviuen a la calor del foc. Els incendis netegen de vegetació la superfície, eliminant la competència i, a més, aporta nutrients al sòl a través de les cendres. Quan cauen les primeres pluges, els bulbs, corms i rizomes comencen a brotar ràpidament, iniciant un nou període de creixement i desenvolupament sostingut per les reserves acumulades als seus teixits durant l'estació prèvia. Diverses espècies del gènere ''[[Cyrtanthus]],'' per exemple, són reconegudes per la seva ràpida capacitat de floració després d'incendis naturals d'armenteres, i per això diverses d'aquestes espècies són conegudes com "lliri de foc". De fet, certes espècies com ''[[Cyrtanthus contractus]],'' ''[[Cyrtanthus ventricosus]]'' i ''[[Cyrtanthus odorus]],'' només floreixen després que es produeixin els incendis naturals.<ref name="dos">{{format ref}} http://www.plantzafrica.com/plantcd/cyrtanthus.htm Cyrtanthus, per G. Duncan, Jardí Botànic Nacional de Kirstenbosch, Sud-àfrica</ref>
 
== Distribució a la natura ==